La imatge:
Un grup de persones fan "piló" sobre meu.
Qualsevol crisis de convivència, laborals,....etc.
Puc reaccionar amb ansietat o bé amb serenitat.
Amb la reacció d'ennuig.
Amb la reacció d'acceptació i de responsabilitat que la solució és interna.
Exercici o fletxa:
1. Quan tinguis una crisi en lloc de mirar solsament cap enfora, mira primer a dins teu, que fas bé, que fas malament, que pots millorar, que pots aprendre i que et decideixes fer i que realment vols.
2. Davant una crisi, reacciona amb humilitat primer i llavors demana ajut en forma d'intel·ligència o saviesa i en forma d'entusiasme.
Explicació:
Si la gent fa "piló" sobre meu o bé puc reaccionar amb ansietat o por o bé puc reaccionar com a meta final amb serenitat, acceptació i saviesa.
La primera reacció que és normal, provoca que la persona vulgui fugir, però si no pot, intentarà atacar, és a dir treure's la gent de sobre seu de mala manera per una qüestió de sobrevivència, per respirar. Això és normal i estar bé com a punt de partida, però si un no pot aconseguir l'objectiu aleshores sembla més intel·ligent aplicar una nova estratègia, és a dir la segona reacció, que es base en el següent: Per un costat en acceptar la situació i mentre no pugui escapar-se, crear un buit per petit que sigui a dins seu, de manera que hi hagi un mínim d'oxigen per respirar i fer-ho i esperar que la situació es normalitzi i sortir alliberat. Val a dir que si un s'imagina que respira no només pels orificis del nas sinó també per la seva pell aleshores és més fàcil respirar.
Aquesta segona reacció no és fàcil, cal cert domini mental, com aquella actitud de determinades persones que varen ser atrapades en un dels gratacels al 11 de setembre del 2001 i que varen tenir paciència de sortir il·leses després d'estar varis dies sota les runes.
En aquestes situacions límit, la persona pot entrar en contacte amb la intel·ligència divina que li ordena les accions pertinents a fer per sortir alliberat, és a dir rep la influència d'algun àngel de rescat.
A vegades passa que després d'un estat d'ansietat, un s'adona compte que encara viu, que té consciència i que pot escollir sobre vàries possibilitats sobre l'actitud més intel·ligent a dur a terme. Llavors també s'adona compte del camí a desenvolupar i que no es tracte només de treballar en la voluntat, o en l'emoció positiva sinó també en la saviesa. Cal saviesa, motivació i disciplina per reeixir sigui en el camp que sigui i les crisis sovint ajuden a l'individu a experimentar nous estats de consciència o dit d'una altra una nova perspectiva de la vida.
En definitiva, certament l'ajut exterior és important i fins i tot necessari però cal treballar interiorment, cal trobar respostes internes sobre les causes dels problemes per adoptar millors actituds que finalment ajuden a la persona a adaptar-se millor no solsament a la societat sinó també a la natura. Per correspondència el treball interior al final es reflecteix a l'exterior.
Fe, treball i temps!
ESQUEMA
Fa 3 mesos
