153. Sobre la intuïció i l'intel·lecte. El vaixell i l'avió.

Imatge:

El vaixell ens porta fins a un determinat territori, però aleshores ja ha fet la seva funció. Per arribar més amunt cal utilitzar un altra mitjà de transport, per arribar a una zona muntanyosa i inaccessible per carretera, caldrà agafar l'avió o l'helicòpter i aleshores sí, podrem arribar allà on volíem. En aquesta zona, fàcilment es pot visualitzar el que realment succeeix, es pot visualitzar tot el que passa a sota seu i comprendre realment la veritat sense haver de conèixer molts detalls.

El vaixell representa l'intel·lecte que lògicament serveix per anar d'un costat a un altra i sobretot per conèixer la nostra realitat exterior immediata.

L'avió representa la intuïció que ens serveix per arribar a dalt de tot, i conèixer la realitat complexa sigui tangible i intangible amb poques paraules i de manera ampla, arriba al cor dels problemes.

L'intel·lecte cal fer-lo servir, però és més important fer servir la intuïció perquè és més efectiva i ens serveix per arribar més lluny.

Exercici: 

1. Per saber si vius més en el món del intel·lecte o de la intuïció, cal observar-se i identificar el següent.

- Si un estudia coses exteriors, i si un té converses amb un mateix entorn a preocupacions es trobarà que viurà més en el món del pensament (no és negatiu, fins i tot és necessari, sempre hi quan un sàpiga dirigir la vida des de la intuïció).
- Si un es capaç d'estar en silenci exterior i interior, lliure de desitjos i focalitza l'atenció en algun concepte o idea, per aleshores captar alguns missatges associats envers a ells, estarà treballant la intuïció.

2. Les persones que no viuen des de la intuïció, han de saber que es tracte d'un estat que es caracteritza pel següent:
- El pensament passa pel cor. Els pensaments són justos i els sentiments generosos.
- Es capten missatges de comprensió d'una realitat exterior i interior sobre el perquè de les coses amb explicacions siguin o no siguin racionals.
- La persona flueix.
- La persona sap estar en silenci observant-se i observant.
- Hi ha espai pel judici des de l'observació, consideració, amor i saviesa i no des del judici egocèntric, desconsiderat, separatista, interferidor i distorsionador.
- És un estat com qualsevol altra que si es treballa es profunditza.
- És un estat que un no rep la veritat absoluta, sinó que senzillament que capta realitats en funció del seu estat de consciència.

Breu explicació: 


Hi ha una diferència important, l'intel·lecte fa que estiguem preocupats personalment i impersonalment, donem voltes a les coses, les estudíem, les examinem, de manera que hi ha una constant conversa amb un mateix i amb els altres, la persona es diu que viu en la seva ment.

En canvi en la intuïció la persona ja no es preocupa massa per ell i sí per Ell, però en lloc d'estar en constant conversa amb ell, està en silenci i els missatges que capta i respon són més simples, més clars, arriben a l'arrel dels problemes i utilitza la ment quan li convé i com li convé, es diu que la persona viu de manera integral, viu la vida, no necessita tenir tants coneixements per ser feliç, els bàsics, elementals, els més importants.

Amb la intuïció es mira d'una altra manera amb distància, respecte, confiança i dominant el gest de la cara, emetent llum. Un entra en la màgia blanca i en la clarividència, ja que la intuïció està integrada per la saviesa, per la obediència de les lleis divines i per l'amor incondicional i desinteressat.

En la mesura que la persona en lloc de treballar per beneficiar l'egoïsme dels altres o el propi, treballi per construir valors com la generositat, el desinterès, la puresa, poc a poc anirà entrant en aquest nou estat de consciència, noves revelacions rebrà i noves accions farà que il·luminaran a la gent del voltant, nous sentiments emetrà basats en la pau i confiança i una nova realitat descobrirà.


Salut!