Fletxa d'amor XI: Sentiment de la unitat i la humilitat

La imatge: Desde del Sol, es veu la terra ben petita. Hi ha moltes persones, molts animals, molts territoris. Es veu alguna diferència? Certament no o ben petita.

Doncs, perquè hi ha tantes discussions, tantes tendències separatistes, tants interessos aparentment oposats si formem part del mateix món, de la mateixa criatura?

Es tracte de la tendència de consciència egoista, del paradigma de la lluita, de l'amenaça, de la por. En canvi, també existeix la tendència altruista, del paradgima de la cooperació, de la confiança, del amor. Per entrar en aquest nou paradigma, el paradigma del respecte,... cal començar per respectar-se a un mateix, cal començar a confiar amb un mateix, en definitiva a estimar-se tot i les dificultats, debilitats, i mancances, centrant l'atenció en les fortaleses, i l'abundància i els trossos de saviesa i amor que un va aprenent dia rere dia.

Cal entrar en la consciència d'unitat per entrar en el paradigma de l'abundància i de la fraternitat. I aquesta imatge, certament ajuda a tenir aquesta consciència que tot i que sóm diferents, també sóm complementaris, i amb necessitats similars.

És important que cadascú, descobreixi perquè ha vingut en aquest món i faci la seva funció com si un membre d'una orquestra es tractés. Aleshores, la persona en lloc de caure en l'orgull, entra en una certa humilitat. És a dir, en el moment que es dóna tanta importància com la dels altres, perquè sap que d'alguna manera el seu treball serà ben aprofitat si existeix harmonia i també s'aprofitarà i es beneficiarà de la feina dels altres si tenen harmonia, comença a aparèixer la humilitat.
La persona se sent humil en la mesura que sap que és un producte del seu treball però també de les forces externes, ajuts o obstacles que d'alguna se sotmet, sense els quals ell no seria ell. La persona se sent més humil en la mesura que sap que hi ha entitats molts superiors a ell, sense menystenir la seva vàlua i la seva vida, ja que si existeix es per algun motiu, per fer alguna feina. La persona se sent més humil quan deixa de donar-se importància a ell, i dóna més importància en el centre, en el Creador, a Déu i que resulta que paradoxalment i curiosament també es troba a dins seu.