La imatge:
Adan i Eva.
L'explicació:
Abans que Adan fos temptat per menjar la poma del arbre de bé i del mal, Adan i Eva vivíem despullats enmig dels animals amb amor i pau.
Posteriorment va començar a venir els problemes, les vergonyes, les guerres, els conflictes, els egoismes enmig de moments de certa pau, amor i respecte. En definitiva, ens trobem en un món on la persona es troba enmig del bé i del mal.
La sexualitat en sí, és una manifestació d'amor física d'entrada.
Crear les condicions perquè la persona que estimem gaudeixi de determinades afinitats, és un acte d'amor emocional i sentimental d'entrada.
Crear les condicions perquè la persona que estimem es desenvolupi intel·lectualment, i tingui més saviesa, és un acte d'amor mental d'entrada.
Donar exemple i desitjar sense imposar que la persona que estimen es desenvolupi espiritualment, incrementi el seu nivell de consciència, identifiqui les veritats de la vida perquè les estimi, les compleixi i s'alliberi de preocupacions personals i egoistes, és un acte d'amor espiritual d'entrada.
Certament en tot acte, pot haver una barreja de diferents aspectes del amor. Fins i tot l'acte sexual pot ser un acte espiritual si d'alguna manera ambdós persones que s'estimen han treballat per cooperar a nivell de les preferències, de les idees i d'alguna manera a través de la interacció s'estan fent més savis, inspirats i intuïtius.
En el moment en què se separa l'amor físic de la resta, es quan sobrevenen els problemes, ja que no és del tot just, ja que és un acte egoista pensant en el propi plaer.
En lloc de preocupar-se davant dels errors, cal ocupar-se. Fruït als interessos de determinats grups econòmics, ens han enviat imatges en el subconscient perquè tractem especialment la dona com una font de plaer moltes vegades sense tenir en compte els seus pensaments i sentiments. Certament, el desig sexual és quelcom natural ja que la naturalesa ho ha preparat d'aquesta manera per aconseguir la perpetuació de l'espècie humana. Sigui com sigui, fruït d'un entorn a vegades difícil i interessat i dels nostres gens, alguns de nosaltres sóm més temptats que altres.
Ara bé, la persona s'adapta, el gens es van modificant i les impressions mentals també en funció dels hàbits de la persona. En la mesura que la persona es capaç de veure's a ella mateixa, d'autoobservar-se sense conflicte, sense separar-se, sense guerra interior, amb respecte, aleshores es capaç de veure les coses tal com són i dominar la imaginació, és a dir veure cada persona de manera integral i aleshores el concepte del amor i la sexualitat agafa un nou sentit més joiós i més pur. Sí, la sexualitat també pot ser pur. No sol ser bo el llibertinatge ni tampoc la repressió. El desig sexual és natural, i en la mesura que la persona s'identifiqui amb els seus centres superiors, es capaç de traslladar aquesta energia cap amunt. Grans mestres, genis han aconseguit les seves obres fruït de la transmutació de l'energia sexual cap a centres i facultats superiors.
La puresa no es troba en deixar de mirar determinades imatges ni tampoc en desitjar veure-les, un per evitar ser temptat i l'altra per recrear-se en un plaer fictici i egoista. La puresa es troba en mirar el que hi ha de manera natural i amb claredat, a les persones pel que són i amb absolut respecte, equanimitat i de manera desinteressada o sense desig personal. El desig sexual es pot transformar en altres formes de desig com desig d'amor en l'altra persona que ens atrau de manera desinteressada. Si un posa més atenció en el cos mental, emocional i espiritual donarà menys importància en el cos físic i serà més fàcilment de dominar els instints ja que hi ha una llei que diu que quant menys utilitzes una cosa més la perds. No vull dir que no s'hagi d'utilitzar, ja que si existeix serà per alguna cosa només comento que en funció d'on posem l'interès o l'atenció l'objecte de la nostra atenció s'incrementarà.
Cal voluntat d'entrada, ara bé, segons els grans Mestres, si bé la voluntat és necessària per enfortir-se, instruir-se i per combatre una força primitiva i alimentada durant tant de temps, cal afegir un nou mètode. El mètode de l'aliança, és a dir demanar un ajut celestial per combatre les situacions temptadores, oblidar-se d'un mateix i convertir-se en un espectador i veure com els de dalt dominen les forces de baix, canalitzant aquesta energia de manera positiva i constructiva. La puresa, com qualsevol cosa, és necessària comprendre-la, estimar-la i obeir les seves ordres.
En definitiva davant les proves de la sexualitat, és preferible veure les coses tal com són, sense evadir el problema, sense fugir ni tampoc sense aproximar-s'hi imprudentment. Cal ser valent, acceptar la veritat i treballar amb fe i paciència i els resultats aniran venint.
L'exercici:
Quan la persona veu algú que se sent atret.
Pensi en el grau d'afinitat amb les seves preferències.
Pensi en les seves idees i identifiqui la coincidència amb el món de les idees.
Pensi fins a quin punt la influència interactiva pot ajudar a les dos persones a millorar-se. Pensa que el gaudiment està en el treball més que en el plaer.
En definitiva cal actuar amb saviesa i respecte.
Quan la persona se sent temptat.
Que actui de manera integral.
Físicament per mitjà de la respiració lenta i abdominal i exhalant l'aire emetent una S, fregant-se les mans, fixant la vista en el seu centre (lloc on la persona és més sensible a les audicions) en lloc de mirar cap a baix (lloc on la persona és més sensible als pensaments i sentiments). Desitjant ser amo d'un mateix. Fixant la vista cap amunt (lloc on la persona és més sensible a les imatges), creant-se imatges positives i pures de la persona en que se sent atreta i sobretot imaginant-se que els Àngels plens de llum el venen a ajudar, contribuint superar la temptació de manera natural, sense gaire intervenció individual, oblidant-se d'ell, del seu ego inferior.
Un no sempre triomfa, perquè durant el dia cal estar molt atent, la puresa és acumulativa i per tant si durant el dia un no ha fet gaire res per dominar els seus pensaments i desitjos, aleshores durant la nit, un no sempre surt victoriós. Els Àngels venen si un treballa, no si fa el gandul i no està atent.
Per tant, cal considerar una dona i un home com a persones, com entitats espirituals, amb respecte. La clau segons els Mestres està en la manera de mirar les coses, ja que depenent del objectiu les conseqüències són unes o unes altres. També si un sent amor per la vida, per les persones, la feina, els objectes, la naturalesa, les activitats, aleshores l'amor se situa més amunt i un va captant autodomini. També diuen que les persones molt dotades d'energia sexual, en lloc de sentir-se desgraciades, és important que es mostrin agraïts i comencin a treballar per canalitzar positivament aquesta energia per fer bones obres. També consideren que el matrimoni pot ser molt positiu per determinades persones i no tant per altres. I sobretot si una persona té moltes aspiracions espirituals per conèixer els misteris de la vida i despertar facultats superiors com la intuïció, cal sublimar aprendre a sublimar l'energia sexual, i lògicament si un té aquestes aspiracions no tindrà tanta necessitat de sublimació.
Finalment comentar, als homes que són més sensibles a la bellesa de la dona. La dona tendeix a exhibir la seva bellesa, per adorada, ser estimada. És important no malinterpretar una dona, cal ser conscient que en el fons vols ser tractada com la Verge Maria, com una divinitat (encara no que ho sembli en determinades ocasions). El que deiem, si considerem d'aquesta manera a una dona, l'autodomini serà una realitat igual que el revés, és a dir en la mesura que una dona considera a un home com una divinitat, resoldrà la temptació.
L'amor no està en un home o en una dona, està en la naturalesa i si bé un home o una dona poden significar un ajut important, la font està a Déu, i a dins nostra com a divinitat, per tant pensant d'aquesta manera l'aferrament a una persona cau pel seu propi pes. El vertader amor es troba en el bé del altra independenment d'un mateix.
La solució dels problemes no està en l'intel·lecte perquè aquest separa, analitza i en canvi es troba precisament en l'amor desinteressat i en la saviesa.
Per això és important que les persones que s'estimin facin meditació conjunta, emeten llum primer, que siguin més contempladors d'ells mateixos que actors, que s'instal·lin en la intuïció i es vegin especialment com entitats espirituals.
En tot en la vida, hi ha un moment previ, un moment present i un moment posterior.
En el moment previ, és preferible estimar la vida, la puresa, el sol, la llum, i veure una dona com una entitat Celestial amb ànima pròpia. Cal que la dona també tingui aquesta percepció del home.
En el moment present, cal actuar prioritzant l'afinitat en ideals, i preferències per sobre de l'atracció física, prioritzant el gaudiment per sobre del plaer amb la força de voluntat de cadascú i demanant ajut celestial.
I el moment posterior sigui quin sigui el resultat, donar gràcies a les aliances celestials per sortir més o menys victoriosos.
Que cadascú que faci el que pugui. Molta sort!
Salut!
