La imatge:
El nen que crida per demanar atenció.
El nen que no crida o no parla per no ser criticat.
El nen que participa quan se li demana o quan ho troba convenient.
L'exercici:
1. Pregunta't. Com expresses l'amor?
a. L'expresses adequadament fent ús de talents físics (per exemple a través del esport), dels sentiments (per exemple de la música o la poesia o les relacions socials), a través de la ment (a través de determinats escrits, estudi, compartiment o intercanvi de coneixement) o bé a través de l'esperit (a través de l'oració, la meditació, identificació)?
b. Et sents reprimit? Quines maneres disharmòniques tens d'estimar? Amb quin nen honestament et sents més identificat?
c. Que vols fer per estimar de manera més harmònica en la vida? Quins talents tens? Quins objectius tens?
L'explicació:
Tothom desitja ser estimat sigui de més petit o de més gran. L'amor és el carburant que fa que tot funcioni.
El que és important és el punt de vista, la col·locació per tal de tenir un comportament més harmònic en la manera d'expressar amor.
Aquest punt de vista té a veure amb la col·locació.
Per simplificar, hi ha dos maneres de seure físicament.
a. Seure bé (amb l'esquena recte)
b. Seure malament (amb l'esquena encorbada)
Hi ha dos maneres de pensar.
a. Pensar amb claredat, tal com són les coses.
b. Pensar de manera que un distorsiona la realitat.
Hi ha dos maneres de sentir-se davant la vida.
a. Víctima
b. Agraïda
Hi ha dos maneres d'estimar en la vida.
a. Estimar quan un es estimat.
b. Estimar sense esperar ser estimat.
Per tant, cal un acte de discerniment, de voluntat i de motivació per estimar sense esperar ser estimat fins i tot en les situacions més difícils ja que és la força que permet a l'individu sentir-se protegit. Al final es tracte d'agafar el toro per les banyes i anar entrant en aquesta segona actitud més pura, justa, sincera i valenta.
I això s'ha d'alimentar en un mateix. En lloc de situar-se en la cultura de la queixa, cal situar-se en la cultura de l'agraïment. I com es pot saber a on un està situat?
Doncs a través de l'autoobservació per exemple de la mirada o la vista. Els ulls transmeten o no transmeten llum interna i cal cultivar la mirada, una mirada agraïda que s'alegra del bé dels altres. Sí i fins que esdevingui una costum, ja que serà un bon hàbit i s'hagi creat l'adequació perquè un reaccioni positivament davant les circumstàncies que siguin ja que aleshores estarà centrat en la seva actitud i no tant en el que passa a l'exterior.
També a través de l'autoobservació de les paraules o la seva comunicació interna, un pot deduir si es troba en una o altra actitud, si es troba de públic local (que anima sense parar) o de públic visitant (que critica en el jugador local).
Certament quan un té l'oportunitat d'expressar els propis talents se sent motivat, feliç i per tant cal tenir el disecerniment d'escoltar la veu interna que ens guiï cap a on es troben aquests talents per llavors expressar-los o crear les condicions perquè s'expressin però també igualment és important l'expressió de les qualitats i estar content en la mesura que un les expressa.
En definitiva, la segona actitud es caracteritza en què un deixa de ser un maltractador amb un mateix o els altres per ser un gauridor i d'aquesta manera es purifica el seu cos sigui físic, mental i sobretot espiritual.
La col·locació, el punt de vista desinteressat és el que permet la transformació i l'expressió més harmònica del amor i de la salut.
Cal ser conscient que la causa de tots els problemes rau en l'amor de la mateixa manera que la solució de tots els problemes rau en l'amor i quan l'amor està barrejat amb la qualitat del gaudiment per adoptar una actitud desinteressada, un esdevé autèntic, sublim i pur.
Salut!
ESQUEMA
Fa 3 mesos
