La imatge:
Una persona comprant en un supermercat o qualsevol altra establiment o tenda de comestibles.
Una persona davant de qualsevol desafiament.
L'exercici o procés:
Davant la vida, davant de qualsevol desafiament, davant de qualsevol activitat.
1. Mesura si estàs preparat per dur-la a terme. La manera de saber-ho es cercant simil·lituds amb altres activitats que ha desenvolupat.
2. Afronta l'activitat amb audàcia prudent, en lloc d'evitar-la o en lloc d'afrontar-la sense seny.
3. Actua amb direcció (mesurant les conseqüències de les teves accions)
4. Actua amb motivació (identificant elements satisfactoris)
5. Actua amb fe i decisió.
6. Avalua la teva actuació.
Exemple. Un nen davant la necessitat de comprar menjar per casa.
1. El nen sap que pot anar a un supermercat o una tenda de comestibles a comprar sol, perquè ha superat determinades proves matemàtiques.
2. Decideix anar-hi encara que li faci respecte perquè mai hi ha anat sol.
3. Veu els aliments i sap que molta gent compra pels ulls, per tant compra els aliments que necessita i es conté davant de les grans temptacions que té, tot i que faci alguna excepció com a premi de fer un servei a casa.
4. Escull aliments que sap que li agradarà i també a la resta dels membres de la família.
5. Actua amb decisió. La caixera li qüestiona que vagi tant carregat essent petit, ell respon que és més fort del que es pensa. Es mostra decidit i convençut.
6. Arriba a casa i tothom li agraeix que hagi pres bones decisions, sense gastar-se més del 5% del pressupost assignat.
L'explicació:
En efecte en la vida davant les proves, primer cal intuir si hem fet els deures i aleshores tot i que tinguem resistències, si estem convençuts del treball fet, un se sent mereixedor de superar-la i per tant se sent amb certa confiança i convicció que serà així.
Per tant, davant la temptació o la prova, no cal cercar-la ni desafiar-la amb orgull i arrogància, ni tampoc evitar-la, però si cal afrontar-la i acceptar-la en el moment adequat amb seny, motivació i audàcia.
L'audàcia es posa a prove sobretot quan és la primera vegada que la persona se sent desafiat a fer una activitat, o temptat. El preu de la llibertat és la possibilitat de cometre un error. Certament cal aprendre dels altres, dels millors, visualitzar i imaginar desenvolupant una activitat nova, llavors cal actuar encara que no es tingui tota la informació. Cal motivació i ganes d'aprendre i també acceptar que l'error forma part de la realitat. Cal ser conscient que el més important no és l'error en sí mateix (sempre hi quan no siguin excessivament greus), sinó sobretot el que un aprèn de l'experiència el que compta de cares a l'evolució.
Si un aprèn a pensar en les conseqüències sobre les accions sobre un mateix i els altres en base a criteris de justícia i generositat, tindrà més facilitats per prendre decisions, així com també més seguretat, saviesa i confiança.
Si el nen només compra allò que és necessari per la seva alimentació i nota la renúncia de determinats aliments que sap que no necessita, de manera que es queda amb el sentiment positiu i afirmatiu d'autodomini i valorant allò que té, serà menys manipulable i vulnerable davant les temptacions que es trobi. Aleshores cal que escolti el que necessita per estar bé, és a dir cal que sigui conscient de diferenciar la necessitat del caprici i aleshores farà un pas endavant en el camí del autodomini.
Salut i autodomini!
ESQUEMA
Fa 3 mesos
