Fletxa d'amor V: Paradigma de la por i de l'amor.

Imatge:
Persona amb cara atemorida.
Persona amb cara agraïda.

Quina gran diferència!

La cara atemorida, excepte en determinades ocasions associades a situacions de supervivència, està relacionat sovint amb preocupacions personals i egoistes i associada en:
- en l'atenció en els errors
- un perfeccionisme mal entès basat en un excés d'orgull
- en el paradigma de la desconfiança en els altres i en un mateix.
- en el paradigma de la mancança i desagraïment.

Això porta o condueix a
La cara agraïda, sovint està relacionada amb la següent creença:
- En el paradigma de l'abundància. Tot i les mancances que una persona pugui tenir en un moment donat, segur que té quelcom i valorar-se per quelcom positiu per ser agraït.
- Atenció en les fortaleses de la persona.
- En la confiança en un mateix i els altres.

Quantes vegades hem pensat que podríem haver evitat determinats estats d'angoixa o de preocupació sense sentit? Per tant té sentit que patim per quelcom que no succeeix només que en la nostra fantasia o imaginació exagerada de la realitat?
Perquè no podem deslliurar-nos de determinades creences limitadores? És una decisió individual, valenta per entrar en el paradigma del amor i la confiança.

El passat no cal pensar-hi només per recordar el que no s'ha de fer i el que s'ha de fer en determinats moments. Comparar el present amb el passat pot ser positiu si la persona ho percep de manera transformadora. Quan la persona s'adona compte que allò que l'amoïnava ja no l'angoixa perquè té bons recursos psicològics i positius, aleshores la persona s'adona que ha crescut, i fins i tot valorar quelcom positiu de les experiències del passat siguin positives com negatives.


Autogestió de les emocions a través de la cara.
Certament depenent de les emocions i sentiments que tenim en un moment donat ens afecten en el nostre llenguatge emocional. El raonament invers també és cert, és a dir, la modificació conscient de la nostra cara té efectes en els nostres sentiments i pensaments. Això té a veure amb el gest i per tant en la màgia. Sí volem, podem canviar en la mesura que mostrem una cara alegre, despreocupada de manera personal, preocupada per contribuir en el bé de la humanitat a partir del nostre treball desinteressat, podem sentir-nos fisiològicament molt millor i aleshores respondre molt més bé, als nostres desafiaments.

Per aconseguir això, cal canviar de paradigma de l'egoisme a la generositat, de la mancança a l'abundància.



Exemple: Estudiar per tenir una posició social, treballar per guanyar-se la vida, és pensar de manera personal, egoista o generosa o les dos coses a la vegada?

A vegades no és tant el que fem, sinó el sentit que li donem el que fem, el que determina la nostra generositat o el nostre egoïsme.

Satisfer determinades necessitats siguin físiques o monetàries, estiguin relacionades amb els talents humans és legítim i fins i tot necessari, ara bé cal donar més importància en la necessitat d'expressar les qualitats humanes que estan associades a tals activitats, de manera que tingui per finalitat d'alguna manera alimentar el nostre esperit o ànima.

Certament no és egoista buscar una feina per fer ús dels nostres coneixements i talents, tot el contrari, és generós i també intel·ligent, ara bé, una cosa es tenir una posició per cercar el reconeixement dels altres per alimentar l'ego i una autoestima basada en la mancança, cercar el diner i el plaer o comoditats vàries en detriment del creixement de les qualitats humanes. I un altra cosa es cercar una activitat que no només ens permeti desenvolupar les nostres habilitats socials i intel·lectuals i necessitats físiques sinó també les necessitats de l'ànima i l'esperit, en definitiva el caràcter. Per això, cal intel·ligència, bons models a seguir i sobretot molt amor o motivació en adquirir i consolidar aquestes qualitats.

El paradigma del amor és una decisió.
Si la persona està tensa, vol dir que ha de canviar la seva actitud i aleshores fent l'esforç conscient de canviar la cara de neutre o negativa a agraïda, les coses es comencen a veure d'una altra manera.

Molta sort!