51. Sobre el valor: eines i facultats en cada etapa del músic.

La imatge:

El músic i les facultats en cada etapa del seu ofici.
Diferents etapes d'un músic. De l'involucració de l'atenció de molts sentits: visió, tacte, oïde, comprensió, emoció i sentiment a la pura intuïció. 

La pregunta: 

Que diferència un músic ordinari a un músic extraordinari?


Reflexió: 

Una de les diferències és que un músic extraordinari, sent la música més enllà de la seva comprensió. La sent interiorment i llavors l'expressa amb facilitat ja que s'hi ha fusionat. Un gran músic pot ser aquell qui dialoga amb la música, fins el punt que esdevé un instrument o objecte per entitats superiors que l'utilitzen per composar grans partitures. Per tant esdevé subjecte però sobretot objecte de la música. Es limita a presentar la música que ha captat del més enllà, per cert un més enllà ben il·luminat.

Hi ha qui llegeix una partitura, la toca, la sent, la memoritza, la interioritza, i la interpreta des del cor. Aquesta és una manera d'interpretar música.
 
Hi ha qui l'escolta, la interioritza i llavors la toca, la llegeix i la torna a tocar des del cor, aleshores tot és més fàcil. És una altra manera d'interpretar música.

Cadascú té el seu camí per arribar a un resultat satisfactori, a mi, em va millor aquesta segona manera.


Hi ha qui crea la música i llavors l'escriu per ser llegida, aquest és el compositor.

Una altra de les diferències entre un músic més enllà de la convencionalitat, és que sap utilitzar les facultats adequades en cada etapa.
1. En el moment de l'aprenentatge s'involucra la comprensió al llegir la partitura, però també l'oïde al sentir-la, i el tacte al tocar-la.
2. Posteriorment l'intel·lecte quan ja ha fet la seva funció, es deixa de banda, i la persona es limita a sentir la música, passa de ser un actor, a ser un actor i al mateix temps un observador o audient conscient de la seva música.

Una analogia pot ser la següent.

Per anar d'Europa fins als EEUU, potser al principi necessitarem el cotxe, fins i tot una embarcació, però posteriorment un avió. Hi ha moments de la vida que cal donar prioritat a determinades facultats per sobre de les altres, hi ha moments dins la composició i intepretació musical, que cal abandonar determinades eines i facultats, posant émfasis a altres eines i facultats, en aquest cas del intel·lecte, al sentiment superior o intuïció artística, i llavors tot és més fàcil, la creativitat apareix amb més facilitat.

De la mateixa manera que un producte per exemple una guitarra passa per diferents etapes, ideació, disseny, elaboració, i posada a punt, una cançó o partitura també li passa el mateix, per això els començaments són molt importants. Si la guitarra està feta de bons materials i ben dissenyada és més probable que sigui una millor eina de treball per un artista. Quan la guitarra ja està feta, les facultats d'ideació, construcció, ja han fet la seva funció i es tracte d'utilitzar-la. De la mateixa manera quan l'artista ha practicat un activitat, es tracte de deixar-se anar, ser actor i observador al mateix temps, la funció intel·lectual té menys importància ja ha fet bona part de la seva funció, hi ha acció (fusió del pensament i sentiment), no té sentit interferir, cal abandonar-se a l'activitat independentment quin sigui el resultat. Llavors si un aprèn l'art d'escoltar i escoltar-se podrà millorar-se a través de la pràctica i també de bons assessors, coaches o mestres.

En la mesura que de la mateixa manera que en el futur es crean guitarres més bones, un artista amb la pràctica, experiència, amb un bon mestre exterior i interior anirà millorant la seva actuació.

Salut i pràctica amb silenci interior!