258. Sobre l'actitud sostingut per un ideal. El procés de carrera procés professional i la vida.

La imatge:

El procés de carrera professional

L'analogia entre la vida professional i el procés de la vida i les actituds davant la vida.

La reflexió: 


El procés de carrera professional, comença en l'aula ja que la formació, i els estudis que un escull influeixen en la carrera professional que es dirigeix la persona.Però no només els estudis, sinó i més important els hàbits, les afinitats, les preferències, els valors o ideals que també s'eduquen. Tanmateix el procés de carrera professional dura tota la vida.

Quan un estudia primer de carrera o segon o tercer pot adoptar diferents actituds davant els obstacles:
- Queixar-se i rebutjar la situació de manera que no ajuda a res.
- Acceptar la situació i treballar per treura'n profit d'alguna manera, i fins i tot pensant amb un futur millor, essent conscient que és ell qui ha escollit aquella situació encara que no fos del tot conscient.

Això també li pot passar quan es troba en una feina i en la vida mateixa.


Cal adonar-se que d'alguna manera la situació que ens trobem sigui amb els seus elements positius com no tant positius, l'hem escollit de manera conscient o inconscient i per tant si sóm conscient que l'hem escollit serà que hi ha aspectes que nosaltres hem volgut viure per millorar i evolucionar. Per tant quin sentit té queixar-se més de 30 segons? Quan hem de viure algun moment difícil, potser el que cal es veure que és una prove, sigui per fer justícia o també per treballar alguna qualitat i per tant cal ser agraït. Adoptar aquesta actitud és preferible, perquè ens reportarà serenitat mental, indispensable per prendre bones decisions.

És important saber que rebutjar el que tenim entre mans provoca sofriment, millor mantenir una actitud equànime i pensar també en quelcom millor. Si allò que pensem, treballem i sentim es converteix en una realitat, quin sentit té pensar en negatiu? 
També és convenient no aferrar-se amb allò positiu exterior a nosaltres per no ser vulnerables quan desapareixi. Cal cultivar l'alegria interior que va més enllà dels gustos i disgustos que ens envien en forma de senyals nervioses els sentits, a partir de la naturalesa superior, la saviesa, la comprensió, i la disciplina. És a dir, per exemple si un té problemes de relacions amb els companys o de comunicació, pot centrar-se en un concepte o valor. Per exemple el valor de la convivència. Aleshores segurament rebrà revelacions que el permetin obeeir determinades regles i en conseqüència millorar la seva comunicació amb els altres.
Si un no es troba a gust en un feina, en lloc de queixar-se i rebutjar-la, la qual cosa fa que les coses vagin pitjor, cal d'entrada trobar alguns elements positius, per estimar-la per un costat. Certament tampoc pot deixar de fer cas als seus anhels de l'ànima, i per tant, aleshores cal focalitzar l'atenció en crear un pla d'acció que li permeti prendre decisions formatives i ocupacionals per accedir a una feina que senti com afí. Sense, el treball equànime davant de certes molèsties, és difícil tenir la serenitat mental per prendre bones decisions. Cal pensar que qualsevol situació té quelcom positiu a oferir-nos i adaptar-nos el millor possible i pensar de quina manera pot ajudar a construir el que sóm, des de la unitat, i no des de la separació. Certa harmonia interna és bàsica per construir i créixer i avançar i perfeccionar-se. En definitiva cal centrar-se en l'actitud del que ens passa i no tant el que ens passa, i deixar-se guiar per la bruixola interior que serveix per trobar un espai sòlid en la societat que ens toca viure per créixer, sigui en el camp que sigui a nivell professional i en altres àrees de la vida.


Per altra banda, cal recordar el següent.
Quan estudiavem 7è de bàsica, estavem preocupats pel que faríem el següent curs o en el futur? Està clar que no. I estavem preocupats pel que havíem viscut en cursos anteriors? Està clar que no. Senzillament vivíem i apreníem i si era d'una manera gaudible millor i si ens havíem d'esforçar-nos també ho feiem.

Doncs bé, perquè no fem quan erem petits, és a dir perquè no vivim sense preocupar-nos pel futur i sense viure amb els condicionaments del passat que ens obstaculitzen en el moment present? Perquè donem massa importància a l'intel·lecte i cal donar importància a l'esperit, que aquest guiï i utilitzi adequadament l'intel·lecte i el sentiment a través de l'ànima, del coneixement intuïtiu.

L'exercici: 

1. Identifica una activitat (sigui una feina, un hobbie, una relació de convivència o d'amistat, etc.).
2. Escull un patró de comportament, un ideal, un valor, una actitud.
3. Relaciona l'ideal amb una actitud.
4. Actua.
5. Escolta els teus sentiments.
6. Avalua't i aprèn de les teves experiències a través de l'observació.
7. Des de la serenitat, sentiment d'abundància, des de l'agraïment, de la voluntat sostinguda pel seny i l'amor o motivació, ves prenen decisions coherents amb els teus sentiments i pensaments.