La imatge:
La persona que camina inquiet, darrera d'un desig extern a ell.
La persona que o bé està quieta i amb un sentiment d'harmonia i pau dins d'ell o bé camina poc a poc emetent llum al seu voltant.
L'exercici i l'explicació:
1. Pensa que en qualsevol activitat hi ha una combinació de 4 orientacions
a. Orientació exterior per finalitat egoista, en el sentit d'adquirir, de prendre, de posseir, d'imposar quelcom extern pels propis beneficis.
b. Orientació interior per finalitat egoista, en el sentit de pensar en un mateix, com per exemple el nen que vol atenció (tendència que es legítima i necessària i saludable en aquesta edat).
c. Orientació interior per finalitat aparentment egoista, ja que existeix una tendència a descobrir que la manera de donar sentit a la vida està en el treball interior, i en canvi allò extern són mitjans per desenvolupar-se interiorment. En la mesura que un treballi interiorment, va descobrint i perfeccionant talents i sobretot qualitats que es concreten amb el suport exterior. En aquest estat la persona ja renuncia en cercar la felicitat a l'exterior perquè sap que es troba en el treball i desenvolupament de la seva voluntat, amor i saviesa i ser una entitat de llum. No hi ha necessitat d'ajudar, senzillament actuant amb coherència amb el que sent i pensa i d'alguna manera respectant les lleis divines, aleshores, ja està ajudant.
d. Orientació exterior per finalitat altruista de manera natural. Quan la persona es capaç de ser conscient de la seva presència divina a dins seu, la seva exteriorització es nota de manera profunda en tots els éssers que s'hi acosten. És una entitat que ha superat les proves físiques, l'autodomini del món dels sentits, les proves emocionals ja que transforma la por, odi i necessitat de reconeixement, amb amor, admiració i necessitat de reconeixement de les entitats invisibles, supera les proves mentals, perquè no existeix res que estigui separat a ell i sent la unitat entre tots els éssers, entitats de la naturalesa, reconeixent l'existència d'unes entitats jeràrquiques superiors.
La persona es troba en tots aquests estats de consciència, en funció de la situació, del seu estat evolutiu, es trobarà més en una situació que una altra i els aprenentatges seran uns o altres. La segona part de l'exercici consta del següent.
2. Identifica quina és la teva actitud en aquesta activitat que estàs desenvolupant. Procura anar a la orientació c. Com? Oblidant-te de tu mateix, ocupant-te TU MATEIX (és la part divina) a través de la innocència, humilitat i espontaneïtat, observant i identificant-te amb un ésser diferent del que ets, com si tu no fossis tu i fossis TU, un altra. Com si visquessis amb una autoobservació de tu mateix, com si hi hagués algú a dalt que t'observés positivament i aquest fossis TU, amb unió entre l'observador i l'actor a la vegada. Com? Esdevenint més intuïtiu i menys intel·lectual o racional. Com? Perseguint la felicitat en el treball interior en lloc del desig de coses externes a un mateix. Certament, el desig de coses externes no és negatiu sempre hi quan es faci per servir l'entitat interna i aleshores la consequència és que es necessiten menys coses externes de les que un realment necessita pel seu treball interior. D'aquesta manera la persona aprèn a renunciar d'allò superficial per desitjar allò que és essencial, la seva manifestació divina sigui en el rol i el camp que sigui, però especialment moment a moment, en el dia a dia. Com? Esdevenint una persona més emissiva que receptiva, però sobretot emetent llum i essent conscient de la importància de seleccionar i rebre llum com per exemple la llum del Sol a primera hora del matí (el Sol és un símbol de la generositat). Com? Enamorant-se d'un mateix, de la seva part altruista, humil, servicial, recordant aquells estats, obres, sentiments nobles que un ha emès o fet o manifestat vàries vegades a la vida. Com? En el reconeixement que el major poder, o el més important es troba en l'audomini, dins d'un mateix. En la consciència que la felicitat no es troba tant en els èxits o fracassos que un acumula sinó sobretot en la interpretació que faci un de la vida, com a positiva, alliçonadorament rica, o bé com a pobre, desgraciada. En la consciència que fins i tot les dificultats són una oportunitat per aprendre a ser més savis, a ser estimar-nos més i a ser més disciplinats per complir les lleis divines.
Un petit exemple.
En la pràctica del menjar, si un menja de manera mecànica, ràpida, amb cobdícia, es troba en l'estat a i b, en canvi si un menja poc a poc, mastegant profundament, estimant i pensant amb els aliments, dominant els pensaments, respirant profundament de tant en tant, sense presses ni pauses, amb calma, és a dir amb atenció sense deixar-se assetjar i absobir en pensaments capritxosos, la persona es trobarà a c i fins i a d. Una manera de prestar més atenció en el menjar, és estimant-lo, ja que la ment es dirigeix allà on hi ha més emoció.
Salut i molta llum!
ESQUEMA
Fa 3 mesos
