La meva llista de blogs

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris el silenci. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris el silenci. Mostrar tots els missatges

dissabte, 1 d’octubre del 2011

17. Sobre l'obediència a una llum superior. La creu, el silenci, la renúncia i la glòria.

























































La imatge:

El crucifix de Jesús. El silenci.

L'explicació:

Podria ser molt extensa aquesta explicació o interpretació.

Jesús potser havia de pagar un karma i per tant havia de passar per un tràngol com aquest. Interpreto que no havia de pagar un karma, senzillament es va posar a les mans de Déu, perquè fes el que vulgués amb ell, ser un instrument de Déu. Per tant, la intenció d'aquest crucifix més que el propòsit del sofriment de Jesús en si mateix, es tractava d'ensenyar els homes diferents aspectes del amor.

Per exemple, saber perdonar als enemics que permet a un alliberar-se.
També va implicar la renúncia a un mateix i saber posar-se a les mans de Déu, perquè Jesús esdevingués un gran model a seguir, en la seva manera de pensar, en la seva manera de sentir i també d'actuar.

Precisament aquest significat de la renúncia a uns interessos personals per uns interessos o voluntat divina, és el que realment m'impacta. Saber actuar per obeir ordres superiors més enllà del que a un li ve de gust o no, és quelcom admirable.Vol dir deixar-se guiar per la veu interior i no l'ego inferior.

Lògicament a vegades el que un vol fer també coincideix amb el Déu vol d'un mateix, ara bé, quan això no és així, és important adonar-se'n ja que en cas de desobediència apareixen un costos o deutes que un tard o d'hora ha de pagar. D'aquí la importància de parlar amb un missatger de Déu sigui ressant, sigui meditant, sigui estant en silenci. Em refereixo en un silenci, no només físic, sinó també emocional i també mental. Si per exemple, hi ha pensaments que ens fa patir, i a vegades són els pensaments distorsionats els que ens fan patir, cal observar-lo sense rebuig i aleshores un percep que està més enllà d'aquests pensament sovint associats a sentiments i aleshores un s'allibera. La clau està en la importància d'identificar-se amb l'esperit, amb l'ànima superior estable, immutable, pura, justa, en un punt del cim que sigui difícil que ens arribi a tocar. En definitiva, per estar en silenci, cal col·locar-se molt amunt, cal saber renunciar a voler moltes coses siguin materials com immaterials a canvi de res. Però aquesta renúncia, no vol dir inactivitat, sinó que aleshores la manera de pensar és diferent, és a dir, en forma d'imatges, de forma intuïtiva sobretot si un pren la iniciativa de pensar en algun concepte com la salut, la pau, el treball generós per aleshores anar rebent revelacions segons el seu estat de consciència.

En definitiva, es tracte de superar les pors a perdre comoditats, plaers, reconeixements, diners, i sobretot a la por al rebuig, a la crítica, a les dificultats i a la mort. I la manera, al meu entendre, d'anar superant això, consisteix en fer un treball interior per pensar, sentir i actuar millor, centrant-se en valors tals com la generositat, el respecte, la paciència, la responsabilitat, l'agraïment, la humilitat, etc. En identificar-se no en el que rep o deixa de rebre sinó sobretot pel qui és i pel que fa o emet. En voler contentar els nobles ideals.
I llavors es tracte de deixar o acceptar que les coses siguin com són, ja que això suposa abandonar un cert control, sí, el control d'allò incontrolable, deixar que les forces Superiors i Celestials actuïn.

L'exercici:

Davant d'una decisió important, com el casament, com una feina, com qualsevol activitat a desenvolupar, cal escoltar la veu interna, la intuïció, el camí i l'actitud adequada, fer aquest treball i aleshores actuar i deixar que les coses siguin com Déu vol i comprometre's.

Cal també ser conscient que si un s'equivoca i pren una decisió errònia, certament podem tenir un cert dolor, però també un té l'oportunitat de fer un treball interior, treure-li una part positiva, i també de crear les condicions per rectificar.
A vegades el que depèn de la nostra felicitat no és tant el que ens passa sinó l'actitud que un hi posa, el treball que un hi faci.

La persona està condicionada en part genèticament, i té un karma i deutes a pagar, així com unes recompenses a gaudir, per tant és important el treball del autoconeixement i no pretendre ser el que un no és, i fer allò que convé segons la situació i el bé col·lectiu. Ara bé, en el camí de la saviesa, hi ha moments d'ignorància, d'errors, sofriments, que cal llegir-los com oportunitats per aprendre.

A vegades la persona actua de manera condicionada evitant el dolor i volent el gaudiment i comoditat de manera que actua amb anticipació i prejudicis davant de fets, activitats i experiències siguin bons o no bons, aleshores la realitat sol ser una mica diferent però pot estar influïda per aquests pensaments previs que un ha originat sigui per bé o per malament. Estar en silenci també implica aprendre a veure les coses com si fossin la primera vegada com si un les vivís sense prejudicis o com a molt algun punt de referència del passat, però no més. Per tant, per evitar el patiment que suposa recordar experiències negatives associades o relacionades o similars a experiències que hem de viure pròximament, és important aprendre a estar en silenci i fins i tot estimar allò que un li fa por, acceptar que es pot tornar a equivocar sense deixar de ser responsable i atent és una manera d'alliberar-se.

La confiança també s'assoleix en la mesura que la persona actua cada vegada més amb aquesta consciència de satisfer la naturalesa superior i no la inferior. Per això, recomano novament el silenci. Actuar en un moment donat de la manera més justa i pura i aleshores mantenir-se en silenci, despreocupar-se des d'un punt de vista personal, acceptant la vida, essent espontani, confiant amb Déu, acceptant les proves, i les bones sorpreses. Com anar-ho aconseguint? Desconfiar una mica del intel·lecte i confiar més amb la intuïció, és a dir, com deia Panniker integrant coneixement i amor.

És important el model de Jesús, en el sentit que el varen crucificar i no es va queixar.

Molta sort i pensar que el gaudiment està en el treball i en el silenci amb llum al voltant, ja que aleshores un experimenta la pau i la llibertat!!!