La meva llista de blogs

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sobre la independència emocional. La gran reventja.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sobre la independència emocional. La gran reventja.. Mostrar tots els missatges

dissabte, 1 de desembre del 2012

114. Sobre la independència emocional. La gran reventja.

La imatge: 

La persona criticada justament o injustament i adolorida.

La persona criticada justament o injustament i agraïda.

L'exercici: 

1. Davant de qualsevol activitat, algú us critica.
2. Observa la crítica i accepta aquella part objectiva del fet en sí que cal millorar.
3. Cerca la causa d'un determinat fet.
4. Observa'l.
5. Concentra't en millorar la teva actuació amb amor.
6. Visualitza el resultat positiu de la teva actuació i una millor relació amb el teu interlocutor.
7. Tingues paciència si més critiques aterren al teu voltant, observa-les, sigues agraït, i defensa't o aclareix el que sigui si l'interlocutor s'equivoca en quan calgui amb molt d'amor.
8. Dóna exemple i lidera l'actitud positiva davant els errors.
9. Sigues comprensiu i allunya't paulatinament d'aquells que d'una manera o d'altra interfereixen a través del enuig o problemes personals el teu desenvolupament.
10.  Identifica't en l'amor, la saviesa, la pau i sobretot amb la confiança interior.
11. Si tens por a repetir un error o bé a ser amonestat, observa-la des del cor i
12. Sobretot segueix el criteri interior diví i no tant el que diguin els altres. Estigues bé amb tu mateix i confia amb tu mateix independentment del que els altres diguin o pensin, ja que moltes vegades solen exagerar sigui per bé o per malament i a més solen ser mutables.  Fes que la teva autoestima depengui sobretot de tu.

L'explicació: 

Vivim en una societat massa intel·lectualitzada i si bé estar bé cerca la perfecció, minimitzar l'error, el fet de preocupar-se per això, el fet de sentir-se atemorit perquè pugui succeir, desestabilitza el centre, la confiança, i l'equilibri de la persona. La persona pot estar guiada amb major o menor mesura pel paradigma del amor o bé pel paradigma de la por. Evidentment les conseqüències són molt diferents, la por irracional, fantasiosa, paralitza l'individu de les millors iniciatives i en canvi l'amor desbloqueja l'individu, fa circular correctament i harmoniosament les seves energies i els seus poders comencen a manifestar-se.
Estem en un societat que en determinats moments ens trobem amenaçats, atacats, fins i tot la llum o la veritat de saber segons quines coses pot ser molt perillós per persones que no han madurat en l'art de viure el vertader amor perquè solen reaccionar amb odi o rebuig. A tots ens ha passat, és molt humà, protegir-se de la fred com dels atacs aliens. Però cal dir que el pitjor enemic i el millor amic és un mateix. Si un vol tot i ser menyspreat, insultat, devaluat, pot construir-se mentalment una muralla interna que fa que no deixi passar tots aquests atacs o senzillament un es col·loca a dalt de la muntanya de manera que les fletxes d'odi no solsament no arriben si no que cauen sobre els ofensors. Si un ataca amb les mateixes armes, surt del territori i aleshores cau també derrotat, per tant la gran victòria és la protecció a través de la llum, de la col·locació. Hi ha qui diu amb encert que és el que pensa però també un és en funció del que s'identifica, són d'alguna manera sinònims.
Per construir aquest jardí interior completament protegit, cal treballar-s'ho. No es tracte d'eliminar l'odi, la por sinó observar aquests sentiments, acceptar-los des d'una certa distància i aleshores un s'adona que té una naturalesa superior que de la mateixa manera que pot rebutjar, separar, odiar, també pot estimar, admirar, comprendre, acceptar, unir i pot escollir que és el millor i s'adonarà compte que per protegir-se millor col·locar-se en aquest estat d'amor. No es tract de lluitar contra el mal perquè aleshores aquest s'engrandeix, i en canvi observant-lo o acceptant-lo com a punt de partida disminueix.
Si aquests sentiments superiors que tots experimentem quan ens sentim estimats, també els creem a través de la voluntat, aleshores un es converteix amb un creador, un emissor d'atmosferes positives, i per la llei de l'afinitat atrau a entitats amb les mateixes predisposicions i acaba expulsant aquelles que són hostils sinó es volen convertir i obeir en aquelles mateixes predisposicions.
Per construir aquest cos àuric (pell intangible del cos físic) pur, cal saber estar en silenci, observant-lo i sentir el sentiment d'unitat i de germanor amb tots els éssers, ja que aleshores un es capaç de veure amics entre els enemics. És a dir es tracte de l'oració amb un sentiment d'unió envers allò positiu dins i fora nostra també és una activitat o recurs per construir aquesta protecció. També la conversa amb un mateix racionalment o millor intuïtivament, l'autoobservació que permet discernir i adonar-se que moltes preocupacions són innecessàries perquè són egoistes, i que cal ocupar-se d'un mateix i els altres per construir un món millor també és una altra manera per construir un aura pur. De la mateixa manera que un tennista a força de practicar aconsegueix una certa habilitat, aleshores també la persona a força d'unir-se amb sentiments d'agraïment pel fet de solsament viure fa que es purifiqui i resulti invencible.


La independència emocional té a veure tenir com objectiu final complaure els més elevats ideals en lloc de complaure les afirmacions, creences, pensaments i sentiments dels altres. És a dir, es tracte de viure sense estar pendent de si agradem més o menys sinó sobretot d'estar pendent i estar alerta en construir i estar en el camí de la llum, amor i veritat. Això implica d'alguna manera tenir por però no tant de perdre la salut, l'amor o amistat, els diners o posició social, sinó sobretot a incomplir les lleis divines, a allunyar-se de la comprensió, d'una certa tolerància, de la rectitud envers a bons ideals, de la disciplina, de la bondat, de la justícia, de la llum, de la generositat i de la veritat.

Finalment m'agradaria comentar que si bé és millor estar centrat en l'idel, quan ens trobem en entorns humans on hi ha d'alguna manera alguns conflictes per petits que siguin, és convenient veure la part positiva, així com també imaginar-se, crear i desitjar i esperar amb realisme, la millor cara de la gent que tenim al voltant perquè aleshores aquesta força positiva la sentiran i per la llei de la correspondència més tard o d'hora actuaran positivament i amb coherència.



Amor, comprensió, unió i independència emocional!