La imatge:
L'individu està a l'atur i degut a una identificació amb allò exterior, se sent malament amb ell mateix, amb el que suposa de disminució respecte a la seva autoestima. L'individu li manca fe, no ha parlat amb el Creador no només des de fa dies, sinó mesos per no dir anys. En contrast amb l'individu que ajudant els altres, s'ajuda, visualitza un bon futur, i actua amb coherència amb fe, esperança i caritat.
De sobte, sent una veu interior, que li diu "no et preocupis massa per a tu, dona't menys importància, mira que hi ha gent que passa per situacions més difícils que tu, sigui com sigui, accepta la realitat amb equanimitat, és a dir sense queixa, i treballa, fes el millor que puguis per millorar la teva situació, però sobretot no et preocupis, aprèn la lliçó, avança, visualitza un bon futur, actua en coherència envers l'ideal i accepta la voluntat divina".
L'exercici o procés:
Exemple d'actitud.
1. Davant una dificultat o situació complicada.
2. Observa elements positius.
3. Agraeix la situació per l'aprenentatge que pots aconseguir.
4. Calla, accepta, evita la queixa, ressa, tingues fe envers el teu ideal, i visió i treballa i espera.
L'explicació:
Observa les conseqüències d'una situació o una actitud o una altra.
Una actitud té a veure amb preocupar-se de resultats negatius, havent treballat, de manera que perjudica el seu sistema nerviós, una cosa es sentir un cert dolor com a punt de partida i una altra es recrear-se amb aquest dolor, o sofriment agrandint-lo i perjudicant-se seriosament.
La persona ha de procurar ser humil, que no és perfecte i per altra banda a identificar-se amb les seves qualitats, el seu treball i no tant dels resultats. Dit d'una altra manera, d'autoavaluar-se no tant a partir dels resultats externs sinó sobretot del treball interior i tenir la consciència més aviat tranquil·la per haver anat o estat en la direcció correcta.
La persona en tal situació, s'adona compte que Déu no només està a l'exterior sinó també a l'interior.
La persona s'adona compte que és aquesta veu interior qui l'està serenant en la mesura que li dóna visió, saviesa, direcció i amor, i per tant que val la pena treballar per acostar-se a Ell per recollir fruïts com els descrits, ja que enmig de certa desesperació, és Ell qui el salva.
També aprèn a valorar les coses que té, la seva essència i fins i tot a ser agraït de passar una situació difícil, en la mesura que li ha servit per adonar-se compte de la importància de redescobrir la fe amb Déu, de treballar per tornar-se a acostar a Ell. Ell sempre dóna, un el rep en la mesura que s'acosta i aleshores veu la llum, nota calor i percep la vida amb uns altres ulls, els ulls del agraïment i de la confiança.
En definitiva, es tracte de donar sentit i significat a cadascuna de les experiències que un viu.
Es tracte d'identificar-se no tant amb els resultats exteriors sinó sobretot amb el treball interior. Perquè? Per exemple en el món de la natació els resultats no són fruïts que apareixen del no res, són producte de moltes hores d'entrenament amb direcció i motivació. En funció de com un s'entreni obtindrà un o altra resultat però mentre l'individu es fixi massa en el resultat pot ser vulnerable ja que aquest apareix d'una o altra forma en funció de molts paràmetres, alguns dels quals no es poden controlar, per tant, millor no preocupar-se pels resultats i treballar en la pràctica d'una matèria amb fe i convicció de l'existència de progressos per petits que siguin.
Salut i equanimitat!
ESQUEMA
Fa 3 mesos
