La imatge:
Una persona que fa diferents activitats durant el dia de manera serena, sense presses, concentrada i amb la disciplina de començar una activitat per iniciar-ne una altra.
Imagina't una persona enamorada de la seva activitat. Un escriptor, un músc, un pintor, un lector, un cuiner, un científic, un mestre, un comptable enamorats de llur activitats.
Imagina't la teva ment com si fos una TV, hi ha diferents canals, tens llibertat de deixar de fer zapping i centrar-te amb el que fan un determinat canal.
L'exercici:
1. Tens moltes ocupacions, moltes preocupacions.
2. Centra't en l'activitat a fer en el moment i deixa la resta per moments posteriors.
3. Agafa la nova activitat amb consideració.
4. Experimenta l'aprenentatge i gaudeix.
5. A part de concentració, l'atenció et farà acabar l'activitat per començar-ne una de nova.
La vida és un procés de construcció i requereix un mínim d'ordre, atenció i concentració per anar fent passes i avançar en l'ideal.
L'explicació:
La ment tendeix a ser cobdiciosa de manera que o bé nosaltres anem a darrera d'ella o bé ella va darrera de nosaltres. El domini dels instints, per exemple en el menjar per mitjà de la ingesta atenta també ajuda a dominar els pensaments i els sentiments, ja que sempre hi ha una correspondència entre el món físic del gest i del món subtil del pensament o sentiment en direccions bilaterals. Si un comença poc a poc unaactivitat serà més fàcil aprendre que si va massa ràpid perquè les estructures mentals (el conjunt de sinapsis que es formen) es comencen a desenvolupar, posteriorment un podrà anar més de pressa. Doncs bé, la ment és com un cotxe, una eina, si un condueix de manera atenta (conscient i inconscientment) i prudent aleshores ell domina l'eina i se sentirà segur i fins i tot recolzat però si va massa de pressa i comet imprudències, aleshores és el cotxe que el domina i un perd la sensació de control intern o seguretat.
La ment pot ser un cavall desbocat si li permetem o bé un servidor dels nostres alts propòsits i per això cal disciplinar-la, dialogar amb ella, convèncer-la, permetre-li segons què i desobeir-lo. Com fer-ho?
De la mateixa manera que en el menjar quan va a poc a poc, aprecia més el que menja i per tant l'estima més, quan un observa el pensament en lloc d'obeir-lo i anar darrera seu, aquest al sentir-se apreciat es posa a les mans del seu amo, és a dir la nostra consciència i aleshores fa els reajustaments necessaris per adaptar-s'hi, si no vol ser expulsat. Per tant només quan un estima el que pensa, es capaç d'anar aprenent l'art de dominar els pensaments. Que vol dir dominar els pensaments? No deixar-se portar pels seus capricis del moment, sinó saber escollir aquells que interessen o fer els reajustaments adequats per satisfer els elevats propòsits i ideals.
Per tant l'atenció i la concentració es construeix sobre la base de fer allò que un li agrada, fer una cosa com si li anés la vida, amb vocació fins i tot, com si fos el més important en aquell moment ja que d'aquesta manera aconseguirem evitar les distraccions. Per tant, encara que la persona tingui algunes activitats a fer, tindrà la capacitat de fer cada cosa en el seu moment amb plena dedicació i atenció i per tant rendiment amb el permís lògic que també passa que els rendiments són decreixents i per tant determinats descansos seran necessaris i quan dic descansos no només no em refereixo no fer res sinó fer altres activitats, que impliqui la participacíó d'altres neurones.
A vegades va bé pensar que hi ha lloc per preocupacions i lloc per ocupacons, de manera que és millor en moltes ocasions ocupar-se que preocupar-se ja que a través de l'acció i la posterior o insitu reflexió i autoobservació ajuden a aprendre d'una activitat.
També va bé programar-se el dia no només per escrit sinó també a nivell mental de manera que un cerqui un element motivador en cada activitat que faci.
En definitiva, la motivació és la clau per quedar-se absorbit o atent en una activitat i d'aquesta manera la ment queda dirigida, sense que això vagi en detriment de l'obertura d'alguna informació que pugui ser útil o necessària obtenir-la en un moment donat. És important ser conscient que hi ha activitats que també tant interioritzats ens permet dividir l'atenció en altres coses, però caldrà recórrer altra vegada en l'atenció plena quan un aprèn quelcom nou o bé quan dissenya l'esquelet d'una activitat. Per exemple si un cuina un menjar nou per primera vegada estarà molt atent, i si ho té per mà, podrà pestera atenció a altres coses que si estan relacionades amb el menjar millor però sempre hi haurà uns instants de plena atenció, si vol tenir èxit. Això també es pot fer extensible a les relacions humanes, per exemple hi ha persones que sabem com es comporten o que ja esperem, però si sabem mirar amb nous ulls, plens d'atenció serem capaços de descobrir nous elements, una realitat més rica ja que les persones estan en constant canvi.
Finalment m'agradaria dir que a vegades l'intel·lecte està associat a l'emoció negativa de la por a perdre quelcom que un té si mira la vida d'una manera estrictament analítica, distingidora, categoritzadora, i si un no es capaç de sintetitzar al mateix temps, aleshores pot tenir una imatge distorsionada de la realitat sigui d'ella mateixa o dels altres. D'aquí la importància de sintetitzar, d'unir, d'estimar, d'acceptar la por a perdre tot, ja que ha d'estar segur que mai perderà la seva essència o ànima o sentiment d'una entitat vivent, amb qualitats interioritzades i amb la capacitt de créixer en tot allò que es proposi.
La por fa que la persona es distregui i sobretot que s'angoixi i el seu antídot és l'amor a l'activitat, el respecte, devoció, agraïment,.consideració, ...el significat que tu vulguis donar a l'amor.
Fes que l'atenció en el moment present sigui més important que en el pensament sobre el teu passat i el teu futur!
Atenció i fruïció!
ESQUEMA
Fa 3 mesos
