La meva llista de blogs

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pas previ a l'alliberament.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pas previ a l'alliberament.. Mostrar tots els missatges

dimecres, 9 de març del 2011

255. Sobre la ment. La presó mental: El reconeixement, pas previ a l'alliberament.

La imatge:

La ment com una presó.

La reflexió: 


A vegades les persones vivim en una presó mental, que ens esclavitza, ens limita, i en definitiva també ens perjudica físicament.
Aquesta ment té a veure amb les preocupacions del ego inferior, que té por a les crítiques, que té por d'arriscar-se, que té por de manifestar-se, que està al servei de la cobdícia, de la confusió i és vulnerable a les emocions inferiors i a les necessitats del moment dels instints. En definitiva, aquesta ment és una ment atemorida perquè ha après a alimentar- se, a donar-se a conèixer a través d'aquest sentiment, i a manifestar la seva individualitat condicionat pel sentiment de por.

Que és el que fa que la ment s'identifiqui a una presó?
La queixa sistemàtica i inconsiderat, el rebuig, la dispersió, la manca de propòsit en la vida, la manca d'autoconeixement, la preocupació per un mateix en lloc dels altres, l'arrogància, l'orgull, l'agressivitat, la inserenitat, el pecat,..

Que és el que ajuda a allibera la ment de la presó mental?
L'acceptació, la fluidesa, la flexibilitat, la direcció, l'autoconeixement, el propòsit en la vida, la vocació de servei, la simplicitat, un cert desinterès, la serenitat, la virtut,...



Certament si un creu en la llei de la reencarnació, es pot trobar que fruït d'errors en el passat, actualment sofreixi algunes conseqüències negatives. Aleshores cal esperar, i fer mèrits perquè les voluntats divines es fixin amb nosaltres (no s'han de sentir importunades, sinó invitades) i ens ajudin a percebre la realitat de manera més rica, ens obrin la porta de la gabia i poder sortir i volar cap a un nou territori més ric i on puguem respirar millor.



La ment ens ajuda a reconèixer la situació que ens trobem d'esclavatge i aleshores quan un es torna sensible, pateix i això està bé perquè serveix per reconèixer alguns defectes de la seva manera de pensar, sentir i actuar i quan es decideix a pensar, sentir i actuar de manera correcta, escoltant a Déu i entregant-se a Ell, aleshores quan un es torna humil i s'adona compte que no és ningú sense l'ajut dels altres, especialment de les Entitats Superiors, quan deixa de preocupar-se per ell i s'ocupa per Ell, aleshores les coses canvien.

Quan comença a estimar l'obra de Déu, aleshores se li dóna la llibertat perquè quan una persona estima amb coneixement i coneix amb amor aleshores entra en el món de la intuïció i de la veritat, a adonar-se de les lleis que està constituït aquest món i a obeir-les de manera voluntària amb seny, amor i experiència pel benefici que això suposa.

En definitiva quan la persona redueix els pensaments i estima més, molts problemes desapareixen i la intuïció comença a fer acte de presència ja que aleshores no hi ha espai per la por. Per tant és important acostumar-se a viure amb fe, confiança, esperança, compromís en lloc de por, amb un sentiment d'abundància en lloc de mancança, amb un sentiment d'agraïment en lloc d'exigència. Així un s'allibera de la presó mental, i esdevé més creatiu. En el moment en què la persona s'identifica d'una ànima que empeny a l'esperit a manifestar-se en la matèria, aleshores la persona se sent més lliure. Si en lloc d'anar a darrera o identificar-se amb pensaments, els observa aleshores se sent més lliure, més espontani de saber fer les coses de la millora manera en funció del seu context, aprofitant un plus de saviesa.

Certament quna una persona vol sortir de la presó mental s'adona compte de lo atrapat que està de les seves debilitats, dels seus pecats. Si ha donat d'aliment a les seves cèl·lules durant molt de temps, és normal que quan se'ls abandoni, es queixin. Es tracte de negociar i dialogar amb elles de manera positiva, ja que aleshores podrem convèncer que els nostres impulsos treballin per nosaltres, per fer bones obres en lloc de nosaltres treballar per elles. Cal fe, treball i temps i sense crear-se massa expectatives, sinó focalitzant l'atenció en el treball, els resultats un dia arriben.

En definitiva, quan la persona estima deixa de tenir por, deixa de jutjar, accepta les crítiques, accepta els seus errors, la seva imperfecció com a punts de partida per arribar a Déu, deixa de sentir-se identificat amb aquests errors i amb l'ego personal o egoista que es pensa que ha de ser perfecte i que tothom ha de girar entorn d'ell, ja que se sent identificat amb la seva part superior i també la dels altres, esdevé un veritable mag blanc. Ha après la lliçó i les entitats celestials li donen llibertat per volar ja que saben que no serà cap perill o amenaça.

Exercici: 

Observa't vàries vegades al dia, on es troba la teva ment? És lliure o està engabiada? Que fas per ser més lliure? Acceptes les pors? Les observes? Les transformes?