La imatge:
Esportistes davant de dificultats.
En Taimanov, músic pianista i gran mestre dels escacs, va perdre l'any 1971 de manera contundent 6-0 contra l'americà Bobby Fischer en el campionat de candidats a Vancouver. Val a dir que va ser un dels 10 millors jugadors del món entre els anys 1946 i 1956.
Com a conseqüència d'aquest resultatl'antiga Unió Soviètica li varen prohibir viatjar a l'estranger,li varen treure el seu salari i li varen prohibir comunicar-se davant la premsa durant dos anys, ja que les autoritats soviètiques varen considerar impensable que perdés amb aquell resultat sense tenir en compte alguna explicació política.
Un corredor de muntanya que disputa la Ultra-trail du Montblanc de 168 km. i acaba molt cansat de manera que es qüestiona si té sentit continuar o no practicant aquest esport.
Uns alpinistes que estan en el camí d'un cim important i s'aturen en un campament en uns moments complicats per la situació metereològica, pels primers símptomes d'hipoxia, pel cansament acumulat, etc. Finalment fan al cim, pel respecte i amor a la muntanya, pel coneixement tècnic, per la prudència, i pel sentit d'oportunitat i sobretot de subjectar-se a determinades normes bàsiques per assolir l'objectiu.
L'exercici:
1. Identifica una activitat important per a tu.
2. Recorda algun moment dèbil, algun fracàs important.
3. Escolta el teu estat psicològic d'aquell moment.
4. Recorda com vares superposar-te d'aquell moment complicat.
5. Quina actitud és l'adequada davant els avatars de la vida? Que has après de les teves experiències?
L'explicació:
En aquesta vida, és molt important la confiança amb un mateix, per bellugar-se en una determinada direcció, per avançar encara que a vegades un sigui frenat en un moment donat. El que passa és que quan hi ha un excés de confiança, la vida ens posa el seu lloc, perquè? Sovint perquè siguem humils i agraïts.
La vida psicològica de les persones no és linial, és complicada i passa per moments bons i no tant bons, ja que la persona passa diferents proves i el més important és l'actitud d'abordar-los.
Taimanov que és destacable i singular el fet que combinés dues vides professionals, és a dir la de jugador d'escacs en competició d'èlit i una vida musical com a pianista, va reconèixer que el seu punt culminant va ser la partida contra Bobby Fischer. El resultat no va refletir la igualtat real existent, de totes maneres en Taimanov no va ser capaç de franquejar la muralla americana. 10 anys després va ser capaç de veure com podia haver guanyat alguna de les partides. Lògicament el seu cas va ser fort dur perquè es va unir el fet que el seu país no només no el va protegir sinó que el van acusar de fals o de deixar-se guanyar.
No dic que en Taimanov no sigués prou humil, la veritat no ho sé, el que està clar és que qualsevol disciplina necessita evolucionar i els escacs ho va fer de la mà de Fischer l'any 1972, ja que es va convertir en el millor jugador del món i Taimanov li va tocar ser una víctima.
El que vull posar en èmfasi és el fet que una derrota d'aquesta mena et pot fer perdre la confiança assolida durant molts anys. Un es torna vencible i es pot acostumar a perdre, a fracassar, a dubtar d'ell mateix i això és negatiu. No dic que li passés exactament això a en Taimanov, no ho sé exactament, però ell va dir que ja no va mai més el mateix (pel que fa al rendiment ofert com a jugador d'escacs). De totes maneres, que va continuar essent un bon jugador, un bon músic, i sobretot el més important un amant de la vida.
El cas del corredor de muntanya que participa en una cursa excessivament dura sense la preparació o autoconeixement adequat, acaba sofrint la seva ignorància o inconsciència. En moltes ocasions l'arrogància, l'ambició, una confiança desmesurada passen per dalt de la consciència, el saber escoltar el cos, el demanar consell i aleshores es paga car. Com? En la creació d'una associació negativa entre la persona i una cursa de mutanya en aquest cas.
En aquesta vida, si la confiança és important, per tal de crear-la, la persona ha de tenir un mètode, és a dir, d'anar pas a pas a partir de petits microobjectius i escoltant noves sensacions per deixar-se guiar per elles, per saber quan un pot forçar més, quan és convenient descansar, etc.
Per tant, per tal de construir una confiança adequada amb un mateix és important per un costat tenir direcció, intel·ligència, de saber el que un pot fer a partir del que sap per anar creixent i no mantenir-se aturat o estancat i saber el que encara no pot aspirar fins que hagi superat determinades proves. També cal no només intel·ligència, motivació o emoció d'aconseguir objectius que siguin coherents amb la vocació que un tingui, amb les promeses que un es faci i en la mesura que aquestes alimentin a uns principis o valors que un estima, sinó també la disciplina necessària. La constància en qualsevol activitat per petita que sigui és important per tal d'obtenir petits assoliments i per tant confiança amb un mateix.
Tot i això, hi ha vegades, proves o circumstàncies determinades que ens afecten, i ens poden perjudicar a la nostra confiança, com aquell bon estudiant de cop i volta suspèn, aleshores es tracte de saber llegir el context, de saber prendre mesures i reajustaments per tal de revertir la situació. Certament, pot passar que en determinades ocasions per molt que un faci, no pot aconseguir el que un es proposa. Taimanov no va poder guanyar cap partida i això és perillós a nivell psicològic, és a dir el fet de no saber el que un ha de fer per guanyar o sortir-se'n, ja que provoca la indefensió apresa i certa frustració. A vegades en tals ocasions, cal abandonar d'activitat per escollir fer-ne una altra, o bé saber llegir que es tracte d'un moment temporal i acceptar-ho i esperar a tenir les idees més clares. El que és important es no deixar mai de tenir fe amb un mateix i treballar de manera pacient, ja que tard o d'hora un acaba rebent algun premi si fa les coses mínimament ben fetes.
A vegades la vida, ens dóna lliçons perquè fem canvis per bé. Acceptar que els que vinguin siguin millors és ser humil i benefector i per això cal entendre que la vida són èpoques i necessita evolucionar. Cal matisar que les generacions futures no necessàriament són millors que les anteriors. Totes tenen coses bones i no tant bones i precisament adonar-se d'això, és a dir de la complementerietat és molt important perquè la vida evolucioni millor. El consell dels avis i de la gent experta en diferents camps sol ser valuosa per la gent jove, tot i que la gent jove no s'ha de condicionar massa pel que digui la gent gran, però fan bé de saber deixar-se assessorar de la gent sàvia i benefactora.
Finalment m'agradaria comentar el concepte del efecte pigmalió. És a dir les creences d'un mateix sobre un mateix i fins i tot dels altres (mestres, companys, etc.) sobre un mateix tenen efecte sobre el propi rendiment, de la mateixa manera que les nostres expectatives en els altres també influeixen en major o menor mesura en un funció de la magnitud, intensitat i qualitat de caràcter (en relació a la intel·ligència física, mental i moral) que un desplegui en un moment donat.
Per tant, cal creure amb un mateix que sempre pot avançar en aquesta vida si un s'ho proposa sigui en el camp que sigui. És important, tenir una actitud curiosa i aprendre cada dia alguna cosa, trobar-se en un estat d'incomoditat sana que permeti despertar forces sovint amagades i latents i així actualitzar talents i virtuts al servei de la societat i pròpia.
Veure la part positiva de les dificultats, ni alegrar-se massa quan les coses van bé i no sorprendre's quan les coses no van tant bé, és una actitud antídot davant de forces obstaculitzadores dels propis avenços i la defensa d'un mínim de confiança per anar creixent.
Treball, fe i temps!
ESQUEMA
Fa 3 mesos
