Fletxa d'amor XII: Veure com si fos la primera vegada.

Cor de nen i ment de savi gran.

Els conceptes descriuen objectes, els defineixen, i ens condueixen a una visió.
Hem rebut influències i aquestes no són perfectes.
Fins i tot els nostres pensaments i interpretacions, moltes vegades no són del tot correctes.
Per tant si les nostres concepcions i el que veiem no es exactament la realitat perquè sempre fer cas?
Si sempre fem cas a determinades concepcions que no són perfectes que ens han funcionat en determinats entorns perquè els del voltant també ens les han aprovat i no perquè ens sentim bé de fent-les a mig termini, tard o d'hora arribarem a un cert arrepentiment.

Ja se sap que els hàbits són importants, ja que fa que acostumem a les cèl·lules d'una determinada manera i corregir tendències negatives no és fàcil. La saviesa té la seva raó de ser quan il·lumina al ésser a corregir pensaments, sentiments i conductes que impliquen sofriment per altres que ens suposen certa pau i en romandra amb les actituds justes, pures i nobles.

Com desaprendre allò que està mal après i com aprendre a allò que està ben après? Deixant entrar noves influències positives, és a dir ser emissiu de llum per aleshores ser recepctiu de positivitat. No es produeix d'un moment a un altra. Es requereix tenir fe, treballar i tenir paciència.

Per ser receptiu, per acceptar noves influències que posin en crisi determinades creences molt arrelades en la persona, cal ser molt humil, i sobretot aprendre a veure les coses amb un nous ulls i escoltar el cos. Si un se sent bé realment vol dir que va pel bon camí, si se sent malament, quelcom ha de canviar.

"Mirar les coses com si fossin la primera vegada". És una actitud que permet a l'individu donar nous significats els objectes, situacions, persones per enriquir les percepcions de la realitat. Per això, cal saber estar en silenci, silenciar la ment, entrar en contacte amb la intuïció, i escoltar determinades revelacions que venen i que orienten un nou camí que permet a la persona evolucionar. Per això cal, com diu el mestre Krishnamurti, tenir una actitud d'alerta passiva, amb molta atenció, observant el món, els propis pensaments, sentiments amb unió i renunciar a la condemna i el judici i acceptar la veritat amb humilitat. LLeurant aquesta actitud, poc a poc la persona va entrant en un nou estat de consciència, superior.

"Mirar les coses com si fossin la primera vegada", implica acceptar la pròpia ignorància. A vegades, ens pensem que la felicitat es fruït del camí del intel·lecte, doncs la saviesa il·lumina el camí, és l'amor respectuós i incondicional el que condueix a la felicitat, a un nou estat de consciència pacífic.

Bruce Lee, deia "un home està constantment creixent i quan està obligat per un conjunt d'idees o una manera determinada de fer les coses, es quan atura el seu creixement".
El creixement implica renovació i es quan deixa d'existir la voluntat de fer les coses d'una determinada sense amor i ni espontaneïtat quan això és possible. Un pot tenir voluntat en fer les coses en una determinada direcció, aleshores ha de deixar que sigui les forces de la naturalesa les que es manifestin, això és el silenci i d'aquesta manera la persona es pot anar convertint en intuïtiva.
Quan la persona actua estimant i essent natural pot anar aprenent i incorporant noves percepcions de la realitat que l'envolten. Les normes estan bé com a punt de partida, cal renovar-les si són antiquades, i també les formes. En canvi, les veritats, les lleis de la naturalesa que agafa diferents formes, és el que de manera espontània la persona orientada al bé i a un increment de consciència, acaba respectant.

Certament hi ha les pressions externes que ens obliguen o ens fan veure la importància d'alimentar el cap de conceptes, de possessions i experiències materials, això pot estar bé, però també pot conduir el desequilibri si la persona cau en l'esclavitud a allò extern fruït de la manca de transformació de la cobdícia per renúncia i generositat. Aleshores cal tenir en compte la qualitat en comptes de la quantitat i sobretot l'equilibri.

L'equilibri d'alimentar diferents cossos, el cos, la ment i l'esperit i la qualitat atenent el que comentava en Bruce Lee "no és quant tu has après però com tu ha absorbit en el que has après". L'actitud és el més important. No són les hores d'entrenament el que determina que un jugador estigui més o menys en forma, també la qualitat i la simptonia entre el cos físic, les emocions o sentiments i les direccions o pensaments, compten de manera significativa.