La imatge:
Una persona conversant amb una altra o bé amb ella mateixa a través de la raó o la interferència en base a determinats desitjos, prejudicis, expectatives.
Una persona conversant amb ella mateixa o amb una altra a través de l'observació o la consciència en base a principis, valors i lleis morals.
L'exercici:
1. Observar-se el tipus o naturalesa de conversa que un té amb ell mateix.
2. Discernir si hi ha molta o poca interferència del ego personal (expectatives, temors, desitjos personals, prejudicis, etc.).
3. Observar tots aquests pensaments des de la consciència, o observació, com si estigués situat a dalt de la muntanya i observés els núvols per sota d'ell.
4. Escoltar i connectar-se amb el llenguatge del silenci, de la fusió entre el cor i l'intel·lecte, de la saviesa interior vinculada en el Àngel de la Guarda de cadascú.
5. Recòrrer sovint aquest silenci per connectar-se amb el seu esperit i ser guiat per ell, fent ús aleshores de la raó, i del desig, però supeditats a unes normes morals, a un grau de claredat i de puresa o desinterès important.
6. Experimentar la pau, l'alliberament del sofriment que suposa entrar en contacte amb aquest silenci interior, amb aquesta capacitat d'observar-se de l'amor i de la rectitud.
7. Experimentar la vida amb concentració, amor, voluntat, saviesa essent coherent amb els propòsits de l'ànima que cadascú tingui.
L'explicació:
Moltes vegades els pensaments associats a emocions que pul·lulen per les ments dels humans són com les parts del menjar que són poc nutritives, i aleshores no té massa sentit prestar-hi atenció i en canvi té més sentit prestar atenció en aquelles parts que són més nutritives.
La ment cerca simplicitat i previsió i per tant moltes vegades es deixa portar per la rutina i això porta o condueix a maneres de fer massa mecàniques amb poca dosis d'amor i frescura.
Però quan la consciència actua sobre la ment, es capaç de veure més coses de la realitat que les que havia previst i aleshores un es meravella d'aquesta realitat i deixa d'actuar de manera mecànica, i la veu com un nen, és a dir amb curiositat, amb amor, obertura i aleshores una persona al aprofundir obté la recompensa, és a dir l'aigua o el tresor sota la terra. Per això cal direcció, convicció, paciència, fe i sobretot mirar la realitat amb uns nous ulls. I per això, cal oblidar-se una mica d'un mateix i observar-se des del silenci.
Si un es capaç de veure's a un mateix amb uns altres ulls, també serà capaç de veure els altres i la seva realitat de fora, amb uns ulls més grans i per tant de manera més rica.
El temperament Idealista, té tendència a pensar amb les persones, ja que té un interès especial en el desenvolupament de la persona, i amb tendència a ser una persona receptiva, és preferible que aprengui a identificar-se sovint en aquesta naturalesa superior, i per tant a donar-li un espai i una atenció especial per escoltar el seu Àngel de la Guarda. És preferible fer això ja que d'aquesta manera sí podrà ajudar de manera més eficient als seus companys, ja que podrà fer extensible aquesta alegria interior.
És important agafar l'hàbit de preguntar-se vàries vegades el dia, on tinc la meva ment, si s'està comportant en forma d'interferències o bé en forma d'acompanyament o observació des del cor, si es mostra exigent, desconsiderada o bé es mostra recte i al mateix temps carinyosa.
Per altra banda, l'altra dia vaig llegir un article científic que deia que quan la persona utilitza la ment analítica la red neuronal que s'encarrega de desenvolupar la part social empàtica queda com inactiva i quan la persona utilitza la seva part social empàtica, la part analítica queda inactiva. Probablement la ment humana encara cal que s'harmonitzi i progressi, sigui com sigui, essent conscient de les limitacions que un té, és important ser conscient d'utilitzar ambdós tipus de ment sovint. D'aquesta manera serà més factible evitar que un es torni excessivament mental i que deixi de viure la vida, o bé que en canvi un es col·loqui en una vida massa alegre sense saber examinar els pros i els contres de les situacions, entrant en un terreny ple de perills i decepcions.
Ser conscient de la mirada, ajuda a la persona a situar-se un o altra costat. Una mirada pensativa seriosa i concentrada pot indicar una mirada molt mental, i una mirada misericordiosa, compassiva, amorosa, serena, joiosa, indica una mirada càlida, i positiva. Per tant, també és convenient preguntar-se quina mirada un té vàries vegades al dia perquè el gest com l'acció té efectes molt importants sobre l'estat de la persona, els seus sentiments i pensaments. És important a ser creadors dels nostres estats d'ànim en lloc de reactors.
Quan un s'escolta des del silenci, es capaç d'escoltar uns missatges, unes intuïcions en funció del seu estat evolutiu, i aleshores un es capaç que els seus pensaments influeixin en el cor i que el cor influeixi en els seus pensaments, i harmonitzar en definitiva el discerniment amb la compassió. És un espai en què tot està bé i tot és millorable, l'intel·lecte ja no pot atemorir, l'amor ja no pot ser personal, l'intel·lecte es converteix amb saviesa i l'amor en incondicional.
Finalment m'agradaria comentar que en la mesura que un es connecti i es preocupi obeeir el seu Àngel de la Guarda, se sentirà millor i per altra serà capaç de connectar-se amb els Àngels de les Guardes de la resta de la persona per establir millor relacions basades en el respecte i bones intencions.
Atenció al silenci per recuperar el centre, l'esperit de vida!
ESQUEMA
Fa 3 mesos
