La imatge:
Vaig ser voluntari de la cursa de Sant Silvestre de Girona, l'any 2013 i aleshores vaig poder assistir l'arribada de tots els participants de manera que vaig percebre les diferents actituds, diferents estats emocionals i enfocaments (resultat, aprenentatge, i experiència). Quina és la més adequada?
L'explicació:
Em vaig trobar diferents tipus d'atletes i diferents tipus d'actitud:
A Els primers, grans atletes, competitius, i també professionals.
B Els que feien el que podien segons el seu entrenament de més a menys seriositat i fins i tot alguns preguntant-se que podien fer millor.
C Els que anaven disfressats i per tant a passar-ho bé.
Per sintetitzar els tres enfocaments són els següents.
1. Actitud a identificar-se amb el resultat.
2. Actitud a identificar-se amb el que un ha après i pot millor, és a dir en l'aprenentatge.
3. Actitud a identificar-se amb l'experiència en sí, a gaudir i deixar-se sorprendre.
No vull dir que els corredors del grup A només estiguin orientats als resultats, segurament també donen importància la tècnica per tal de millorar les seves prestacions i si són professionals d'alguna manera els agrada l'activitat. La resta de corredors també donen importància en totes les actituds, potser menys els corredors C que senzillament no els importava ni l'aprenentatge ni tampoc el resultat.
El que passa a vegades és el desequilibri que prové de donar més importància amb un dels tres aspectes en detriment dels altres. Per tant cal estar atent i trobar un equilibri entre l'aprenentatge, el resultat i l'experiència.
De fet, una teràpia per algú que sigui molt competitiu de tal manera que corre amb certa tensió que el perjudica no només en la prove sinó també en la seva salut, consistiria en participar en una cursa però com si fos un entrenament sense preocupar-se del resultat, aleshores sentiria més l'experiència de córrer i s'adonaria que prendre's massa seriosament la prove resulta fins i tot una mica còmic. També podria participar com a voluntari com jo vaig fer, per tal d'adonar-se compte de diferents actituds i que cap d'elles és negativa sinó que senzillament es poden complementar i integrar en la pràctica d'un exercici que ha d'anar bé per la integritat de la persona en la mesura que es faci amb certa dedicació, atenció, consideració, gaudiment, relaxació i també direcció.
L'exercici:
1. Escull una activitat.
2. Divideix l'activitat en diferents actituds.
a. l'actitud de ser eficient, productiu, enfocat en un resultat sense preocupar-te per l'emoció ni tampoc l'aprenentatge.
b. l'actitud d'aprendre quelcom específic sense preocupar-te pel resultat ni tampoc pel gaudiment.
c. l'actitud de gaudir de l'experiència sense preocupar-te pel resultat ni tampoc per l'aprenentatge.
Lògicament al principi et costarà separar les actituds. De fet, no es tracte de separar tals actituds sinó es tracte de donar més importància en una actitud en detriment de les altres.
d. finalment integra les tres actituds en l'activitat, deixa't fluir i guiar pel teu guia interior.
Sort, observació, i humor!
ESQUEMA
Fa 3 mesos
