La meva llista de blogs

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris l'adult atemorit i l'adult bondadós.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris l'adult atemorit i l'adult bondadós.. Mostrar tots els missatges

dimecres, 20 de juny del 2012

66. Sobre les intencions. El nen innocent, l'adult atemorit i l'adult bondadós.

La imatge:

En la comunicació.
Sobre les intencions.
a. Un nen innocent que es comporta amb sinceritat, que expressa els seus sentiments.
b. Un adult atemorit i condicionat per evitar el dolor, el rebuig i a la recerca de l'admiració, i la comoditat o plaer.
c. Un adult bondadós i equànime, innocent i acceptador de la realitat tal com és, sigui en forma de dolor, en forma de certa comoditat sense recrear-s'hi.

 L'exercici: 

a. Situació en què ets maltractat d'alguna manera

1. Imatge positiva d'aquella persona que ens fereix o que la podem molestar o imatge de la qualitat que cal treballar en aquell cas.
2. Acceptar-ho i passar pàgina, no donar-li més importància i estar més centrat en la tasca i en la qualitat a desenvolupar. 

b.Situació en què maltractes algú
1. Demanes perdó i t'ofereixes a reparar el dolor causat.

c. Situació d'un entorn hostil
1. Et centres en l'activitat i en la teva llum interior i en la part positiva de les situacions i les persones.
2. Passat un temps, prens decisons estratègiques de canviar de situació per no només una qüestió individual sinó també per una qüestió de justícia. 



L'explicació: 

En la mesura que una persona no li importi les dificultats ni tampoc les facilitats, aleshores serà capaç de tractar els altres amb respecte, amb equanimitat, no amb crueltat o fent patir a la gent sigui conscient o inconscientment però tampoc afavorint a l'alimentació dels capricis que tinguin, per tant serà capaç de tractar amb rectitud, respecte, intel·ligència i bondat. Si un individu no té necessitat de complaure tampoc té necessitat en principi que el complaguin, si un individu té necessitat que el complaguin, té tendència a complaure els altres. És important arribar a un nivell en què hi hagi la necessitat de complaure a determinats ideals més que a persones i el millor ideal és l'amor desinteressat, ajudar algú per una motivació determinada. Quan la persona deixa de viure amb la por de sentir-se rebutjat, aleshores guanya qualitat de vida. Si en canvi la persona viu per emetre llum, calor al seu voltant, aleshores guanya també qualitat de vida.


És important en les relacions amb els altres, sobretot amb aquella gent que ens provoca dificultats, tenir una visió, una intenció o una imatge de com ha de ser la relació de manera que sigui justa i positiva, ja que aleshores un pot ser molt poc vulnerable a reaccionar negativament quan un es concentra amb la imatge positiva que ha lleurat.

Per altra banda, tot i ser conscient que pot molestar a determinades persones, si ho fa amb bones intencions i al mateix temps amb tacte, cal ser valent i comunicar-se amb integritat. A vegades determinades molèsties són la clau d'alguns valuosos reajustaments.

Si un tendeix a ser empàtic i a complaure per naturalesa i necessita ser objectiu, imparcial i seguir uns valors o principis, aleshores ha de fer un esforç per aconseguir pensar en el benefici (molèstia ocasional i aparent) que pot oferir a una persona al expressar-li un punt de vista diferent i no aferrar-se al dolor immadur d'un interlocutor. Per això cal actuar amb un cert silenci emocional i amb elevats sentiments. Dit d'una altra manera amb certa innocència de nen.
Si un tendeix a ser objectiu, imparcial, a no tenir necessitat de complaure els altres, i a comportar-se en base a determinats criteris o principis lògics, serà necessari que els revisi i que inclogui l'aspecte humà en els seus principis si vol ser més humà, per exemple a tenir en compte valors com la cooperació i la confiança sense deixar de ser competitiu i valorar l'eficiència, a tenir en compte la diplomàcia sense deixar de ser ferm, i en definitiva tenir en compte en la comunciació humana les conseqüències de pensaments i accions en els valors de la resta de persones més enllà dels criteris racionals.  



En definitiva es tracte de tractar els altres com a un li agradaria de manera general amb fermesa, però també amb bondat, amb justícia, i també puresa. Es tracte d'interioritzar un punt de vista, una intenció, benefactora en cada situació i relació per viure amb intensitat. En definitiva es tracte de viure amb enamorament i sense por, més ben dit amb la por de no complir les lleis divines.

Salut!