La imatge:
Situació a: El corredor que s'entrena en una cursa anant a un ritme massa elevat.
Situació b: El corredor que va a un ritme en què pot gaudir.
Situació a: L'escriptor que escriu amb patiment per fer la seva obra.
Situació b: L'escriptor que treballa amb serenitat sense presses i sense pauses.
Situació a: L'artista que està massa focalitzat en l'impacte a l'exterior.
Situació b: L'artista que està més focalitzat en el treball interior per exterioritzar-ho.
Situació a: L'artista que en la realització de la seva missió o feina es pensa que salva al món.
Situació b: L'artista que en la realització de la seva missió o feina primer se salva a ell mateix i llavors està disposat a donar un bon exemple, model a qui tingui afinitats.
Situació a: El treballador o artista que està estressat en fer molta feina, moltes obres.
Situació b: El treballador o artista que està serè i es limita a fer la seva obra amb el descans adequat.
Situació a: El treballador o artista que veu una separació entre el qui és i el que fa de manera que pateix.
Situació b: El treballador o artista que es converteix amb objecte i deixa que el subjecte, entitats superiors, l'utilitzin per una bona obra.
Situació a: El treballador o artista que treballa amb certa possessivitat, imposició per por o temor i amb un cert egoïsme.
Situació b: El treballador o artista que treballa de manera despresa, influidora, respectuosa i de manera generosa.
Situació a: El treballador o artista que treballa per cuidar la seva imatge i prestigi per sobre d'altres consideracions, preocupant-se pel que diran els altres.
Situació b: El treballador o artista que treballa per fer la millor obra possible com a objectiu i cuidant la imatge, el prestigi com un mitjà per aconseguir el seu objectiu però mai com un objectiu per ell mateix.
Situació a: El treballador que estima i es deixa estimar de manera interessada.
Situació b: El treballador que estima i es deixa estimar de manera incondicional o desinteressada.
L'exercici:
1. Identifica un rol i una activitat associada.
2. Acota un ritme de treball adequat (ni massa ni poc).
3. Treballa amb amor i atenció.
4. Deixa't portar per una intel·ligència superior per complir amb la teva missió el millor possible.
5. Sigues natural, senzill, desprès, responsable, just i humil en l'expressió de la teva qualitat positiva i talent.
6. Torna a l'imatge d'una emoció i motiu positiu associat a la teva activitat i obra.
7. Incorpora el sentiment que estàs actuant d'una manera coherent amb els teus valors, creences, i procura que aquests siguin justos i purs amb la teva naturalesa divina.
8. Assoleix quelcom cada dia, aprèn quelcom cada dia de tu i els altres.
9. Experimenta pau i la consciència tranquil·la cada dia que estàs en el camí correcte.
Breu explicació:
Moltes vegades fem les coses per agradar els altres, esperant que estiguin contents i ens adorin. Aquesta actitud és errònia ja que les persones tenen les seves preocupacions. A més, aquesta actitud a part de ser vulnerable i enfocada a l'impacte a l'exterior com a fi, és egoista per tenir la preocupació de la pròpia imatge.
El que és important per un artista, un treballador o qualsevol persona és conèixer-se a ella mateixa, i aleshores acceptar-se tal com és. Quan un s'accepta, la persona en lloc de patir en ser o convertir-se amb una persona que no és, se serena i construeix i profunditza del que és. No experimenta una separació sinó una unió i no per això deixa de treballar per un ideal. El que succeeix és que el vertader artista de la vida aprofundeix a partir de la seva realitat, de les seves qualitats i dons naturals. Aleshores experimenta que viu amb una mena de vocació o missió, o promesa amb ella mateixa en passar per un determinat camí, encara que hi hagi dificultats. Se sent unit.
Aquell corredor que fa entrenaments sistemàtics i progressius en el temps ajuda a que el cos s'habituï a una determinada activitat i aleshores progressa, té més força a les pujades, més resistència i aleshores sí, se sent preparat i no desunit.
En aquest exemple, em refereixo el que fet l'atleta que pretèn fer una cursa molt exigent per la seva preparació, estarà pretenen ser el que no és, se separa i aleshores sofreix i pateix sense gaudir.
En canvi aquell qui es prepara amb un ritme adequat i en el temps per una cursa exigent, no se separa d'ella mateixa, té confiança de l'assoliment perquè d'alguna manera sent que l'entrenament i la preparació ha estat l'adequada, i aleshores tot i patir de l'experiència, també gaudeix.
Les actuacions són fruït dels entrenaments i les preparacions siguin físiques, mentals, sentimentals i espirituals.
En el moment que un gaudeix, pot experimentar el flux mental, és a dir que perd la noció del temps i aleshores sent que no només és el subjecte de la seva obra sinó també l'objecte i el subjecte esdevé una força intangible. Per aconseguir aquest estat no només cal realitzar una activitat gaudible sinó també ser pur, desprès, responsable, treballador orientat en el procés, en definitiva no només es tracte de tenir una actitud emissiva i d'estimar de manera incondicional (quelcom no gens fàcil) sinó també ser receptiu, és a dir deixar-se estimar amb agraïment per les forces superiors i això implica oblidar-se una mica d'un mateix per servir a la societat, al bé col·lectiu des de la naturalitat.
Salut, amor, confiança, mètode, ritme!
Si voleu escoltar el so del mar:
so del mar
Gerard
ESQUEMA
Fa 3 mesos
