Una àmplia part de la població utilitza en el seu llenguatge sintàctic la comparació. Si bé la comparació no només és un fet natural, sinó que és també útil en totes les esferes de la vida, un mal ús d’aquesta pot provocar diferències, incomprensió i dolor. M’agradaria fer la distinció entre la comparació pura i la comparació superficial, falsa o semifalsa que, malauradament, està a l’ordre del dia.
La comparació pura és quelcom evident. Alguns exemples són els següents: "les vendes d’aquest any han estat més grans que les de l’any passat", "en Joan és el nét més alt", "el Barça de futbol ha obtingut uns resultats millors respecte les passades temporades". Respecte a la comparació falsa o semifalsa superficial tenim varis exemples. "Les dones condueixen pitjor que els homes", "en Joan és més intel•ligent que en Pere".
També tendim a comparar davant dades estadístiques. Per exemple, si a la ciutat de Girona, per cada 2500 habitants que condueixen un té un accident mortal i a la ciutat de Lleida per cada 3000 habitants que condueixen un té un accident mortal durant un període determinat, podríem deduir lògicament que els ciutadans de Girona són menys prudents que els de Lleida. Fins i tot aquesta afirmació és superficial. Pel que fa aquest últim exemple, el problema és que és molt difícil comparar aquestes dades, ja que Girona i Lleida tenen característiques de xarxa viària diferent i, fins i tot, situacions meteorològiques diferents. Per tant, aquesta conclusió lògica no es pot validar per no tenir en compte factors que influeixen en la conducció. El que sí seria correcta afirmar és que sembla que uns són més prudents que els altres, però no ho podem afirmar categòricament.
Afirmar que les dones condueixen pitjor que els homes és com llançar-se d’un primer pis sense saber si a baix hi ha un llit elàstic o no. Diuen que tal com està configurat el cervell de l’home, aquest no és capaç de fer tantes operacions a la vegada com el de la dona, però les que fa les sol fer amb més concentració. Això afecta a la conducció? I de quina manera? No ho sé. És evident que els homes tenen més força física que les dones en igualtat de condicions, però això fa que condueixin de manera més agressiva? Encara que suposem que sí, fins a quin punt podem afirmar que els homes siguin pitjors en la conducció que les dones? Fins i tot si el rati de dones que condueixen a Catalunya per accident provocat per dona fos superior al rati d’homes que condueixin a Catalunya per accident provocat per home, tampoc podríem fer aquesta afirmació, perquè ens mancarien dades tals com les hores de conducció, tant dels homes com de les dones. Per tant, ja ho veieu, podem complicar-ho més, si voleu. Hi ha tants factors que influeixen en les coses que fer comparacions a la lleugera està bé per fer broma, però si volem ser seriosos haurem d’opinar de manera que siguem conscients que no tenim la veritat absoluta.
Si diem “en Joan és més intel•ligent que en Pere”, es tracta d’un comentari fet per una persona, per tant, és subjectiu i no hi ha proves clares que això sigui cert. En el cas que els féssim proves tals que avaluessin múltiples capacitats molt probablement veuríem que en Pere seria molt més hàbil que en Joan en alguns aspectes i viceversa. Per exemple, podríem adonar-nos que en Pere fos més intel•ligent en temes de logística i en canvi en Joan tingués més intel•ligència estratègica.
Per altra banda, davant dades i fets evidents, un té la tendència a fer afirmacions i treure conclusions superficials perilloses. Per exemple, si aquest any no hem venut tant com l’any passat, hem de ser molt prudents si volem donar les culpes als nostres comercials, ja que els mals resultats poden ser causats per una multitud de factors. Aquests poden ser, a part de la incompetència dels comercials, altres factors que no depenguin de la seva menor o major simpatia, com per exemple, que surti un nou producte substitutiu en el mercat, que el pressupost en publicitat s’hagi reduït, etc.
Algú de caràcter més pragmàtic es podria preguntar per què serveix això que explico? Doncs per adonar-nos que som lliures de pensar el que volem, però si volem fer judicis de valor i fer comparacions, cal ser prudent i admetre que no tenim la veritat absoluta. La nostra subjectivitat, tot i pretendre ser objectius, ens condiciona, i moltes vegades no ens podem refiar al 100% de les nostres comparacions perquè la veritat és sovint molt més àmplia del que detectem.
Amb tot això, no us desanimo a fer comparacions, ja que són necessàries (penso que la comparació més digne de totes és la que ens fem sobre nosaltres mateixos), però sí que hem de procurar fer-les amb humilitat, amb tacte, amb objectivitat, amb fermesa, amb optimisme i amb sentit comú. D’aquesta manera, no només no patirem cap rebuig, sinó que guanyarem credibilitat davant els nostres interlocutors.
19/5/2003
ESQUEMA
Fa 3 mesos
