La imatge:
Una certa analogia entre la meditació i l'alimentació.
L'explicació:
L'acció de meditar sigui prestant atenció en un objecte, a la respiració, a una qualitat, implica un silenci interior i aleshores els pensaments i sentiments van apareixent i desapareixent, les idees i les revelacions venen en la mesura que primer el meditador hagi treballat en la puresa i també sàpiga centrar l'atenció en llum. Sí, cal fer els deures perquè el mestre se senti motivat per donar-nos més coneixement i saviesa. Doncs per rebre revelacions cal també fer els deures, és a dir, posant en pràctica les ensenyances rebudes i prestant atenció en la qualitat en què un vol meditar.
Cal emetre una voluntat, una direcció justa i desinteressada per aleshores rebre revelacions, intuïcions, és a dir, que va rebent un tipus d'informació que va més enllà de la conceptualització i va veient l'arrel del funcionament de moltes coses, va descobrint la claredat.
Quan la persona menja pot estar pendent dels seus pensaments i sentiments i aleshores deixa de prestar atenció en el menjar de manera que no ho aprofita. És la mateixa sensació de descontrol mental que li succeeix a la persona que medita quan no presta atenció al seu objecte de meditació i s'identifica o es preocupa amb pensaments i sentiments concrets i ordinaris personals o egoistes que el distreuen de la funció de la meditació, que no deixa de ser millorar l'atenció i concentració en el moment present, en el silenci, en les revelacions relacionades amb unes idees que posa en joc dins la seva partida mental que l'aportin serenitat, llum i harmonia. En canvi, si un fa l'acte de menjar com un acte de meditació sagrada, amb una actitud de silenci important, dirigint l'atenció amb els aliments, en la seva forma i amb un sentiment d'agraïment, aleshores el gaudiment i l'aprofitament de l'energia és intens.
Si un comença a menjar poc a poc, té més capacitat de control, d'evitar tragar les substàncies alimentícies sense atenció la qual cosa sol conduir o provocar al singlot. De la mateixa manera, la persona pot començar a pensar lentament per llavors pensar més ràpid sense perdre's en la incoherència. De la mateixa manera, és recomanable a la persona que s'inicia en el ioga o en la gimnàsia, comença a executar els moviments poc a poc, per adquirir l'autodomini. Fins i tot en la pràctica d'un instrument musical (per exemple la flauta), és important, quan un aprèn per primera vegada una melodia (és recomana que l'escolti prèviament vàries vegades sobretot si aprèn força bé d'oïde), que ho faci poc a poc i de tant en tant més de pressa encara que un s'equivoqui per tornar a tocar poc a poc, efectuant la respiració adequada en el moment adequat perquè sigui rítmic i bufant de manera relaxada. Quan un tingui interioritzat els moviments, cal deixar-se anar, i ser un mer actor i sobretot espectador de la música que un elabora o transmet.
L'exercici:
Cada vegada que menges, recorda la imatge de la persona que medita i fes de l'alimentació un acte més de meditació, un treball en que t'oblides del teu ego convencional sorollós i egocèntric per traslladar-te en l'ego silenciós i heliocèntric. Aleshores aquesta activitat serà beneficiosa i et servirà per anar governant poc a poc la ment.
Salut!
