La meva llista de blogs

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris emocional. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris emocional. Mostrar tots els missatges

dijous, 5 de maig del 2011

136. Sobre l'equilibri. Qui té gana? Quin cos (físc, mental, emocional, espiritual) té gana? És raonable?

La imatge

a. La mare es preocupa perquè els seus fills estiguin ben alimentats. Els pregunta si tenen o no tenen gana, i aleshores actua de manera generosa, proveint-los el que necessita.

b. La persona es pot preguntar vàries vegades durant el dia si té gana i qui té gana i si es tracte d'una gana justificada o no. Sí, tenim diferents fills que cal atendre adequadament sense passar-se. Tenim el cos físic, que necessita moviment, aliments, és a dir energia per moure's i també descans. Tenim el cos emocional que necessita expressar les emocions, els sentiments i canalitzar i transformar els negatius amb positius, els egoistes amb els purs i desinteressats. El cos emocional necessita expressar calor, positivitat i felicitat.Després tenim el cos mental, que necessita obtenir coneixement, saviesa, cal saber distingir els pensaments justos dels injustos per tal de col·locar-se en els justos que proporcionen llum a la persona. Tenim l'ànima que quan està sota la influència de l'esperit serveix per transmutar els pensaments injustos i els sentiments interessats en pensaments justos i sentiments desinteressats no només en un sinó també exercint una influència positiva en els altres. I finalment també hem d'alimentar l'esperit, és a dir en la part divina que tenim a dins, cadascú de nosaltres perquè el cos es guï a través de la intuïció natural, del amor i la saviesa per actuar amb justícia. Contribueix perquè l'intel·lecte a través de la influència del cor, converteixi la ment en saviesa i perquè el cor a través de la influència de la saviesa es converteixi en amor incondicional a uns valors i principis coherents amb la Naturalesa.
Aleshores a dins de la persona hi ha una sèrie de cooperació o competències. Quan hi ha competència, cada cos reivindica els seus interessos, i qui tingui més força en funció de la situació que es troba la persona i el seu estat de maduresa, serà atès. Aleshores quan un cos es sobreatés en detriment dels altres, es presenta un desequilibri. Certament, cada persona és diferent i per tant, no tothom té les mateixes necessitats ni tampoc aspiracions, però d'alguna manera s'ha de cercar una harmonia en funció de les necessitats de cada cos.

Cal preguntar-se que necessita el cos i no tant el que necessita la societat. D'acord que ens hem d'adaptar a la societat però també la societat s'ha d'adaptar a la persona, i sobretot la persona a uns principis d'higiene no només física, sinó també emocional i mental i espiritual.

Si per exemple, la persona té gana física, aleshores s'ha de preguntar el següent:
Té forces? Si té forces i té gana física, aleshores el cos l'està enganyant, de la mateixa manera que el cos l'estaria enganyant si no tingués gana i no tingués forces. D'alguna manera la persona s'ha d'alimentar quan té quelcom de gana i quan li manquen forces. Per tant, el problema prové quan la gent se sobrealimenta com aquell qui beu més durant una nit (no té cap mena de sentit beure quan la persona no té sed sempre hi quan estigui ben hidratat) o bé quan abandona l'aliment i sobretot el bon, pur aliment (que sol estar relacionat amb aquell que té una influència solar més poderosa).

Per tant, quan tinguem gana? cal preguntar-se? en puc prescindir? fins a quin punt? és correcte prescindir o he de menjar? La saviesa en l'autodomini és important ja que té influències en els altres tipus de comportament, és a dir en el domini de les emocions i pensaments. Si una persona no és capaç de prescindir d'un pastís de xocolata en un moment donat, difícilment tindrà possibilitats de prescindir, renunciar o transformar sentiments com la còlera, enveja, amb admiració i equanimitat per exemple. Sí, saber-se dominar és molt important i per tant és molt important no tant el que els altres pensen de nosaltres i de tenir el desig d'agradar i rebre reconeixement dels altres, com del que nosaltres pensem de nosaltres mateixos, de valorar-se en tant que avencem en allò que és important, és a dir en l'autodomini dels instints, de les emocions i pensaments, sense cap mena d'ànim d'eliminar-se sinó de sublimar-los, de transformar les forces que originen en altres de superiors.
És una bona pregunta a fer-se sovint cada dia, qui té gana? És just i generós en aquests moments prestar atenció al cos, a l'ànima, a l'esperit, a la ment? En definitiva la saviesa es base en l'autodomini i aquest autodomini apareix quan la persona és capaç d'observar les naturaleses que té amb integritat i no separant-les per condemnar a una i elogiar a l'altra. La naturalesa inferior també fa la seva funció, sovint dotar de sentit a la naturalesa superior. Normalment una persona que estima molt, pot ser motivat perquè s'adona compte dels desavantatges que suposa haver odiat. Gràcies a haver experimentat en major o menor mesura sentiments de negativitat, ara té la motivació de treballar per exemple en l'agraïment tot i que les circumstàncies siguin difícils.

Quan una persona està obesa, ha de canviar la seva dieta i el seu tipus d'exercici físic per tal de tornar al seu pes ideal. Doncs bé, passa exactament el mateix a nivell emocional, quan la persona viu de manera descontenta, està desequilibrada en el pla emocional i aleshores ha de canviar l'estil de vida, de trobar activitats lloables, sociables, musicals, poètiques i agradables que facin que el seu cor torni a bategar i donar sentit a la vida. Quan la persona, té massa coneixements desorganitzats i confusos, aleshores ha de renunciar a activitats de la ment, perquè es torni clara i activa i penetrant, per equilibrar la persona. Fins i tot hi ha persones que ressen, contemplen, mediten molt de manera que també corren el perill que es desequilibrin sinó atenen a la resta de cossos. Però, qui atén a l'ànima i a l'esperit? Certament és tant important la qualitat com la quantitat, però quantes hores treballem, estudiem, practiquem esport i quantes hores les dediquem a ressar o contemplar una sortida del Sol, per exemple? La falta d'aliment de l'ànima i del esperit provoca desequilibris greus en la persona, és a dir a una manca de sentit i direcció en la vida. Atendre a l'esperit i l'ànima en activitats com l'oració, la meditació, contemplació ajuda a la persona perquè les activitats mentals i sentimenals i físiques siguin harmòniques.
En efecte, és molt important aprendre a actuar en coherència entre els sentiments, pensaments i accions i amb coherència amb les lleis higièniques de la mare naturalesa i no per aprendre a anar-hi en contra. Per exemple, anar en contra d'aquesta llei seria sortir de nit fins molt tard. El cos pot aguantar moltes coses, però la nit es per dormir i visitar el món invisible on també es poden aprendre moltes coses i sobretot per renovar-se.

En definitiva cal escoltar la veu interna i superior per atendre harmònicament els diferents cossos. Cal voluntat, amor i saviesa. I comentar que s'alimenta més bé aquell qui en lloc de reclamar, dóna quelcom i és agraït abans de rebre.

Equilibri, atenció i autodomini!