La meva llista de blogs

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fletxa d'amor IX: La identificació del millor que un sent i és.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fletxa d'amor IX: La identificació del millor que un sent i és.. Mostrar tots els missatges

dijous, 28 d’abril del 2011

Fletxa d'amor IX: La identificació del millor que un sent i és.

Fletxa d'amor IX: La identificació del millor d'un mateix.

Certament, cal identificar-se amb el millor que un és, sent, pensa i es comporta.

A vegades cal fer memòria per recordar les nostres actituds més humils per tornar a ser allò pur que havíem estat. Treballar, viure amb altres persones provoca que hi hagi intercanvis i aquests poden ser respectuosos o no. Sigui com sigui, perquè qualsevol convivència funcioni a mig termini, cal que tots dos hi surtin guanyant, és dir que siguin millors persones, més humils, respectuosos, pacients, agraïts, generosos, servicials, sincers,....etc. Només així val la pena continuar la relació, quan cadascú considera que les seves opinions són tant importants com les del altre.
Cal que hi hagi certes afinitats en gustos, preferències d'activitats i ideals, orientades a la saviesa, puresa i veritat.
Es tracte que un es deixi influir per les virtuts del altre i no pels seus defectes i viceversa. Per això cal que cadascun d'ells s'identifiqui en la seva millor imatge, i no només em refereixo a la física que amb el pas dels anys es va deteriorant, sinó sobretot emocional o sentimental (capacitat de generar sentiments positius al voltant d'un mateix) i mental (capacitat de generar pensaments justos al voltant d'un mateix).
Sí, es tracte d'enamorar-se d'un mateix, tot i les mancances, limitacions, i errors, focalitzant l'atenció en les virtuts, i fortaleses i entrant en el paradigma de l'abundància i agraïment en comptes del paradigma de l'escassedat, en el paradigma del joc divertit i ètic i no del joc brut i avorrit. Cal fer molts exercicis d'emissió + per tal de defensar-se dels atacs externs.
Es tracte d'una llei aclaparadora, si et centres en allò pur interiorment, també et serà més fàcil focalitzar l'atenció en allò pur exterior. Si ets capaç d'admirar-te, també seràs capaç d'admirar a la gent del voltant.

Cal sobretot imitar a Déu, a Jesús. Pur, abnegat, savi, valent,....
Cal recordar per no promoure una sobrevaloració del autoestima, que quan dic enamorar-se d'un mateix, de les qualitats que un té, ho pot fer en tant que fill de Jesús, en tant que la persona no es considera un posseidor de tals qualitats, sinó d'un intermediari de Déu. D'aquesta manera, la persona brillant, continua essent humil i no cau en l'orgull. Per mitjà d'una actitud agraïda i generosa per tenir i compartir unes virtuts, talents i qualitats amb altres persones directa o indirectament, la persona les manté més fàcilment amb el temps.

Per això és important, estar envoltat de persones que ens aportin qualitats, que ens facin sentir millor persones, encara que això suposi algunes dificultats en determinats moments, ja que gràcies a determinades dificultats la persona s'enforteix. Certament, per exemple, tenir un Mestre Espiritual, no vol dir pas que la vida del deixeble sigui més fàcil, tot el contrari, especialment al principi, les dificultats creixen, però el deixeble al treballar amb amor per portar una vida pura, valenta i sàvia, s'enforteix i es torna victoriós i a ser una veritable eina en mans de Déu.

Si un s'identifica en la part divina d'un mateix, ajudarà a altres persones a sentir-se més bé amb elles mateixes i també prospereran i s'acostumaran a focalitzar-se en allò positiu.