La meva llista de blogs

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 80. Sobre la protecció. Identificar-se amb la llum.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 80. Sobre la protecció. Identificar-se amb la llum.. Mostrar tots els missatges

dissabte, 19 de maig del 2012

80. Sobre la protecció. Identificar-se amb la llum.

La imatge: 

L'actitud positiva quan un rep crítiques dures i/o injustes.
La persona instal·lant-se per sobre de les circumstàncies del bé i del mal.
La persona posant-se el costat del seu Àngel de la Guarda.
La persona acostant-se en el Creador.
La persona en ple estat meditatiu i compassiu i comprensiu.
La persona observant els sentiments o emocions negatives sense rebutjar-los, sense identificar-s'hi.
La persona observant i deixant que les emocions negatives i els sentiments positius el visitin.

L'exercici: 

1. Seu en una cadira.
2. Roman amb l'esquena recte.
3. Posa els ulls mig tancats i en la zona mitja.
4. Observa la respiració.
5. Observa diferents estats del cos, relaxant-los.
6. Concentra't en un punt.
7. Imagina't envoltat de llum per a tu i els altres.
8. Imagina't una qualitat per a tu i per els altres per exemple la compassió, la comprensió, el respecte, etc.

9. Accepta i aprèn bones revelacions per a tu i els altres.
10. Comprometa't a posar en pràctica tal virtut o qualitat.
11. Torna poc a poc a la normalitat.



L'explicació: 

Les coses van molt de pressa. Arriba un moment de la vida, que persones conegudes desapareixen ràpidament i et preguntes sobre el sentit de la vida, si val la pena o no viure en el món inestable de les emocions. Potser sents que has estat alimentat determinades emocions negatives durant molt de temps que no serveixen per estar serè sinó confús i desequilibrat i insà. T'adones que cal despertar uns nous sentiments o fer-te addicte d'unes emocions positives fins i tot en els pitjors circumstàncies. T'adones compte que això és possible en la mesura que l'observador se sent unit i no separat del actor, quan un s'adona que és més que un sentiments i pensaments, sense identificar-s'hi, i identificant-se amb l'esperit, sentiments elevats, nobles, purs i pensaments justos. Un s'adona que en la mesura que no se sent identifica't amb determinades emocions interessades, és a dir que alimenten a l'ego siguin positives com negatives, comença a sentir-se identificat amb un altra personatge, amb una persona més pura, més justa, més senzilla, amb menys desitjos personals i més desitjos impersonals, més desinteressada i sobretot un comença a sentir una mena de calma o serenitat o pau interior tot i les circumstàncies externes siguin favorables com desfavorables.

Un s'adona compte que ha de parar de jutjar-se des del intel·lecte o separació sinó observar-se des del cor, i també amb els altres com el pare que cuida, comprèn el seu fill, les seves etapes de desenvolupament. D'aquesta manera, comença a percebre la compassió, comprensió amb treball.
Un comença a adonar-se que la millor resposta davant els atacs, les ofenses, les agressions siguin més expressades o subtils, petites o grans, és amor, compassió, comprensió, respecte, generositat, i en algun cas amb agraïment per tenir l'oportunitat d'enfortir-se. Sap que la violència genera violència, que l'amor genera amor sigui a curt o llarg termini, que la confiança genera confiança de la mateixa manera que desconfiança genera desconfiança, aleshores quan un rep desconfiança en lloc de situar-se amb el mateix nivell que l'altra, ha de respondre amb confiança per sentir-se protegit. Aquesta és la gran victòria. Ara bé, no cal associar-se amb gent que hi ha probabilitats que un rebi atacs ni tampoc provocar-los, però si acceptar les proves quan venen de manera natural i fer el millor, pas a pas.

Al principi un s'empipa i s'hi torna sigui de manera agressiva o bé de manera repressiva, llavors apareix un nivell superior en què un respon de manera correcte però tot i això no s'acaba d'alliberar de determinats sentiments negatius sobre una situació davant un conflicte fins passat un temps, llavors apareix un altra nivell en què un es defensa correctament sense identificar-se amb el rebuig, observant allò que li molesta però al mateix temps observant la part positiva de l'experiència, i de la persona  o situació que el porta al conflicte. Finalment hi ha un nivell que un accepta el que rep amb amor, llum, valentia, compassió, sense donar importància a les emocions del pla inferior, instal·lant-se ràpidament a un pla superior amb exemple perquè els altres també hi pugin, essent conscient que determinades situacions difícils són conseqüència de la justícia divina que ha de pagar de la mateixa manera que un rep situacions i experiències agradables, que la seva actitud positiva en el moment present tindrà conseqüències positives en el futur. En definitiva, aquest és un exercici de silenci emocional, per anar a un pla superior en què un atrau sentiments poderosos, capaços d'alliberar a la persona de la inestabilitat, malaltia que comporta la ira, l'odi, o el ressentiment, a partir de l'emanació de llum, puresa, agraïment.

Quan una persona rep un atac (per cert un també pot ser l'ofensor i per tant cal estar atent de ser respectuós i just per atraure les qualitats que rep), cal reaccionar i associar aquesta situació molesta inicialment amb victoriosa des de l'actitud valenta, justa i compassiva. Sí, cal començar a crear noves associacions, identificant-se amb la part divina de la persona, i essent conscient que tot passarà i aleshores un es capaç de transformar-se.

A través del intel·lecte les persones anticipen les situacions difícils, les eviten o encaren però el millor es guiar-se per la intuïció, és a dir aquella actitud en què pot preveure millor que l'intel·lecte (que sovint ens condueix a distorsions mentals), i que permet a l'individu acceptar les situacions i enfrontar-les amb la millor actitud i també amb la distància prudencial adequada fins i tot evitant determinades situacions si així ho requereix la situació amb bones intencions i no en mers càlculs. Quan un per exemple, s'adona que ha de relacionar-se amb algú que li genera dificultats, és important, que tot sovint allò que li molesta és una mançanca pròpia. A vegades les dificultats de situacions o crítiques són molt positives, perquè per exemple quan el pare crida al nen que està a punt de passar un semàfor vermell, el crit és positiu, quan un raona el seu fill de manera massa jutjosa o fins i tot punitiva, el fons pot ser correcte però la forma incorrecte, aleshores es tracte de valorar l'aspecte positiu i minimitzar allò negatiu.Cal ser comprensiu i també atent amb un mateix de no ser presa fàci a l'estrès sigues com jo o la dissonància cognitiva de veure com a algú altra pensa diferent a la d'un mateix volent imposar el propi criteri sinó acceptant la diferència, observant allò que uneix i acceptant els canvis naturals a partir de la llei de l'afinitat. És a dir, si un membre del grup pensa força diferent de la resta o bé es tolera perquè s'observa que allò que uneix és més important que allò que se separa o bé es deixa que abandoni el grup si ho prefereix, però és un error o bé pretendre que pensi de la mateixa manera o bé que aquesta persona imposi el seu criterir a la resta. Més que imposar, es tracte d'influir i aleshores acceptar el seu resultat. Moltes minories han influït a majories si han estat coherents i estaven en la raó al llarg del temps.

En definitiva, el millor mètode de transformació interior  en lloc d'anticipar, preveure, tenir por, o intentant vèncer a un sentiment o emoció amb moltes dificultats ja que aquesta s'incrementa al prestar-li massa atenció,  un cal deixar anar, acceptar i sobretot fer exercicis d'oració i meditació en la llum, de manera que aquesta s'instal·li dins d'un poc a poc i aleshores tot és i serà més natural.
Respecte el tema de la meditació cal afegir el següent. És cert que quan una persona imagina o crea un cercle lluminós per entrar-hi, fa que les entitats tenebroses no puguin entrar-hi, ja que no els atrau la llum. Ara bé, si la persona no és del tot pura, no és just que s'estigui beneficiant de la influència d'entitats pures i aleshores quan la persona torna a la seva activitat normal, se li demanarà o exigirà que pagui i fins i tot amb interessos de manera que ho passarà malament. Quan un vol meditar, és convenient emetre llum blanca al seu voltant, per tal de ser protegit, ara bé cal tenir en compte el següent. Primer preguntar a dalt si un pot entrar en aquesta zona. Si sent que no pot entrar millor que s'ocupi d'estar atent a la respiració o faci alguna altra activitat. Si sent que sí, aleshores pot entrar però tot i així és convenient fer el següent. Pensar en alguna qualitat que ha treballat durant el dia, i aleshores portar com un justificant o prove d'haver treballat tal qualitat a les entitats superiors. D'aquesta manera quan demani entrar en aquest protector i fins i tot revelador, serà més fàcilment atès i se l'ajudarà a desenvolupar encara més tal qualitat. La justícia divina és implacable i per tant cal pagar quelcom per rebre quelcom superior a nivell de qualitats espirituals de la mateixa que en la vida material, si un vol menjar també necessita pagar els aliments que desitja.  Fins i tot, quan un rep determinades revelacions després d'un estat de meditació amb total protecció i seguretat de no ser atacat per les entitats tenebroses, és convenient a la fi de la meditació agafar el compromís de posar en pràctica allò que ha après ni que sigui amb petites dosis, ja que d'aquesta manera les entitats superiors s'adonaran que haurà pagat la pena preocupar-se de la persona. 


Una altra manera de sentir-se protegit és ignorar o disminuir la importància del que els altres senten o pensen d'un si creiem que podem provocar l'estrès sigues com ell i sobretot despreocupar-se pels propis pensaments i sentiments si aquests són nocius. Per un costat es tracte de deixar la llibertat que els altres pensin com vulguin i essent un victoriós interior, ocupat i treballant per un fer un jardí emocional al voltant d'un mateix, de manera que un es converteix més madur i més confiat amb un mateix, al no deixar-se alimentar no per estats negatius que pul·lulan. És a dir es tracte no de complaure els desitjos dels altres sinó els principis i valors si estan guiats i tenen per finalitat la llum, el desinterès, i la puresa. Per això cal concentrar-se amb les qualitats, valors que protegeixen per mitjà del ideal, sentiment i acció associada. De la mateixa manera que un tennista, visualitza la jugada del passing shot, llavors la sent i finalment la posa a la pràctica, un pot fer el mateix amb un acte tant simple de generositat de netejar la casa quan no tocava per què el company o companya descansi després d'haver tingut una setmana difícil.

Finalment m'agradaria dir, que en la vida quotidiana és important que en les relacions humanes un pugui estar preparat pel pitjor amb compassió però sobretot esperar el millor per mitjà de tenir la iniciativa de pensar en les qualitats pròpies i dels altres, ja que d'aquesta manera un sabrà que serà més fàcil que els altres facin el mateix amb nosaltres (encara que no sempre sigui així, si un persisteix en la bona direcció tard o d'hora rep bons resultats).


Per tant voluntat per reaccionar i col·locar-se en el bé i deixar-se alimentar per entitats superiors pel propi bé i el dels altres.

Salut i llum!