La imatge:
La persona que es troba a l'atur i es fa emprenedor.
La persona que es troba a l'atur i mentre cerca feina es prepara pel seu present i futur.
La persona que es troba de vacances i no sap que fer sense massa diners per fer un viatge i s'organitza la seva vida.
L'exercici:
Per exemple si estàs a l'atur o sense parella, o amb algun determinat tipus de mancança rsepecte a una situació anterior.
1. Cerca feina, o munta't un estil de vida que ets sentis emissiu sobretot emissiu a part de receptiu.
2. Aprofita aquesta situació que et permeti valorar el que és realment important per a tu, per viure prenent decisions que satisfacin els anhels de la teva ànima.
3. Aprofita per fer activitats mig oblidades o de noves tot i que et suposi sortir d'una situació de cert confort inicial i descobreix nous aprenentatges.
4. Pensa quines activitats, accions has d'anar desenvolupant o quines responsabilitats d'alguna manera vas assumint durant la setmana per mantenir la consciència tranquil·la, amb pau d'esperit.
És important treballar àrees com la part social, familiar, laboral, l'esportiva o d'activitat física, la formativa i l'espiritual amb el major equilibri possible i de la manera que un ho sàpiga fer millor.
L'explicació:
Sovint en la nostra vida, anem com programats en el sentit que actuem per tal de satisfer unes necessitats més o menys reals i sota unes determinades creences que ens han imposat, ens les hem cregut o fetes nostres amb determinades peculiaritats per tal d'adaptar-nos en aquest entorn sòcio-laboral i polític.
Certament anem fent canvis, sigui perquè deixem d'estudiar de manera formal per dedicar el nostre temps a la vida professional o perquè ens veiem abocats a determinats canvis professionals. El sentit de l'adaptació és molt important. Quan una persona per determinades circumstàncies de la vida deixa de tenir les comoditats que tenia, o bé deixa de tenir satisfeta determinades necessitats professionals per exemple perquè un es troba sense feina, aleshores cal fer un esforç necessari d'adaptació.
D'alguna manera la persona és un animal de costums i quan deixa de poder actuar d'una determinada manera perquè deixa de tenir estímul apareix el síndrome d'abstinència, i un ho passa malament. Però ho passa malament una persona que deixa de tenir una feina que no li agradava o que es trobava en un entorn professional on no potenciava les seves aptituds? Des d'un punt de vista material sí que ho passa malament, ja que deixar d'ingressar una quantitat de diners es troba a faltar, però psicològicament també l'individu ho pot passar malament perquè s'hagi acostumat a trobar a faltar entorns on no no feia intercanvis beneficiosos per les parts. Però com tot això passa i aleshores el problema o oportunitat és un altra, construir una nova vida sense tants recursos, sense feina en un moment inicial, etc.
La llibertat exigeix responsabilitat de construir el propi estil de vida, de prendre les pròpies decisions encara que hi hagi certs riscos. Veure les coses d'una manera una mica diferent, canviar determinats valors per donar pas a uns i deixar de donar importància a d'altres no és fàcil, exigeix reflexió, i sobretot experimentació d'una nova realitat que obliga a l'individu pensar d'una nova manera.
Aleshores si l'individu té una certa llibertat pot establir els seus valors, les seves preferències i les seves decisions, un es fa responsable i conseqüent de les seves accions. Per entusiasmar-se i entusiasmar cal fer allò que un li agrada fer, veure-li un significat no només a nivell conceptual sinó també pràctic o no només pràctic sinó també simbòlic. Per entusiasmar-se i entusiasmar cal viure amb uns valors, uns ideals. Per exemple si tens temps lliure i vols dedicar a una estona a fer un acte de voluntariat com per exemple acompanyar a un noi de 10 anys a millorar la seva comprensió lectora, aleshores no només a un li ha d'agradar l'activitat sino fer-ho amb significat, amb l'ideal del desenvolupament de les capacitats culturals de les persones i del seu gaudiment.
Quan un està sol, força sol, cal cercar estímul o sinó generar-lo i per això cal creure amb el projecte, dotant-lo de significat constantment, de regar-lo i aleshores ser realista per veure que es pot millorar però sense deixar de dubtar d'un mateix, amb confiança que d'una o altra manera un se'n sortirà amb més o menys reajustaments. La gran derrota no es no obtenir els resultats desitjats sinó abandonar, o deixar de creure ja no tant sols en un projecte (cosa que pot passar a tothom) sinó el que és més greu, de creure amb un mateix, és quelcom que no ens podem permetre.
Insisteixo en el cas que un no trobi una feina, que consideri la possibilitat de crear-ne una de nova. Certament no tothom està capacitat, però hi ha gent que sí i solsament cal que s'ho cregui.
Quan no tens un cap, un es converteix en el propi cap i aleshores vol dir que un assumeix més responsabilitat, ja que esdevé un actor creador i iniciador que un actor continuador o seguidor. Cal exigir-se però al mateix temps saber descansar, cal demanar ajut i interactuar i al mateix temps estudiar, cercar i prendre decisions individualment, cal focalitzar l'atenció en el seu rol per participar en el procés de construcció i al mateix temps parlar amb altres professionals per saber com evoluciona en altres àmbits geogràfics per exemple.
Per tenir una major sensació de domini de la pròpia vida, és important cultivar poders interiors primer per evitar problemes posteriorment. Si una persona per la seva feina necessita parlar amb molta gent, i fins i tot en públic en determinats moments o bé prendre decisions econòmiques arriscades, si ha fet exercicis de relaxació, concentració o bé fins i tot ha competit en la pràctica de l'esport, segurament estarà més preparat que si no s'hagués exercitat.
Fins i tot un es capaç no només d'identificar-se amb l'actor que sol expressar sinó també amb l'observador, estarà més tranquil. Amb això vul dir col·locar-se a nivell mental en un estat que permeti a la persona observar-se i preveure les conseqüències d'una o altra actitud, d'un o altra pensament i actuar en conseqüencia. Es comenta que una idea és una cosa il·lusòria i que esdevé real si un li dóna importància d'una o altra manera. Aleshores el sofriment cessa si un sap parar el seu pensament associat. Per tant la manera de pensar determina una actitud o una altra, un sentiment o un altra i per tant es tracte de col·locar-se en l'estat d'observador ja aleshores un no és captiu d'un determinat pensament o sentiment, un s'identifica amb la consciència que està per sobre i aleshores pot copsar una realitat molt més rica, i se sent alliberat, més confiat. Dit d'una altra manera, un pot observar el que li passa sigui per bé o no tant per bé, però no intervé amb els seus prejudicis, sinó que es deixa guiar per la seva intuïció o consciència i actuar de manera serena, assumint el rol que hagi d'assumir en cada moment, complint lleis morals com no ser injust sinó vol ser condemnat, estimar la vida si vols ser visitat per entitats superiors, etc. Es tracte d'identificar-se en la vida des del discerniment, comprensió, saviesa, puresa i serenitat d'esperit.
En definitiva, quan un té més llibertat, un ha de ser conscient que ha d'assumir alguna responsabilitat superior que abans, i quan dic més llibertat no només em refereixo el temps sinó també de decisió en la seva vida. A més capacitat d'assumir el rol de creador. Ara bé, cal ser conscient que hi ha una llibertat que tothom hi té accés, és la llibertat interior de reaccionar d'una o altra manera, d'escollir un o altra pensament, o sentiment i aquesta és la llibertat que realment paga la pena.
Quan un s'estableix la seva filosofia de vida, la seva actitud i sent una certa tranquil·litat interior, és a dir aquell missatge del cor que ens diu que estem fent el millor que sabem fer, tot i determinats malestars inicials, cal tenir la consciència tranquil·la, independentment que els resultats exteriors tardin en arribar siguin de la naturalesa que sigui, perquè en definitiva el més important és una certa sensació de pau interior.
Deixeu-me dir una cosa finalment, pels emprenedors, cal imaginar-se sentir-se estimat mentre el projecte es va desenvolupant, perquè si un es capaç de mantenir-se amb aquest estat té més possibilitats de reeixir, ja que la gent compra no solsament un producte sinó també tot el que l'acompanya a nivell simbòlic. Per generar aquest estat, és important viure amb una consciència d'abundància i agraïment que cal alimentar dia a dia, en lloc de mancança, precipitació i reacció superficial o mancat de discerniment.
També cal afegir quelcom molt important davant un període de certa incertesa inicial, establir-se objectius i actuar per anar redefinir-los si cal, si un actua coneixerà moltes dades de la realitat més enllà de les seves concepcions, sabrà més sobre les necessitats dels usuaris possibles del seu servei.
Emprenedoria, llibertat, creativitat, poder interior,....
Salut!
ESQUEMA
Fa 3 mesos
