La meva llista de blogs

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris el ignorant i el savi.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris el ignorant i el savi.. Mostrar tots els missatges

dilluns, 21 de maig del 2012

54. Sobre l'actitud davant el dolor o sacrifici. L'imprudent, el ignorant i el savi.

La imatge:

Es tracte d'una persona que té una sèria d'habilitats i mancances i té diferents opcions.

1. Acceptar les proves sense mesurar si són molt potents o poc, pensant que serà la solució dels seus problemes.
2. Ignorar que té habilitats i per tant evitar les proves o oportunitats per créixer.
3. Mesurar les proves i acceptar aquelles que creu que li poden anar bé, que siguin dures però amb un nivell tal que siguin assimilables segons la seva preparació.



L'explicació: 

1. L'actitud d'aquesta persona és una mica impulsiva, crèdula i inconscient. Potser degut a l'orgull o bé a una sobreconfiança es pensa que podrà suportar les proves que vinguin siguin quines siguin. Resulta que la realitat, si no està preparat suficientment per tals proves, pateix i pot tenir problemes o fins i tot desequilibrar-se. Això pot passar o succeir en diferents activitats.
- Aquell qui fa una marató o 1/2 marató sense haver preparat al cos a tal esforç. Certament aquest tipus de prove té molt a veure l'aspecte psicològic, és a dir, és molt mental, ara bé, si un no està preparat, en el cor, a les articul·lacions i  la musculatura, no li faran massa gràcia.
- Aquell qui assisteix en una sessió de teràpia sigui convencional o sigui no convencional o alternativa, que sigui massa invasiva, agressiva, sense que l'individu estigui suficientment preparat, pot ser perillós per a ell. En aquesta vida, qualsevol cosa té aspectes positius i negatius, en funció de la naturalesa d'aquesta cosa i de la persona, ens trobarem que els aspectes positius superin els aspectes negatius o bé sigui el revés o bé hi hagi certa neutralitat.
- Fer dejuni. És molt diferent, per una persona que sigui obesa o prima, que tingui inclinacions espirituals o no en tingui. Per tant, novament aquell qui es llança a un dejuni, sense coneixement, sense instrucció i de manera massa agressiva pot arruinar la seva salut. És molt important, estar ben assessorat i sobretot començar les coses poc a poc.
Trobaríem molts altres exemples, com per exemple, en el camp de l'estudi, més val estudiar una mica cada dia, que moltes hores dies abans dels examens, etc. Les coses poc a poc, es van digerint millor, acceptant millor.


En definitiva, un s'ha de conèixer i ha de saber que està disposat a acceptar i que no està disposat a acceptar. Certament no se sap tot i cal confiar amb els altres per tal de créixer en determinats moments, i que a través de les experiències s'aprenen moltes coses, ara bé, la saviesa rau en el fet de saber regular i decidir qui ens pot ajudar, en què, i amb quina quantitat. Si un treballa en la saviesa, serà més eficient.

En definitiva, aquesta actitud, és fruït a la imprudència, a la manca de discerniment, que comporta a vegades la decisió definitiva de tal individu a renunciar a desenvolupar un o altra d'aquestes activitats de manera definitiva, fruït a una associació negativa entre l'activitat i la sensació de dolor de manera posterior. El que es tracte és d'actuar no només empès per l'emotivitat sinó també pel discerniment.

2. Aquesta actitud no és intel·ligent, si la seva ment li diu que no té problemes però el seu subconscient li diu que sí, aleshores cal fer cas al cos, ser honest amb un mateix, ser humil i estar amatent per deixar-se ajudar, i sobretot fer algun canvi de l'estil de vida, que li permeti millorar la seva situació i trobar-se millor i més sa. A vegades, aquesta actitud és fruït a un oblit que quan un era més jove estava més hàbil físicament per exemple, o bé a una acceptació a una vida amb un cert dolor o una certa mediocritat, que no porta enlloc sinó a empitjorar la situació a mesura que passa el temps. Al final les proves no es poden evitar i venen i quan venen si un no està preparat, la persona pateix més del compte, però és pel seu bé. Ja se sap, de la mateixa manera que davant un examen, un s'ha de preparar per anar-hi amb certa confiança, si un no es prepara per estar bé físicament, el dia que hagi de córrer per tenir una urgència no arribarà a temps, en sentit metafòric. Per tant, certs patiments, dolors poden ser molt beneficiosos ja que permeten a l'individu a prendre consciència d'introduir algun canvi en la seva vida o estil de vida.

3. La tercera actitud és la millor opció. És a dir, actuar amb discerniment, certa sensatesa, en saber dir no, en saber dir sí, en saber acceptar les proves quan venen amb naturalitat, sense evitar-les per un costat i per altra banda sense provocar-les o acostar-s'hi de manera imprudent.


Respecte el dolor un pot pensar que l'actitud de sotmetre's a un determinat sofriment o dolor és fruït que un no s'estima prou, que no té prou autoestima, ja que si es deixa maltractar es per aquest motiu. I també hi ha qui pot pensar que l'actitud d'evitar o ignorar el dolor, i de pensar que estar bé, vol dir que té una bona autoestima, ja que es tracte bé aparantment amb un mateix.
Tant una cosa com l'altra poden ser certes o no, dependrà si es troba o no el punt intermig. Si una persona al rebutjar una determinada prove fa que es trobi en una situació estancada serà una mala decisió, si en canvi l'accepta de manera que li permeti avançar serà correcta. En canvi en una altra situació, una persona al rebutjar una determinada prove pot ser positiu si en el moment actual no té la preparació adequada, aleshores és manté en una situació d'equilibri amb la consciència de preparar-se per acceptar proves que no siguin ni massa difícils ni massa fàcils, per així anar abandonant determinats equilibris per trobar-ne de nous i més amunt.  

El que és important es estimar-se i això vol dir que si un ha adoptat a curt termini una actitud acomadatícia, ha de ser conscient que això té un cost, que ha de pagar en forma d'un cert dolor. Que si un pateix una situació díficil, un dolor determinat, ha de ser conscient que això el pot afavorir a trobar-se en una situació millor. Per exemple aquell qui s'inicia en el ioga, no es tracte de fer a bones a primeres a fer exercicis massa durs per a ell, ja que en comptes de flexibilitzar les articulacions, encara les pot contraure més, o patir alguna lesió. Per tant, es tracte de fer poc a poc esforços, sacrificis mesurats aproximadament per anar avançant segons el propi ritme i capacitat d'adaptació.
En aquesta societat occidental en què es dóna molta importància a l'intel·lecte, molta gent ignora el cos físic, patint problemes físics i aleshores quan recupera la seva consciència corporal, comença a adoptar millors posicions, menjar millor, a fer exercicis adequats a la seva naturalesa i al seu nivell preparatori, en definitiva a equilibrar-se. Una posició incorrecte a curt termini pot ser acomadatícia però provoca dolor a mig termini i si un es fa addicte en aquesta posició, és més difícil canviar. Davant de tals situacions, cal reaccionar i adoptar una posició ni acomadatícia ni tampoc tensionada, senzillament equilibrada.
Des del meu punt de vista, no és bo associar dolor sigui físic i/o mental amb plaer, ni tampoc dolor amb sofriment (entenc per sofriment, el patiment que l'individu experimenta, una vegada passat el dolor), sinó amb equanimitat.  

En definitiva, es tracte de treballar de manera equilibrada, fent esforços conscients, dirigits i amb motivació de prosperitat no només en el camp físic, sinó també emocional, mental i espiritual.

Salut!