La imatge:
Un arbre creix en funció del lloc on creix, dels nutrients que rep, del raigs de sol que rep en funció d'on estigui posicionat, del temps metereològic propici perquè créixer. Per tant, en definitiva, és el resultat de la seva espècie, de la seva genètica, i també de les influències que rep, sigui de la terra, sigui del aire del vent, sigui l'aigua de la pluja o sigui del calor i la llum del Sol i fins i tot del seu instint o voluntat de ser encara que en un arbre aquesta voluntat estigui molt limitada.
L'home, també és el resultat de la seva genètica, però també de les influències que rep a partir dels aspectes materials (vivenda, vestits, seguretat, educació, assistència sanitària bàsica, etc.), dels aspectes de cor (mostres d'amor, carinyo, activitats socials, música, etc.), dels aspectes mentals (estudis, formació, diàleg, etc.), i fins i tot dels aspectes espirituals (valors i virtuts humanes). En definitiva, la persona és fruït de la seva genètica, del seu entorn social, cultural i polític i de les seves pròpies decisions que el poden apropar i conduir en una o altra direcció i el poden fer connectar en uns o altres entitats, exercint les capacitats, afinitats i talents que té.
L'exercici:
1. Escull una activitat.
2. Visualitza una acció.
3. Sent l'acció.
4. Pensa que has de pagar, quin és el procediment adequat i intel·ligent com a punt de partida per assolir l'objectiu.
5. Escull un bon model.
6. Treballa amb fe, paciència, amor i enginy per escollir la manera millor d'assolir l'objectiu que estimes.
Més val començar per objectius petits que grans o bé desfer un objectiu gran per un conjunt de petits.
Els objectius poden estar relacoinats amb les següents activitats:
1. Ordre físic: execució d'algun esport.
2. Ordre social i emocional: el cant, la instrumentació musical, relacions humans.
3. Ordre mental: uns estudis, uns treballs, unes investigacions.
4. Ordre espiritual: meditacions, oracions, connexions amb l'Àngel de la Guarda.
L'explicació:
L'individu és fruït del aprenentatge que rep, de les situacions que es troba, del seu autoaprenentatge i de les seves possibilitats i capacitats més o menys expressades que té.
Per tant, l'individu cal que es conegui a ell mateix, cal que conegui el sistema d'aprenentatge que té i cal que assumeixi riscos i prengui decisions.
Cal que conegui les seves fortaleses i debilitats, les fortaleses i debilitats del sistema d'ensenyament que rep i les fortaleses i debilitats de les decisions que pren i saber perquè les pren.
Cal que també sigui conscient, que per obtenir uns resultats correctes en el seu aprenentatge d'habilitats i coneixements aplicats, cal temps, dedicació o pràctica, amor o motivació en l'activitat i també bona direcció, redirecció i reajustaments necessaris i fins i tot certs riscos.
Per exemple, un jugador de tennis, necessita tenir certes capacitats físiques, atlètiques, entrenar diferents aspectes tècnics, cal que se sàpiga motivar-se constantment (estimar l'activitat) i finalment tenir cap (conèixer tàctica, estratègia i direcció). Si un jugador no entrena masa la volea, i es base en ser un jugador de fons solsament, tindrà certes limitacions, i aleshores tindrà més dificultats de diferenciar-se de la resta de jugadors, ja que no serà tant versàtil. Certament els 25 anys, canviar aspectes del propi joc, implica assumir riscos, ja que crear i consolidar noves sinapsis neuronals, implica temps, ara bé, certs petits canvis, a la llarga poden beneficiar enormament en el jugador al fer-lo més complert. Però qui ha de prendre la decisió de fer canvis en el seu joc? els seus adversaris? el seu entrenador? o bé la seva intuïció? Els altres poden ajudar o crear les condicions en un moment donat, però sobretot és molt important que sigui el propi jugador que prengui un certs riscos. En aquest joc no guanya aquell que s'arrisca més, ni tampoc guanya aquella persona més segura, guanya qui sap trobar un major equilibri en ambdós aspectes. També és important o destacable que si aquest jugador no té un bon revés liftat, es tracte que desaprengui quelcom del que ha après per executar un nou moviment que se senti més còmode per executar amb el temps un cop més efectiu. Per exemple, els adversaris d'en Roger Federer, ataquen el seu revés, de manera que li arribi una pilota el més alta possible, el que ha passat amb el temps, és que en Roger ha après de tant rebre aquests atacs dels seus advesaris, de manera que tot i que encara no és el seu cop preferit, ja no és tant vulnerable i sobretot l'han fet millorar en el revés quan rep un pilota baixa. En definitiva, un exemple en què l'experiència i obstacles que un rep pel camí, fa que la persona s'esforci i cerqui recursos per millorar les seves prestacions. És un exemple en què l'aprenentatge depèn de les capacitats i possibilitats de cadascú, les experiències i estímuls que un rebi i també de les decisions que un prengui.Si per exemple en RF s'entrena amb jugadors que només busquen atacar el seu revés, d'alguna manera s'estarà preparant a consciència pel que es pugui trobar en els campionats. Cal comentar que també és preferible no només treballar els punts dèbils perquè deixin de ser-ho sinó també focalitzar l'atenció en els punts forts ja que d'aquesta manera un manté una certa confiança amb un mateix.
Doncs bé, aquest exemple d'aprenentatge en el món esportiu, també és igualment aplicable en el pla emocional, en el pla mental i també espiritual.
A vegades, més val assumir certs riscos a errors i equivocar-se per aprendre, que evitar avançar per por a ser trepitjat. Ara bé, certament és recomanable l'audàcia prudent en qualsevol mena d'aprenentatge i per això cal ser sincer, humil, tenir claredat per prendre decisions i actuacions que permetin a un avançar.
En definitiva, la persona no només és el resultat del que menja, llegeix, sinó dels assoliments que vagi assolint cada dia en diferents tipus d'activitats siguin espirituals, materials, mentals o bé sentimentals. Per exemple si un aprèn a ressar, a sentir el sentiment de pau a dins seu i en els altres, de manera constant en el temps, aconseguir superar moments de tristesa que li puguin venir en moments determinats per circumstàncies determinades, d'una manera més ràpida, perquè s'haurà entrenat. Si un estudia les partitures fins a arribar a saber les de memòria, arribarà un moment que podrà prescindir de les seves partitures en el moment d'interpretar-les perquè les tindrà totalment interioritzades. Amb això vull dir també, que l'individu a vegades o sovint arriba a un nivell o un altra en funció d'on s'hagi col·locat mentalment, per aquest motiu, és important, sempre, voler anar més lluny en el desenvolupament de qualsevol camp, per petit que sigui l'assoliment que es proposa.
També són molt importants les associacions que un aprèn de petit especialment (època en què la persona és molt receptiva) i la consciència per desaprendre dels condicionaments que ens indueixen a sofriment i error per construir, crear nous condicionaments o associacions que ens condueixin a una major saviesa i amor veritable. En lloc de recriminar o queixar-se dels pares i la societat d'algunes influències no perfectes, cal ser agraït per allò positiu que ens han proporcionat i aleshores assumir la responsabilitat del propi camí de perfeccionament i ser un bon exemple pels altres. Per exemple, en una situació de crisi, en què molts joves no tenen feina, en lloc de queixar-se solsament, o bé de generar-se sentiments d'automenyspreu, cal tinguin la visió que la societat no és perfecte i en lloc de rebujar-la cal que s'adonin que ells tenen una part de la responsabilitat per canviar-la, cal que entrin a formar part del paradigma de l'abundància, esperança i agraïment en lloc d'enfonsar-se en el paradigma de la mancança, la queixa, la desesperança i desagraïment.
En definitiva, si bé els aprenentatges en l'ordre físic, social, mental, són importants, encara ho són més en l'ordre espiritual, és a dir en assumir la responsabilitat dels propis sentiments i pensaments per saber-se conduir en una millor actitud interior, més sàvia i considerada ja que això tard o d'hora es reflecteix també en l'exterior, exercint una bona influència espiritual i material.
Finalment comentar, que cadascú en funció de les seves necessitats, del moment en què es troba, caldrà exercitar-se més en un pla que un altra, tenint en compte que tots estan relacionats, tenint en compte la importància del equilibri, i tenint en compte, especialment les necessitats de la seva veu interior (ànima).
Salut!
ESQUEMA
Fa 3 mesos
