La motivació de la persona sovint està relacionada en la manera de sentir-se estimada i d'estimar i de les condicions que faciliten o dificulten que la persona estimi o se senti estimada.
La imatge:
a. La persona que riu quan les coses li van bé, quan la gent l'aplaudeix, quan ven molts productes, quan assoleix resultats.
Plora quan no arriba a assolir els seus resultats, quan la gent l'abandona, i les coses no li van bé.
b. La persona que riu i està content quan perfecciona les seves habilitats, talents i especialment qualitats i quan assoleix resultats es mostra força independent, o lleugerament satisfet i agraït a les entitats i forces que l'han ajudat a fer un servei profitós i útil per un i els altres.
S'observa quan les coses no van bé, donant importància a la feina i no tant els resultats, mirant la part positiva de tota acció.
L'exercici:
1. Pregunta't vàries vegades el dia si la teva actitud o motivació davant una activitat és l'adequada. Pensa que la vertadera motivació prové de dins, la que és pura, bondadosa, justa i generosa que es contenta amb el progrés humà de la gent del voltant.
L'explicació:
La motivació estable que Jesús predicava, es basava en obeir determinades actituds justes i nobles independentment dels resultats. De fet, el resultat va ser que el varen crucificar.
De fet, gràcies a algunes dificultats les persones creixen, ara bé, sempre hi quan la persona es trobi dins del paradigma de l'abundància i agraïment, en lloc del paradigma de la mancança i la queixa. Certament, hi ha molts factors que influeixen que les coses no vagin bé, ara bé, la persona també ha de saber assumir la seva responsabilitat i aleshores tot canvia.
És important no associar a l'èxit a un excés d'esforç, treball sinó sobretot a una combinació òptima de treball, fe i temps o paciència. La crisi actual és la crisi del intel·lecte. Donar massa importància al intel·lecte en detriment del cor, porta a molts problemes i desequilibris. És important atendre al intel·lecte, el cos físic, al cor i sobretot a l'ànima (seu de pensaments i sentiments i intermediari entre l'esperit i el cos) i l'esperit. Connectar-se amb l'esperit és el que dóna sentit a la nostra existència, el motiu de ser, la nostra missió i funció i aleshores tot és molt més simple, ja que aleshores les motivacions canvien, no són el plaer, diner, comoditats, reconeixement, poder, prestigi social, sinó sobretot el guadiment i la motivació en el treball significatiu, en la manifestació de qualitats com la generositat, l'agraïment, el respecte, etc. La manifestació del esperit, és la manifestació de Déu en cadascú de nosaltres.
I també cal considerar que la felicitat sovint es troba en el treball i no tant en el resultat, sobretot l'amor en el treball, per això cal tenir autoconeixement per prendre bones decisions, però també entrar en el paradigma del amor, del agraïment i l'abundància de riquesa sobretot immaterial.
Estabilitat, motivació interior i serenitat!
ESQUEMA
Fa 3 mesos
