La meva llista de blogs

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Amor IV: Sobre el desig. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Amor IV: Sobre el desig. Mostrar tots els missatges

divendres, 6 de gener del 2012

Amor IV: Sobre el desig

La imatge:

El nen que se sent atret per les sensacions agradables, i rebutja o evita les desagradables. Desitja el bé i evita el mal exterior. Cerca el guadiment i el plaer i odia el dolor.

El vell que accepta les sensacions agradables com les desagradables, no les desitja no les rebutja. Desitja el bé i neutralitza el mal interior transformant-lo amb pensaments justos i sentiments purs. Accepta el gaudiment i el dolor de la vida.

L'exercici o procés:

Accepta les vicissituds de la vida, ara bé reacciona davant la tendència a reaccionar en forma de rebuig davant els atacs que reps o el dolor que experimentes i amb aferrament davant els estímuls agradables del exterior.

Com experimentant el dolor i el plaer o gaudiment amb observació i acceptació, sense identificar-s'hi i sense rebutjar-ho, connectant-te amb la consciència amb l'essència divina interior, per un costat. Per un altra costat, essent actiu interiorment aprenent a estimar l'experiència i la prove.

Per exemple, davant l'odi un l'observa i es va transformant fins i tot amb indiferència o bé amb admiració, i amb un cert gaudiment interior d'haver dominat i transformat tal sentiment.

Explicació:

Diuen que el més és important no es tant el que ens passa sinó la interpretació que un en fa sobre el que li passa. I per això cal treballar molt la vida interior i divina i de manera espontània una anirà assolint saviesa i amor desinteressat i en definitiva pau i harmonia.

Aquells qui fan un curs de meditació vipassana, aprenent que és molt important no rebutjar el que no el que un no li agrada, a acceptar sense desig aquelles sensacions agradables i a ésser conscient que tot els estats són temporals, és a dir que tenen un inici i un fi, de manera que més val no recrear-s'hi amb aquests estats o no donar-los-hi tanta importància. Estar molt bé, ara bé, crec que cal posar émfasi en el desig de ser més savi i més desinteressat, perquè precisament aquest desig és el que permet ésser equànime. Aquest desig és una crida a l'Ego Superior, dit d'una altra manera a silenciar a l'ego inferior i a comunicar-se a través de la intuïció, per exemple reduint i abandonant la racionalització excessiva.


En definitiva, cal acceptar sentiments negatius i pensaments egoistes com a punt de partida però no cal permetre de cap de les maneres que aquests sentiments de tristesa i pensaments injustos inundin el propi cos o s'hi recreïn, cal treballar interiorment per purificar-se i tenir com a meta final el bé, l'harmonia, la pau i l'amor desinteressat.
El que s'ha de tenir por es a estar sota la influència del mal, cal reaccionar, i col·locar-se per sobre fins i tot del bé, com aquell que es troba en un avió per sobre del núvols. Aquells qui diuen que és molt important la llei de la causa i efecte, fan especialment referència, en això, és a dir en estar atent perquè els pensaments i sentiments tenen conseqüències pels altres en un pla intangible i fins i tot (tot i que no sempre si hi ha sentiments i pensaments contraris que els neutralitzin) a nivell material.