La imatge:
Un grup d'amics et diuen que t'enterren a la platja de manera que només hi pots sortir amb el seu ajut i et donen una mena de tub per poder respirar i ells decidiran el temps que hi estaràs.
L'exercici o procés:
Pot ser el descrit en la imatge, però també pot ser deixar-se envenar els ulls per un amic per passar per un o altra lloc que ell decideixi.
Cal tenir un cert coneixement que pots confiar amb el teu interlocutor, en cas contrari més val certa prudència. Aquest coneixement pot provenir de l'experiència o bé de la intuïció.
Val a dir, que en les relacions humanes, la confiança és dinàmica i per tant en la mesura que un cregui en la confiança, crearà les condicions perquè l'altra també respongui correctament. Si un pare creu que el seu fill té capacitat per superar proves i examens, el nen se sentirà motivat per no decebre i treballarà al màxim per cobrir les expectatives positives dipositades en ell. També ha de saber que és més important l'actitud que el resultat.
L'explicació:
Hi ha molts tipus de confiança, per exemple la confiança en els altres, en un ideal, en la paraula donada, en un mateix, amb Déu, etc., de manera que sovint estan relacionats.
La desconfiança exagerada i no fonamentada provoca pensaments associats a la por, comporta molta angoixa, a la mort, a la inseguretat, a l'estrès, a la disminució de la qualitat de la vida i a la mort prematura.
El que és rellevant en situacions tals com una persona les descriu, ha de decidir si confia o no confia en tal activitat, en unes o altres persones, és preferible no dubtar, o sí o no. En cas que sigui que sí, és millor no pensar, sinó treballar amb la fe que les coses aniran com un s'espera, que cal ser pacient i aleshores si la seva intuïció era correcta, acabarà vençent.
Si un confia, no hi ha dubte, té fe i aleshores no pateix, supera els obstacles amb més facilitat que si un dubte.
Insisteixo, és preferible prendre una determinació davant d'una oferta, cal escoltar la intuïció i fer-hi cas, sí o no i acceptar les conseqüències. Això no vol dir que si un es casa i resulta que existeix una incompatibilitat de caràcter important entre les persones, ho hagi d'acceptar eternament, però sí ha de saber aprendre les lliçons i haver treballat per acostar posicions abans de prendre una determinació com aquesta.
A vegades en lloc d'esperar les ofertes dels altres per acceptar-les o no, cal saber escoltar les ofertes internes, diferents desitjos que assetgen a la persona per saber discernir i poder descartar aquelles que la intuïció ens comuniqui que són irresponsables i injustes i acceptar i comprometre's pels nobles ideals, amb fe, amb convicció, amb fermesa i amb caràcter.
La fe pot fer miracles si va acompanyada d'accions, en lloc de reaccionar negativament davant de determinades incomoditats que es trobi un individu en determinades situacions, pot aconseguir canviar-les, si un canvia d'actitud de negativa amb positiva a través de la fe, de manera persistent amb el temps. Ja ho diuen si un canvia per dins també pot canviar les situacions, el tarannà de les relacions amb els altres. Si un té la tendència de mirar l'ampolla mig plena, i es capaç de tenir motius per meravellar-se, de meravellar-se primer de la capacitat de generar pensaments, sentiments nobles, creatius, positius, purs, lluminosos, entra en un nou paradigma, el de l'amor, en el de dotar significat a cada experiència tot i les dificultats passatgeres que puguin aparèixer. L'individu es converteix en responsable de la seva actitud i la gent això ho nota i finalment atrau per afinitat entitats positives que s'instal·len en les mateixes persones amb qui sol comunicar-se i/o bé amb altres noves que coneix.
En definitiva, la confiança té a veure amb la creença o anticipació dels resultats d'unes accions a partir del compliment de determinades lleis. La confiança li convé la fe ja que d'aquesta manera es mostra més decidit, i fins i tot centrat, i també necessita de l'esperança i també de l'entusiasme, és a dir de l'emoció positiva i amor que permet actuar amb convicció.
També té a veure amb focalitzar l'atenció en allò de positiu de qualsevol experiència, amb amor ja que d'aquesta un venç les pors interiors.
I també té a veure lògicament amb la pràctica i deixar-se portar per la intuïció que suposa la integració entre el cor i l'intel·lecte i abandonar el control del que no es pot controlar i controlar allò que sí es pot, preocupar-se d'allò que es pot canviar per bé i despreocupar-se d'allò que no està al nostre abast i en definitiva deixar-se alimentar per les entitats sublimes.
En definitiva la confiança sustentada per la fe és un poder interior que tots tenim a l'abast per treballar i assolir objectius que donin sentit a la vida.
Confiança i salut!
ESQUEMA
Fa 3 mesos
