La imatge:
Tenim dos roques a dalt del precipici una que frena l'altra i per tant cap de les dues cau o bé les dues van en la mateixa direcció i o bé cauen o bé s'allunyen del precipi.
Lògicament també pot passar que si la pedra o roca A se li aplica una força superior a la roca B en direcció oposada al precipici, no podrà frenar la caiguda.
Una altra imatge seria els treballadors de la construcció dels gratacel, acostumats a estar al cim de les alçades, focalitzant l'atenció en els moviments per tenir un autèntic domini d'un mateix sense por a caure.
Fixa't bé del següent. A terra, poses un taulell de 30 cm d'amplada i passes per sobre i no notaràs cap perill, perquè saps que et sents segur. Passes per aquest mateix taulell a 15 metres d'alçada i la sensació de seguretat a primera instància serà diferent? Aleshores hi haurà dos pensaments, un el desig de mantenir-te recte i segur i passar el taulell sense problemes i l'altra la por a caure. Mantenint la ment amb un desig intensíssim en el primer pensament, l'individu amb un mínim lògic d'habilitat d'estar en equilibri, aconseguirà superar la prove.
Quan us heu mostrat indecisos? Us ha passat que voleu muntar un projecte i per altra banda hi ha forces que us mantenen immobilitzats? Perquè? Quina és la vostra manera de ser decidit? Penseu molts moments que us heu mostrat decidits? Perquè? Com us heu sentit?
La reflexió:
El subconscient si rep dos instruccions que són oposades, es bloqueja i no ajuda a l'individu a actuar d'una o altra manera, l'individu roman insegur, inconstant.
El subconscient acabarà fent més cas en el pensament que tingui un desig més intens.
D'aquí a la importància a acceptar un cert dubte a l'inici d'una activitat que porti a la persona a reflexionar però sobretot a sentir des de la intuïció des del seu cor, anant més enllà del seu pensament o intel·lecte que sovint frena o paralitza a l'individu. Aleshores quan l'individu es capaç d'escoltar-se, i fa cas, no hi ha dubte, hi ha seguretat i confiança en anar en una determinada direcció i lògicament en el cas d'un fonambulista aquesta seguretat és imprescindible juntament amb la pràcitca i la capacitat de concentració mental. Per tant, cal aprendre a integrar la ment amb el cor, per passar en una visió clara del que un li convé.
La persona acaba fent allò que estima més, cal el discerniment perquè el que estima més en un moment donat sigui el més assenyat i no el que satisfaci en els seus instints i interessos personals immediats, preveient les conseqüències de les accions i mesura les decisions en termes de justícia.
Per exemple, una persona que vulgui muntar un negoci, pot estar molt bé. Pot decidir de fer-ho o no fer-ho. Es pot sentir bloquejat per dues forces en sentit contrari, les ganes de desenvolupar-se en un sentit i una altra força que li impedeixi a actuar. Aleshores, es tracte de discernir i escoltar el seu propi cor interior. Aquest per exemple li pot dir, que la idea està molt bé, d'aquí un temps quan hagi superat determinades proves prèvies, quan s'hagi format i preparat de manera més acurada i quan l'individu tingui la visió de les proves i la formació adequada per dur a terme un projecte, no tindrà cap dubte quan el moment arribi, sabrà que és el seu moment.
Observar les experiències dels altres, els bons models, i també les pròpies accions exitoses és una manera de recordar allò que fa que les coses funcionin en tots els sentits.
La flexta:
1. Actua amb allò que estimis més i prepara't adequadament. La força que acumulis i canalitzis en una direcció serà més eficient que si la dirigeixes en vàries direccions.
2. Quan et bloquegis, dirigeix una mirada en el teu interior, sigues honest i humil, escolta la teva veu i decideix en base a la seguretat que et sents davant una visió, una imatge, un ideal, si ets sents segur caldrà fer cas i si ets sents més aviat insegur caldrà fer reajustaments en tal imatge.
3. Més val actuar que sentir-se paralitzat i encara que hi hagi errors ja que d'aquesta manera un aprèn.
Salut i focalització i decisió!
ESQUEMA
Fa 3 mesos
