La imatge:
Una persona es troba en una zona més alta o elevada que una altra però per pujar més amunt necessita baixar un tros.
L'exercici o pregunta:
1. En quin tros has de baixar per tornar a pujar a nivell físic, a nivell mental, emocional i espiritual?
Quan ho descobreixis i estigues preparat, baixa un tros per tornar a pujar, sempre amb la ment amb l'ideal de créixer.
L'explicació:
Tothom té una funció en la vida, cal descobrir-la i assumir-la en lloc de fer feines o assumir rols que no pertoquen, ja que aleshores tard o d'hora l'ànima avisa dels canvis que cal fer si un no vol tenir problemes.
Quan un es troba en la posició de comoditat, d'entrada està bé ja que tothom necessita sentir una certa harmonia per treballar i rendir, un entorn que acompanyi no només externament sinó també el que un es capaç de lleurar internament. Ara bé, per assumir nous reptes, noves experiències o fins i tot metafòricament parlant si un vol pujar nous cims, implica sortir de la zona de comoditat. No és tracte de ser imprudent, cal ser caut però també a la vegada una mica audaç per enriquir-se, provar-se i formar millor el caràcter. El caràcter que té a veure en aplicar els coneixements, experiències i saviesa en el món real, requereix de direcció, motivació i també certa audàcia per perfeccionar-se.
Doncs bé, resulta que a vegades, no sempre, per pujar cal baixar un tros del camí per aleshores tornar a pujar. Simbòlicament baixar una mica, implica entrenar-se, preparar-se pels majors desafiaments que un trobarà a amunt. Això de baixar implica patir una mica, ser humil, sortir de la zona de comoditat, ser ensenyat en lloc de només ensenyar i per tant implica adquirir certa innocència, reconeixement de les pròpies mancances, limitacions. I això encara que sigui o resulti empipador, o molest és una oportunitat per créixer ja que un s'enforteix i fa mèrits per alçar-se en una zona en què pugui fer ús d'un major poder, amor i voluntat.
No tothom està preparat per acceptar aquestes involucions, però són necessàries en determinats casos. Sovint la vida condueix a la persona a determinades involucions sobretot quan vol pujar i s'adona que no pot si abans no ha fet els deures. Es tracte de la llei de l'acció i la reacció. És a dir, en la mesura que una persona vol evolucionar hi ha un conjunt de forces subterrànies que tiren avall a la persona perquè no aconsegueixi progressar. Aleshores es tracte d'utilitzar els mètodes adequats per acceptar aquestes forces i llavors convéncer-les que cal fer un treball més ampli. Si un fa els deures, aquesta situació involutiva encara que molesta, esdevé temporal i fins i tot si un s'ho pren com un passatemps, la situació no es fa tant difícil. L'actitud és molt important al encarar els problemes. Quan un recapacita, prospera, millora, perfecciona els mètodes a utilitzar, finalment un se sent no només victoriós, sinó també satisfet encara que parcialment. Dic parcialment, perquè sempre hi ha possibilitats de prosperar en tots els sentits.
En definitiva alguns exemples d'involucions poden ser aquests:
- Alguna malaltia
- Trobar-se a l'atur
- Ser rebutjat o incomprès per una persona que un s'estima o ha estimat.
- Ser desqualificat injustament
- Quedar-se sense pràcticament diners de manera més aviat inesperada.
- Algun fracàs sigui a nivell professional o domèstic.
- Altres
En definitiva, són proves en què la persona ha de passar per aprendre determinades lliçons, que d'entrada suposen unes determinades molèsties, incomoditats, ara bé per aquell qui fa els deures, són meres operacions que un experimenta no dic amb alegria però sí amb equanimitat i fins i tot amb agraïment per tenir l'oportunitat d'observar l'oportunitat o la llavor de creixement que aquestes proves porten associades.
M'agradaria fer un incís, ja que determinades persones passen per més desgràcies que d'altres i això pot tenir a veure amb un karma més dolorós, és a dir si un creu en la llei de la reencarnació, si un vol evolucionar, només se li permet en cas que pagui els deutes en forma de proves, deutes que va contraure en el passat. De fet, això passa, quan un vol sortir d'una situació complicada, quan ho intenta, s'adona que estava molt enganxat, en canvi si hagués estat quiet no se'n hagués adonat, és en aquest sentit que determinades proves i sofriments són positius si ajuden a que la persona prendre consciència dels errors comesos i fer els reajustaments a desenvolupar. És com aquell que pateix una addicció d'algun producte. Al principi no pateix massa sobretot quan pot satisfer les seves necessitats a curt termini, ara bé quan decideix deixar de banda el mal hàbit, pateix el síndrome d'abstinència i s'adona de lo enganxat que estava i aleshores demana ajut, treballa amb fe i paciència i només el Creador sap si se'n sortirà o no.
Per tant, com ja he dit, cal tenir en compte que quan més un vol evolucionar més forces està despertant perquè no ho facis, està declarant una guerra, una guerra que només la venç si està basada en l'amor i l'aliança amb les entitats celestials. Per no defallir, és important tenir la ment en l'ideal, allò que un saludablement i raonablement aspira, com a mínim unes determinades partícules d'aquest ideal per adonar-se'n que tot i que és molt difícil assolir-lo, d'alguna manera també l'està posseint (sentiment d'abundància en lloc de consciència de mancança).
Salut!
ESQUEMA
Fa 3 mesos
