Imagina't un home enamorat de la seva dona, d'un dona virtuosa de la guitarra com la que podeu veure en el següent vídeo. És a dir un home enamorat d'una dona enamorada del seu home però sobretot enamorada del seu instrument, un home que deixa, desitja que la seva dona visqui eternament enamorada d'aquest instrument no només per guanyar-se la vida si és el cas sinó sobretot per donar pau, gaudiment i inspiració als seus audients.
L'exercici:
1. En la mesura que estiguis visquent en parella, enamorat, és preferible pensar en aquesta imatge de manera recurrent, ja que per mitjà de la llei de la gravació serà força probable que la bondat vagi reixint dins nostra així com també un cert desinterès, aquella actitud que pacifica l'individu.
L'explicació:
Quan hi ha amor hi ha acostament però en l'acostament poden haver xispes fins que es troba aquella distància recomanable de mantenir bona part del temps. Certament l'amor íntim de parella la distància sol ser petita, però tot i així ha d'existir. Les pesones necessiten espai per expansionar-se i desenvolupar-se, necessiten certa dosis de llibertat, però al mateix temps també necessiten l'amor per tenir el combustible per continuar visquen amb intensitat. Apropament i allunyament són dos moviments que es necessiten complementar-se.
Hi ha la tendència quan un sol ser una mica egoista tenir la visió que sigui l'altra persona que ens empleni les nostres mancances siguin físiques, emocionals i mentals i espirituals, cosa que provoca tensions, imposicions, possessivitat, celos, enveja, en definitiva tot un conjunt de sentiments o emocions primitives o immadures, que tenen sentit com a punt de partida però no com a meta final. Aleshores la manera més efectiva de no estar subjecte amb aquestes emocions que perturben l'ànima de la persona, es desenvolupant un punt de vista diferent, el de desitjar que la persona estimada també estigui enamorada d'una força interior que pot ser expressada cuinant un menjar deliciós, composant una música extraordinària, en definitiva en una activitat en què pugui posar a la pràctica els seus talents i també qualitats. Amb això vull que cal desitjar en el cas de la imatge que l'home si desitja en el bé de la seva estimada, comprendrà que haurà de passar moltes hores al costat del seu instrument i audiència de manera que haurà de renunciar a estar amb ell perquè estigui amb ella a través de la música en aquest cas. Aquesta actitud de renúncia, de desinterès allibera a la persona de qualsevol actitud aferradora, esclavitzant. Quan una persona se sent realment estimada i per tant no se sent pressionada, tendeix si realment estima i valora les coses a correspondre's, i que és més important, la qualitat o la quantitat? Per a mi la qualitat tot i que és convenient l'equilibri. En definitiva en lloc de preocupar-se per tenir una bona parella cal preocupar-se com diu en Joan Garriga, ser una bona parella, si un es preocupa en què pot servir per cuinar una bona relació en lloc de pensar que pot esperar, aleshores estarà creant les condicions perquè la relació s'encamini cap a un enriquiment si existeix una correspondència. Certament a vegades la correspondència no existeix, però si almenys un fa un esforç en una direcció i en una intenció més aviat desinteressada, podrà dormir tranquil i s'incrementarà les possibilitats de correspondència.
Per altra banda, en un estat d'enamorament pot haver la por a decebre i això és producte de la ment, de la preocupació excessiva en un mateix i en l'autoimportància malaltissa, per tant cal estar atent i ser conscient que és molt important, en ser un mateix, en ser lleial a un mateix, en ser natural, íntegre i autèntic, ja que aleshores moltes incomprensions desapareixen i els camins de comunicació independentment dels resultats es clarifiquen. No s'ha de pretendre el que un no és, sinó en el que un és i que es va modificant i creixent cada dia si és companyia millor i si no és així per raons naturals s'accepta i també. En definitva, el més important és enamorar-se de la part divina d'un mateix i dels altres i una parella pot ajudar a complementar i no a substituir la feina que un ha de fer sobre un mateix per fer de la seva vida una bona obra d'art.
Salutacions i salut!
