La imatge:
El jugador de tennis que entrena i fruït del seu entrenament aconsegueix resultats.
El músic que asssaja moltes hores però també amb ganes i bona direcció i tot i que li fa mandra al principi, llavors està content d'haver fet avanços importants.
Aquell que renuncia ser el centre de l'atenció o admiració o voler destacar per sobre dels altres, però que no renuncia en assumir correctament la seva responsabilitat. Està renunciant la vanitat i un excés de modèstia i aleshores se sent més tranquil i natural com a compensació de tal actitud desinteressada.
Aquell qui renuncia a tenir por per ser criticat davant d'alguna actuació o en la involucració d'alguna activitat Al principi té ganes de protegir-se davant d'atacs que puguin sorgir, però al focalitzar l'atenció en l'acceptació del que pugui passar sense reaccionar i en tot cas reaccionant a fer millor la seva feina (amb més amor, atenció,direcció i concentració), rep la compensació de la serenitat, confiança i equanimitat.
Aquell qui fa un dia de dejuni setmanal de 24 hores de dinar del dijous el dinar del divendres per purificar la sang. Al principi pateix una mica, llavors sent un estat de flotació.
Aquell qui dóna els seus diners, energia i/o temps per dedicar-se en els més propers, encara que no en tingui ganes, llavors s'adonarà que s'enriquirà al percebre una realitat més ample i sobretot en posar en pràctica de determinades virtuts com la generositat.
Aquell estudiant que estudia amb disciplina i aprova l'examen. Té molèsties i dificultats però el seu amor a la matèria, el mètode que obeeix i aplica amb disciplina el condueixen a l'èxit.
El meditador o orador, al principi no té ganes de fer tal activitat, d'oblidar-se d'ell mateix a partir de l'autoobservació, acostumat a valorar i identificar-se amb el que té i fa en lloc del ser, però a mesura de pràctica, va obtenint una serenitat que fa que s'hi afeccioni i que percebi els beneficis de tals activitats per la seva ànima i el seu cos.
L'exercici:
1. Identifica alguna cosa que et costa fer a diferents nivells:
- Nivell físic.
- Nivell mental.
- Nivell emocional o sentimental.
- Nivell espiritual.
2. Observa la mandra en fer alguna activitat o la idea egoista subjacent.
3. Accepta-la.
4. Examina el que vols o visiones i mira la bona intenció.
5. Associa una emoció o sentiment positiu envers allò que vols.
6. Actua per petita que sigui l'acció.
7. Valora quelcom positiu ja que acabes de desenvolupar una inèrcia, que un exèrcit intern de forces es posin a treballar en un sentit que d'entrada costa però que es tradueix amb resultats de major poder intern, seguretat i convicció.
L'explicació:
En la vida hi ha dos forces, una que implica creixement i una altra que implica decreixement, evolució i involució, activitat i descans, dilatació i concentració. Es tracte de mantenir un equilibri. Si un es deixa portar per una excessiva activitat i no deixa reposar el cos, aquest se'n ressent i avisa en forma de dolor. Si un es deixa portar per una excessiva mandra, les funcions es desvitalitzen al deixar de fer-les servir. Per tant d'aquí la importància de cercar aquest equilibri.
El sacrifici de fer esport un dia, es pot convertir amb una necessitat el dia següent. La manca que un pot tenir un dia, es pot convertir fins i tot en una addicció de manera que la persona necessiti un descans si no vol portar el cos al límit. En aquest cas m'he centrat en què el sacrifici comporta no necessàriament a la repressió sinó a la trasladació d'unes energies d'un costat a un altra, d'uns centres de satisfacció a uns altres i que cal visionar-los si un es vol sentit impel·lit per accedir-hi, cal sentir d'alguna manera les sensacions positives per exemple de guanyar un partit de tennis abans que es jugui, per aleshores jugar-hi amb més motivació.
També és rellevant la correspondència del sacrifici en els diferents plans, és a dir en el pla físic, mental, emocional i també espiritual.
Renunciar en el món emocional, és a dir per exemple evitar ser el centre de l'atenció quan no és necessari ser-ho, implica una sacrifici, implica acceptar la renúncia a gaudir d'un aliment per gaudir d'un altra aliment, com per exemple la moderació.
Per tant, l'èxit dels sacrificis no està en la repressió, sinó en trobar un punt de satisfacció d'una naturalesa més elevada. I que s'entèn per més elevada? Doncs, té a veure amb la capacitat de vincular una actitud i una activitat a un valor, virtut, principi o qualitat.
Per tant, estar bé que quan la persona vulgui dominar-se emocionalment pensi amb una imatge més tangible i pràctica com la d'un esportista que està nedant o corrent i acaba obtenint un bon resultat, la imatge d'un estudiant que estudia i aleshores aprova l'examen i se sent competent.
L'esportista i l'estudiant tenen dificultat, però tenen mètode, tenen amor per l'activitat i tenen disciplina i per tant tot i les molèsties acaben assolint bones fites.
Per tant el guanyador o dominador de les seves emocions, ho aconsegueix amb mètode, amor i disciplina, respectant les lleis universals. Rebrà molèsties que poden venir donades d'alguna crítica, algun rebuig, però si un manté la ment dirigida en l'actitud correcta i bondadosa envers a tothom, acabarà reeixint, i mantinent el seu centre i la seva estabilitat. És important que s'inspiri en la figura del líder sentimental, és a dir aquell que no l'importa tant el que els altres reaccionen sinó que presta atenció en emetre pensaments lluminosos, justos i sentiments desinteressats, esdevenint un mestre i fins i tot font d'inspiració per alguns.
Salut!
ESQUEMA
Fa 3 mesos
