La imatge:
La fe en la victòria (en Rafa Nadal en el tennis, i cadascú en el treball d'alguna qualitat).
L'oració i el control mental envers el bon ideal, just, i pur que condueixi a la persona a dur a terme una bona obra.
L'emissió de llum a través d'una mirada sàvia i considerada.
L'exercici:
1. L'individu es troba en un estat de confusió mental, o bé condicionat per contaminacions emocionals fruït de deixar-se arrastrar per les reaccions d'una naturalesa similar als estímuls molestos.
2. L'individu s'adona compte de les seves pulsions emocionals, instintives i mentals.
3. L'individu es connecta amb el seu interior, amb els seus valors més preuats, com la compassió, la fe, la bondat.
4. La persona es crea una imatge favorable envers en algun d'aquests valors de manera que l'emocioni, per exemple ser una persona caracteritzada per veure les coses positives.
5. La persona al fixar l'atenció d'allò positiu de les situacions que atravessa siguin favorables o desfavorables, se sent protegit, de la cobdícia, l'agressivitat, la peresa, l'egoïsme, l'arrogància, etc.
6. D'aquesta manera transforma aquella situació de molèstia en una situació de cert gaudiment, ja que evita ser un reflex de les persones ordinàries (que són bones o dolentes en funció de les circumstàncies) i esdevé un ser emissiu en base al reflex de la influència que rep de les persones o qualitats superiors, i de la imatge positiva que es capaç de generar-se o crear-se o d'identificar-se.
7. La persona comença a notar els símptomes de col·locar-se per sobre de la pols i de la boira a través d'una major serenitat i pau interior, a través d'una major simplicitat, a través de saber estar en silenci i comportament absent o ignorant davant el soroll, per exemple la queixa destructiva i injusta.
L'explicació:
Aquest ideal sigui quin sigui com per exemple la puresa, cal alimentar-lo, ja que d'aquesta manera anirà aconseguint fruïts.
D'alguna manera la persona que vol evolucionar ha de tornar a obeir, dic tornar a obeir perquè quan sóm petits només fem que obeir els pares, els mestres, als amics, als missatges de la societat i tot sovint menys a nosaltres mateixos. Quan la persona és més gran ja no obeeix tant els altres i s'obeeix a ell mateix, siguin ideals o capricis i per tant no necessàriament va millor. Finalment, quan l'individu després de treballs per exercitar la voluntat impersonal, l'amor desinteressat i la saviesa, s'adona compte que ha de tornar a ser un deixeble, un estudiant, un alumne, que ha de tornar a obeeir a unes normes, les veritables lleis de la naturalesa que no necessàriament coincideixen inicialment amb els missatges de la societat en general com dels nostres missatges interns i és per aquest motiu que incomoden a un i als altres i quan la persona es decideix a seguir fermament aquests ideals, és preferible que ho faci amb silenci perquè d'entrada rebrà molts obstacles, i haurà de superar molts exercicis per tal d'aconseguir amor, saviesa i poder, però va reparant, va pagant i va il·luminant al seu voltant, aleshores comença a notar una harmonia, una pau i se sent estrany inicialment perquè les seves cèl·lules tenen gana i volen alimentar-se d'aquell aliment que tantes vegades li hem donat, però al agafar gust per un altra tipus d'aliment, aleshores canvia de percepcions, de valors i finalment s'allibera de l'esclavitud de les emocions impures, dels instints primars, dels pensaments injustos i comença a veure amb claredat. L'individu comença a donar més importància en viure complint aquestes normes, sentint-se nen altra vegada i s'habitua en aquesta pau interior amb naturalitat sense esperar resultats senzillament aplicant la fórmula de treball, fe i temps. Lògicament es tracte de tenir voluntat i de desig inflexiblement de bondat, sense exigir res els altres.
En definitiva, la pau es base en aconseguir cercar la coherència entre el ideal, el sentiment i l'acció que sigui just i pur o com a mínim que hi hagi elements que així ho expressin.
Aquesta protecció ajuda a l'individu aconseguir més seguretat, confiança amb un mateix, transmetent-la amb els altres. Tot i ser conscient que un és imperfecte, el fet de treballar amb l'oració i la meditació i les bones obres l'ajuda a tenir la consciència tranquil·la i que tot allò que faci en general hi haurà elements positius i d'aquesta manera a través de les accions i el perfeccionament d'aquestes, l'individu esdevé més segur. No obstant, la confiança amb un mateix, que per cert és un gran antídot al automenyspreu, i estar associat a la bondat, compassió, respecte o autorespecte, ajuda a la persona a adquirir una mena de serenitat alerta.
En definitiva, es tracte d'assumir la responsabilitat de la pròpia vida, l'adquisició d'habilitats de resposta davant les exigències de la vida de tota mena, emetent llum i expressant valors i bons ideals essent conscient que quan un estima tot és més fàcil.
Bons ideals, salut i autoprotecció.
ESQUEMA
Fa 3 mesos
