181. Sobre la intuïció. La intuïció superior a l'intel·lecte.

La imatge: 

Em vaig comprometre a participar ahir diumenge en un festival de poesia bastant casolà i amb un cert nivell a Crespià.

Sóc de Girona i vaig quedar amb un amic per anar-hi i que el trucaria cap a les quatre ja que el festival començava a les sis. Aquest amic meu viu a Cornellà de Terri.
Resluta que el vaig trucar a les quatre, però no el vaig trobar.
Després em va venir com un missatge "ves-hi ja el trobaràs amb els gossos".
No sabia exactament a on vivia, i com que viu com arrendatari, tampoc podia mirar el llistín telefònic per veure si podia descobrir l'adreça del seu habitatge. Vaig pensar per moments que havia marxat de Cornellà, tot i així vaig decidir d'anar-hi.
Quan vaig arribar, vaig aparcar i em vaig desplaçar caminant cap al centre, fins arribar a davant del poliesportiu que hi havia uns arbres amb unes fulles grans que feia una agraïda ombra.
Vaig fer una trucada a l'organitzadora per saber exactament com s'havia d'anar per arribar a Crespià. El meu amic ho sabia i fins i tot m'ho havia explicat però no ho recordava del tot.
Vaig tornar a trucar l'amic, i no em va respondre.
Vaig estar a punt de marxar però em vaig dir a mi mateix, espera't un quart d'hora i si aleshores no el trobo, serà el moment de marxar però no abans. De sobte vaig veure a una persona que entrava en un carrer perpendicular al poliesportiu, pujant amunt i d'esquena meu a una distància d'uns 40 metres aproximadament. Anava acompanyat dels seus dos gossos. Ho vaig veure clar, era el meu amic, el vaig cridar un parell de vegades com a mínim, es va girar, em va veure i va recordar que havíem quedat. Varem acabar de fer el vol o la passejada amb els gossos i varem anar junts a gaudir i també a participar en el festival de poesia a Crespià.

Per tant el dia 11 d'agost del 2013, em va servir a part de nedar els 1.500 metres a la piscina pel matí, per escoltar bona, variada i entusiasta poesia en un meravellós indret, amb bona companyia, amb un pot de mel d'obsequi rebut, per llegir una poesia sobre l'alegria interior, i sobretot de descobrir que la intuïció és molt poderosa i més útil que l'intel·lecte especialment en determinats moments en què la racionalitat no aporta solucions.
També vaig descobrir que tenim dos veus internes, una que et diu que pots, i l'altra que et diu que abandonis, i aleshores si el que vols és just, i generós cal fusionar-s'hi amb paciència, fe, acceptació, i ser-hi.

Intuïció, fe, treball i temps i la vida en forma de poesia i amistat!