La meva llista de blogs

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris no hi ha pressa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris no hi ha pressa. Mostrar tots els missatges

dimarts, 21 de gener del 2014

187. Sobre el moment present. No hi ha moment més important que ara, no hi ha pressa, hi ha consciència d'evolució interior.

La imatge: 

La persona que va darrera de les idees, pensaments, sentiments i emocions que desenvolupa accions amb un ànim d'atrapar un anhel, de manera que se sent desunit, i per tant insatisfet. Té la sensació que no té prou temps perquè mentalment està dominat per la cobdícia en major o menor grau, per un desig o un anhel d'assolir quelcom que no té massa mrelació amb el que necessita, de manera que apareix un buit que fa que mai en tingui prou.
En front, tenim un altra persona que no va darrera dels seus desitjos, no troba a faltar gaire res, se sent bé amb ell mateix, que actua i viu el moment present com si fos el més important, i la resta ho tracte com a secundari. No hi ha espai per preocupacions, sinó que s'ocupa com a intermediari de pensaments justos, sentiments purs i accions nobles que provenen en part de dins, del seu interior o com a mínim es capaç d'atraure'ls. Aquesta persona té també desitjos, sobretot d'evolucionar, però en comptes de sentir-se guiat per la cobdícia, se sent guiat per la generositat i la responsabilitat de repartir, de treballar el seu do, la seva virtut per petita que sigui ja que sap que en la mesura que senti aquesta connexió i la treballi, anirà creixent.

Aquesta persona, no trobarà a faltar res que no necessiti realment, per tant no va darrera de coses que són secundàries, i per tant no crea cap buit, no se sent desconnectat. Només persegueix allò exterior com un mitjà per expressar les seves qualitats i els seus dons. Per exemple, no va darrera de l'obtenció del coneixement per tenir un títol i guanyar-se la vida, sinó que va darrera el coneixement que estima, per desenvolupar els seus talents, i les seves qualitats de manera que pugui aportar quelcom positiu en la construcció de la societat en el camp que sigui, i solsament vol certa comoditat material i riquesa que sigui necessària per tenir els mitjans adequats per desenvolupar els seus dons, talents i especialment qualitats. En el moment que es connecta amb ell mateix, sent que perd la noció del temps, entra en el flux mental ja citat per psicòlegs, no sent l'experiència de la desconnexió, sinó de la unió i sent que fa les coses, no per obtenir el poder i la glòria, sinó per compartir l'alegria interior juntament amb altres persones, per fusionar-se amb la simfonia col·lectiva d'amor i de pau. El patiment cessa en el moment que deixa d'anar a darrera d'objectius que els observa o els sent com si no formessin part d'ell. Està content en part ja que s'accepta i també accepta els altres i la vida que li ha tocat o li toca viure, però al mateix temps, s'adona compte de la responsabilitat que té d'assumir la responsabilitat de manifestar els dons, i especialment les qualitats que li són transmeses en la mesura que els estimi i no es bifurqui del gran i elevat ideal. Certament això requereix coratja, fins i tot implica anar una mica en contra corrent, però ho aconsegueix en la mesura que té el convenciment de la certesa de la revelació del missatge de ser un intermediari i en la mesura que desperta una inèrcia d'activitat que ja no es pot aturar, perquè forma part de la seva pròpia naturalesa, la seva vocació, la seva missió. Passar per aquest estat de consciència, pot ser inicialment traumàtic o complicat en la mesura que un s'adona compte que moltes coses que abans li feien gràcia i il·lusió, li deixen de fer. Aleshores per trencar un estat de buidor emocional per no sentir-se motivat en fer la vida que fa, quan es connecta amb el seu interior sigui de manera més o menys espontània a partir d'una o altra activitat, comença a sentir-se connectat i en la mesura que aquesta activitat està connectada amb l'exterior, de manera que pot donar una sortida a les seves qualitats, pot sentir-se més ben adaptat en el seu entorn. Certament, en el món exterior al igual que en el món interior, hi ha perills de tota mena, i per exemple quan s'adona que l'exterior a vegades es valora la persona pel que fa o assoleix en lloc de per qui és, per les qualitats que emana, se sent decebut. Però cal ser comprensiu ja que la societat materialista i excessivament econòmica, necessita vendre i mitificar ja que això ven. Cal veure'ho com un pas de l'evolució d'una societat que és necessària que passi i guiar-se per la satisfacció de la feina feta especialment com a persona. No es tracte de ser ignorant a les crítiques o els elogis de la gent de fora, sinó de sentir-se bé amb un mateix a partir del propi treball i considerar tals observacions des de la distància de manera que les primeres no obstaculitzin un treball que sempre pot ser millorable, i les segones no relaxin o allunyin a la persona del vertader treball i eviti caure en les reds de l'orgull.

En definitiva, la vida són processos i pot haver un moment en què un perdi ganes, il·lusió per la vida, sigui perquè se senti enganyat, perquè passi per una crisi existencial o sigui pel motiu que sigui. És important, saber reaccionar ràpid. Com? Essent agraït per tenir l'oportunitat de viure, de corregir mancances, i perspectives egoistes o limitants i aleshores recòneixer-se com un ésser amb igual dignitat que la resta per tal de viure amb gaudiment a través d'un treball, de ser conscient de la importància de viure amb un significat a la seva activitat visible invisible i de fer-se intermediari d'un Creador per fer alguna aportació desinteressada en pro del bé, la bondat, i la justícia i amor.

En definitiva, viure el present no significarque no es pugui pensar en un moment donat amb el passat com a forma d'autoaprenentatge, o de pensar en el futur de manera positiva, sempre hi quan estigui connectat amb l'activitat o estat del moment present. Viure el moment present significa no anar amb presses, excepte aquelles que siguin necessàries, no anar a darrera dels pensaments sinó que significa fusionar-se amb el moment. No importa que sigui de dia, ni de nit, ni l'hivern, ni la primavera, el que importa és viure amb intensitat el moment present, des de l'agraïment i el treball interior. Es pot planificar activitats i de fet a vegades és recomanable, ja que la persona cal que sàpiga on vol anar, ara bé cal deixa de voler-ho controlar tot, aleshores cal estar obert a l'espontaneïtat i al misteri de la vida, essent conscient que acabarà reben el que emet en major o menor mesura de manera que és important dedicar-se a estar atent perquè la naturalesa dels seus pensaments i sentiments siguin escaients.

L'exercici: 

Ara és bo ser conscient que tens certa llibertat per escollir de o bé anar darrera els pensaments, els desitjos amb un sentiment de desunió o mancança i per tant de cert descontentament i sofriment o bé viure la vida i fins i tot desitjar qualitats interiors o coses externes necessàries per la nostra evolució però des d'un sentiment d'agraïment, d'abundància, d'esperança, de fe que un ja sent a dins seu el que es capaç de manifestar.
 

Salut!