171. Sobre la imatge: La millor imatge d'un mateix. El cos que cal esculpir (sigu físic, mental, emocional com espirtual).

La imatge:

La millor imatge d'un mateix.

L'exercici:

1. Recorda sovint imatges teves en diferents estats en positius que et poden servir independentment de les activitats que desenvolupaves.Ves aconseguint donar el millor de tu mateix, la teva millor versió. Fes qualsevol cosa amb amor, des de l'amor, i per l'amor.
2. Estigues atent de la mirada que tens i de qualsevol mena de gestos per tal que sigui harmònics, suaus, relaxats. 
3. Observa i atrau pensaments justos, pensa en les conseqüències d'aquests pensaments sobre les emocions i les accions.  Centra't en la teva visió i sobre la teva millor versió.
4. Genera sentiments bondadosos i alegra't del bé sigui per a tu com per els altres.
5. Comunica't amb breus, i agradables paraules i sons o tonalitats que evoquin seguretat, afecte i direcció.
6. Actua de manera convincent en la direcció relacionada amb la teva versió i visió. Escolta't, observa't i aprèn de l'experiència.
7. Identifica't com un creador d'atmosferes positives al teu voltant en lloc d'esperar que els altres la creïn per mitjà de l'atenció dirigida en aquestes imatges, pensaments justos i sentiments purs.

L'explicació:

Tots hem tingut en determinats moments de la nostra vida, estats positius, estats de cert flux mental, estats d'enamorament, estats d'emoció positiva i d'harmonia.
És important recordar aquests estats positius en el moment present i crear-los de nou en el moment present, per anar regant el jardí interior i vagi creixent. Cadascú de nosaltres sóm responsables del nostre creixement en bona mesura i sobretot de l'actitud a prendre.

En la mesura que ens estimem i estimem els altres també serem estimats, de manera que un no s'ha de preocupar perquè els altres l'estimin o no.

A vegades més val un imatge que mil paraules. Tots tenim moments de dificultat, estats de tristesa, ansietat, frustració i aleshores cal reaccionar amb aquestes imatges de certs èxits més interiors que exteriors temporals que ens permeten recuperar el nostre centre, la nostra confiança interior per anar superant els diferents obstacles.

Si vols, pots fer servir fotos amb el teu millor estat per recordar millor l'actitud més adequada a sostenir i alimentar. Com qualsevol acció en aquesta vida, cal direcció o consciència, motivació i pràctica, de manera que generar estats positius interiors d'harmonia i bondat de manera constant amb el pas del temps, té unes bones repercussions físicament i psicològicament. L'esperança no s'ha de perdre mai.

És cert que sovint tenim moltes preocupacions, ara bé, no menys cert és el fet que la persona sol seguir allò que un trobi una emoció intensa. Si un es capaç d'autogenerar-se i automotivar-se en anar en una direcció, els recursos atencionals es dirigirà cap a una direcció i no hi haurà dispersió i el poder serà més elevat, per la raó que la unió fa la força. Si per exemple la persona té una atenció de 100 unitats i en destina en diferents activitats en 20 unitats, aleshores és evident que el profit que en tregui no serà tant important que si destina més unitats en menys activitats. La ment a vegades ens distreu i per fer-la obeir cal dirigir-la cap a una activitat amb una actitud positiva i relaxada i pacient i aleshores amb constància un pot anar assolint el flux mental i un aprofitament important en tal activitat i especialment si aquesta activitat li agrada requereix d'habilitats que un té desenvolupats.

Per tant, la ment ens voldrà distreure, preocupar-nos, dispersar-nos tot sovint, cal observar-la, estar per sobre d'ella i dirigir-la cap a una activitat, una ocupació, un objectiu i en aquest cas en una imatge positiva d'un mateix, la millor versió d'un mateix. Cal que la persona s'enamori d'un mateix, i també admiri els bons models a la vegada sigui de persones o de conductes de determinades persones.

Vivim en una societat complexa. La societat és un organisme i cadascun de nosaltres representa una cèl·lula d'un teixit o sistema. Encara que estiguem en un organisme que estigui una mica malalt, cal reaccionar i començar a reparar les ferides, a curar les malalties, i fer que la col·lectivitat de persones, països visquem amb harmonia o com a mínim anem posant les condicions i cadascú des de la seva responsabilitat i possibilitats perquè així sigui i només serà possible a través especialment del veritable amor, el vertader enamorament.

Finalment m'agradaria comentar que la imatge exterior si bé és important, encara ho és més la imatge interior. I que la focalització en les fortaleses siguin actitudinals com físiques fa que les debilitats perden forcen perquè tenen menys intensitat. Una persona que conec que va patir un accident (li va explotar el cotxe) va ser cremada en un 80% del cos i es va recuperar. L'aspecte físic positiu que té és la seva mirada, evoca ajut i integritat, i d'aquesta manera es guanya la confiança,  

Salut!

136. Sobre l'equilibri. Qui té gana? Quin cos (físc, mental, emocional, espiritual) té gana? És raonable?

La imatge

a. La mare es preocupa perquè els seus fills estiguin ben alimentats. Els pregunta si tenen o no tenen gana, i aleshores actua de manera generosa, proveint-los el que necessita.

b. La persona es pot preguntar vàries vegades durant el dia si té gana i qui té gana i si es tracte d'una gana justificada o no. Sí, tenim diferents fills que cal atendre adequadament sense passar-se. Tenim el cos físic, que necessita moviment, aliments, és a dir energia per moure's i també descans. Tenim el cos emocional que necessita expressar les emocions, els sentiments i canalitzar i transformar els negatius amb positius, els egoistes amb els purs i desinteressats. El cos emocional necessita expressar calor, positivitat i felicitat.Després tenim el cos mental, que necessita obtenir coneixement, saviesa, cal saber distingir els pensaments justos dels injustos per tal de col·locar-se en els justos que proporcionen llum a la persona. Tenim l'ànima que quan està sota la influència de l'esperit serveix per transmutar els pensaments injustos i els sentiments interessats en pensaments justos i sentiments desinteressats no només en un sinó també exercint una influència positiva en els altres. I finalment també hem d'alimentar l'esperit, és a dir en la part divina que tenim a dins, cadascú de nosaltres perquè el cos es guï a través de la intuïció natural, del amor i la saviesa per actuar amb justícia. Contribueix perquè l'intel·lecte a través de la influència del cor, converteixi la ment en saviesa i perquè el cor a través de la influència de la saviesa es converteixi en amor incondicional a uns valors i principis coherents amb la Naturalesa.
Aleshores a dins de la persona hi ha una sèrie de cooperació o competències. Quan hi ha competència, cada cos reivindica els seus interessos, i qui tingui més força en funció de la situació que es troba la persona i el seu estat de maduresa, serà atès. Aleshores quan un cos es sobreatés en detriment dels altres, es presenta un desequilibri. Certament, cada persona és diferent i per tant, no tothom té les mateixes necessitats ni tampoc aspiracions, però d'alguna manera s'ha de cercar una harmonia en funció de les necessitats de cada cos.

Cal preguntar-se que necessita el cos i no tant el que necessita la societat. D'acord que ens hem d'adaptar a la societat però també la societat s'ha d'adaptar a la persona, i sobretot la persona a uns principis d'higiene no només física, sinó també emocional i mental i espiritual.

Si per exemple, la persona té gana física, aleshores s'ha de preguntar el següent:
Té forces? Si té forces i té gana física, aleshores el cos l'està enganyant, de la mateixa manera que el cos l'estaria enganyant si no tingués gana i no tingués forces. D'alguna manera la persona s'ha d'alimentar quan té quelcom de gana i quan li manquen forces. Per tant, el problema prové quan la gent se sobrealimenta com aquell qui beu més durant una nit (no té cap mena de sentit beure quan la persona no té sed sempre hi quan estigui ben hidratat) o bé quan abandona l'aliment i sobretot el bon, pur aliment (que sol estar relacionat amb aquell que té una influència solar més poderosa).

Per tant, quan tinguem gana? cal preguntar-se? en puc prescindir? fins a quin punt? és correcte prescindir o he de menjar? La saviesa en l'autodomini és important ja que té influències en els altres tipus de comportament, és a dir en el domini de les emocions i pensaments. Si una persona no és capaç de prescindir d'un pastís de xocolata en un moment donat, difícilment tindrà possibilitats de prescindir, renunciar o transformar sentiments com la còlera, enveja, amb admiració i equanimitat per exemple. Sí, saber-se dominar és molt important i per tant és molt important no tant el que els altres pensen de nosaltres i de tenir el desig d'agradar i rebre reconeixement dels altres, com del que nosaltres pensem de nosaltres mateixos, de valorar-se en tant que avencem en allò que és important, és a dir en l'autodomini dels instints, de les emocions i pensaments, sense cap mena d'ànim d'eliminar-se sinó de sublimar-los, de transformar les forces que originen en altres de superiors.
És una bona pregunta a fer-se sovint cada dia, qui té gana? És just i generós en aquests moments prestar atenció al cos, a l'ànima, a l'esperit, a la ment? En definitiva la saviesa es base en l'autodomini i aquest autodomini apareix quan la persona és capaç d'observar les naturaleses que té amb integritat i no separant-les per condemnar a una i elogiar a l'altra. La naturalesa inferior també fa la seva funció, sovint dotar de sentit a la naturalesa superior. Normalment una persona que estima molt, pot ser motivat perquè s'adona compte dels desavantatges que suposa haver odiat. Gràcies a haver experimentat en major o menor mesura sentiments de negativitat, ara té la motivació de treballar per exemple en l'agraïment tot i que les circumstàncies siguin difícils.

Quan una persona està obesa, ha de canviar la seva dieta i el seu tipus d'exercici físic per tal de tornar al seu pes ideal. Doncs bé, passa exactament el mateix a nivell emocional, quan la persona viu de manera descontenta, està desequilibrada en el pla emocional i aleshores ha de canviar l'estil de vida, de trobar activitats lloables, sociables, musicals, poètiques i agradables que facin que el seu cor torni a bategar i donar sentit a la vida. Quan la persona, té massa coneixements desorganitzats i confusos, aleshores ha de renunciar a activitats de la ment, perquè es torni clara i activa i penetrant, per equilibrar la persona. Fins i tot hi ha persones que ressen, contemplen, mediten molt de manera que també corren el perill que es desequilibrin sinó atenen a la resta de cossos. Però, qui atén a l'ànima i a l'esperit? Certament és tant important la qualitat com la quantitat, però quantes hores treballem, estudiem, practiquem esport i quantes hores les dediquem a ressar o contemplar una sortida del Sol, per exemple? La falta d'aliment de l'ànima i del esperit provoca desequilibris greus en la persona, és a dir a una manca de sentit i direcció en la vida. Atendre a l'esperit i l'ànima en activitats com l'oració, la meditació, contemplació ajuda a la persona perquè les activitats mentals i sentimenals i físiques siguin harmòniques.
En efecte, és molt important aprendre a actuar en coherència entre els sentiments, pensaments i accions i amb coherència amb les lleis higièniques de la mare naturalesa i no per aprendre a anar-hi en contra. Per exemple, anar en contra d'aquesta llei seria sortir de nit fins molt tard. El cos pot aguantar moltes coses, però la nit es per dormir i visitar el món invisible on també es poden aprendre moltes coses i sobretot per renovar-se.

En definitiva cal escoltar la veu interna i superior per atendre harmònicament els diferents cossos. Cal voluntat, amor i saviesa. I comentar que s'alimenta més bé aquell qui en lloc de reclamar, dóna quelcom i és agraït abans de rebre.

Equilibri, atenció i autodomini!