La imatge:
Un individu comparant-se amb un altra amb enveja. (sentiment d'inferioritat)
Un individu comparant-se amb un altra amb admiració. (sentiment d'agraïment)
Un individu comparant-se amb un altra amb magnificació. (sentiment de superioritat)
Un individu comparant-se amb ell mateix amb sentiments de menyspreu i mancança
Un individu comparant-se amb ell mateix amb admiració i agraïment i humilitat
Un individu comparant-se amb ell mateix amb sentiments de superioritat i orgull
L'exercici.
1. Quan un observa algú amb un comportament superior, cal acceptar l'enveja inicial si apareix i aleshores transformar-lo amb admiració i agraïment.
2. Quan un observa algú amb un comportament inferior, en lloc de sentir-se orgullós i superior, és important acceptar aquest sentiment com a punt de partida i transformar-lo amb el de generositat a través del exemple.
3. Genera sentiments d'admiració envers els superiors i de compassió i bondat envers els inferiors.
4. Genera sentiments positius per les victòries justes dels altres i sentiments positius pel treball realitzat que possibilita a la persona a prosperar en aquella activitat que li dóni un sentit.
5. Mostra't equànime i observa els dons, béns que tens i sigues agraïts, i treballa'ls. Especialment compara't amb un tu mateix. Que canviaries en el teu estil de vida, de pensar, sentir i actuar que faci que et sentis més equilibrat, més pur, més confiat, més segur, més convincent, més bondadós, més savi, més just, i més valent?
L'explicació:
La comparació és un exercici interessant no només entre persones que practiquen una activitat, sino amb un mateix i entre els altres en sentit positiu. És preferible comparar-se sobretot amb un mateix i veure si amb el temps un va millorant en diferents activitats, essent conscient que aquella activitat més important es saber tocar a la perfecció el propi instrument, és a dir els propis sentiments, pensaments i accions.
Comparar-se amb els grans, pot donar peu a sentiments d'inferioritat, mentre que comparar-se amb els petits, pot donar peu a sentiments de superioritat. Una cosa és ser conscient ser superior a altres en alguns aspectes i inferiors en altres i una altra cosa és la interpretació que se'n faci o bé els sentiments que un hi genera. Són dos coses diferents. Estar a prop de gent superior en alguns aspectes és positiu, ja que permet a l'individu a créixer en la mesura que un reconegui la superioritat, i tingui un sentiment d'admiració i fins i tot d'agraïment per adonar-se compte que l'ajuden a créixer. Val a dir que els mestres també creixen ensenyant en els seus deixebles, sigui en la matèria que sigui primer a través de l'exemple i després respecte algunes activitats.
Tenir i alimentar sentiments d'inferioritat, o superioritat, és perillós i abocar-se amb un estat d'inestabilitat ja que en funció de amb qui es compari se sentirà d'una o altra manera. És més intel·ligent acceptar tal com un és en un moment donat, amb les mancances i també les possibilitats i oportunitats per créixer.
És convenient desitjar el bé d'aquells que tenen més dificultats que un sigui en l'aprenentatge d'una matèria, d'una situació econòmica i laboral complicada, per mitjà del exemple, la generositat. Per altra banda, al mateix temps cal ser humil i aprendre dels secrets i qualitats de les persones ens superen en alguns aspectes per així alimentar-nos positivament i amb agraïment.
Per això diuen que és bo llegir biografies de personatges que han influït positivament a la humanitat, per semblar-nos-hi.
També és molt important ser conscient que les qualitats i els talents estan repartits de manera desigual entre la gent, i que per tant cadascú té la seva particularitat, singularitat, i el que és més important és descobrir amb naturalitat els propis talents i qualitats, treballar-los i fer quelcom útil a la societat. És important i rellevant mencionar que el desig de descobrir el talent normalment és un impediment per descobrir-lo, normalment es descobreix en determinades circumstàncies especials, amb molta pau, i sobretot autoacceptació i naturalitat. Ara bé, el talent cal treballar-lo, no només tenir-lo i estimar-lo.
En definitiva, és important tenir el sentiment per un costat de cert descontent per les possibilitats que un observa que pot millorar i per altra banda estar satisfet i amb la consciència tranquil·la d'haver fet els deures, de la feina feta en el camí del desenvolupament de les activitats.
Envers els altres un s'ha d'entristir quan les coses no els van gaire bé i en canvi alegrar-se quan puguin desenvolupar-se i tenir èxits.
També cal ser conscient que és més important admirar aquell qui ha vençut determinades proves (domini físic, emocional i mental) que aquell que sigui un virtuós en una determinada matèria.
Quan no es dóna massa importància a un mateix i fa les coses com una missió a fer amb la direcció justa, la motivació pura i disciplina amb l'acció i la voluntat impersonal, tot és més simple, més harmònic, més pacífic.
Equanimitat i salut!
És evident que amb el temps per exemple en la pràctica del esport, la força es va perdent però també es va guanyant la resistència, el que
ESQUEMA
Fa 3 mesos
