7. Sobre la transformació. Com sortir de la roda, el peix es mossega la cua, per exemple una situació d'atur

La imatge:

El peix que es mossega la cua. Com sortir d'aquesta roda? Dirigint el cap a la llum i creant un sentiment d'abundància en lloc de mancança. Cal recordar que tots venim del amor.

L'exercici:

1. Identifica una situació, una relació, etc. que t'entristeixi o et provoqui sofriment.

2. Pensa en tres actituds.
a. Rebutjar-la.
b. Desitjar una situació millor.
c. Acceptar-la

3. Escull la tercera, si vols.

4. Pensa en tres activitats.

a. No fer res i recrear-s'hi en aquest sentiment de tristesa.
b. Desitjar una situació millor sense assumir la responsabilitat de pagar quelcom a canvi.
c. Accepta la situació dífícil com a punt de partida, focalitzar l'atenció amb un objectiu i desig just que la millori i sigui factible, i treballar o pagar quelcom per aconseguir-ho (en forma de bons sentiments, de la visualització, l'estudi, treball, etc.)

5.Pots escullir la tercera opció que implica el compromís de treballar en una direcció, en una actitud positiva i pacient i amb disciplina i voluntat, i confiança que amb el treball per petit que sigui ja que donarà un resultat.

L'explicació:

- Si un està trist perquè es troba a l'atur, tindrà menys possibilitats que trobi una feina.
- Quan una persona veu que no li surten les coses, creu que ha de continuar actuant, es tensa i aleshores les coses empitjoren.
- Quan una persona té gana, i hi pensa, aleshores encara en té més.
- Una persona que està trista aleshores capta allò extern seu sigui una situació, una persona, un objecte qualsevol qualitat que d'alguna manera sintonitzi amb aquest estat de tristesa per ser coherent amb ell mateix, i aleshores és clar les coses només poden que empitjorar.
- Recrear-se en un problema, en cercar la solució amb la mateixa actitud, sota el mateix paradigma en què d'alguna manera la propiciat, es fer el problema més gran.
- LLuitar contra el mal amb les mateixes armes, és a dir, tractant d'eliminar-lo, aleshores un s'auto-elimina, aleshores un dóna força el mal i mai el pot vèncer.

Per canviar l'actitud, es pot fer el següent:
- Estar en un estat d'alerta passiva, i escoltar el cor, és a dir de la intuïció i que varem ser concebuts per amor.
- Canviar el paradigma de la mancança pel paradigma de l'abundància i agraïment siguin quines siguin les situacions que ens trobem i això serà possible en el moment que la persona trobi elements per créixer en la manera de pensar, sentir i actuar de manera decidida, convincent, justa, entusiasta, pura i valenta.

La conseqüència implica deixar d'actuar de la manera com ho feiem, abandonar patrons de comportament que ens abocaven al fracàs rere fracàs, fer silenci i aleshores de manera natural poc a poc la persona anirà trobant les solucions a la seva manera.

D'aquesta manera la persona anirà esdevenint amo i senyor del seu destí i futur o com a mínim un millor intèrpret i per tant es convertirà amb una persona més serena.

Per exemple, amb aquesta actitud, la persona té més possibilitats d'estar trista a alegre tot i que estigui a l'atur i de convertir el problema en una oportunitat per treure el màxim del seu potencial com aquell ciclista que treu forces de no se sap a on en un port de primera categoria i amb molts kilòmetres a les cames. D'aquesta manera, és a dir assumint en part la responsabilitat de la seva situació i creure amb les seves possibilitats, estarà creant les condicions per obtenir una ocupabilitat. 

El dolor farà que tingui molèsties siguin físiques, mentals o emocionals, però en lloc de recrear-s'hi, les observarà amb equanimitat, focalitzant l'atenció en el treball, en els petits assoliments, reduint un cert sofriment amb esperança, renovant el seu esperit, amb la ment focalitzada en l'ocupació en lloc de la preocupació i desdramatitzant la seva situació, essent sincer que hi ha molta altra gent amb pitjors condicions.  En definitiva, una persona que sap sortir de la roda "el peix es mossega la cua", sent la vida, li dóna un sentit per petit que sigui, ja que va en la direcció i sobretot actitud adequada. S'identifica amb el bé, acceptant la seva situació com a punt de partida i amb fe, esperança i coratja per millorar l'actitud interior i aleshores l'exterior tard o d'hora es manifestarà amb un certa afinitat amb tal actitud interior.


En definitiva se surt de la roda, és a dir el peix s'allibera quan en lloc de mossegar-se la cua, la belluga, ja que gràcies el moviment, el cap es dirigeix en la llum. 

Gràcies.