139. Sobre l'autodomini. Veure la vida amb uns nous ulls.

Imatge:


a. Una persona que afronta el dia a dia amb renovació, com si no hagués passat res, amb una nova mirada. Amb una cara renovada i juvenil.

b. Una persona que afronta el nou dia amb les càrregues del passat, amb ressentiments i prejudicis passats, amb una vella mirada. Amb una cara amb senyals de preocupació innecessària i vellesa.

Exercici: 

1. Quan t'aixequis pel matí pots pensar que avui és el primer dia de la teva vida, i per tant és important fer-ho des del agraïment, obertura a l'aprenentatge continu i amb l'actitud de posar de costat algunes creences, judicis, pensaments fins el punt de qüestionar-los si cal, és a dir, per exemple si s'allunyen de la generositat i la llum.


Reflexions: 

"No hi ha dos enemics si un no vol"
"Sovint el principal enemic és un mateix, de la mateixa manera que també ho sol ser el millor amic"

Hi ha una gran diferència entre observar la còlera que un experimenta quan se sent agredit o importunat, sense separar-se d'ella, sense condemnar-la i acceptar-la.
I observar la còlera que un experimenta quan se sent agredit o importunat, separant-se d'ella, amb condemna amb un mateix o en l'agressor.

En el primer cas la persona se situa per sobre del intel·lecte, entra en el món de la saviesa i amor. A través de la compassió, a través de la connexió amb el seu Àngel i a través del Àngel del agressor, aconsegueix pacificar-se. Certament pot ser agredit però no sentir-se agredit. Aquesta actitud amb el pas del temps es pot aconseguir i també fixant-se amb alguna qualitat positiva (imatge positiva) del agressor de manera espontània, sense esforç, sense pensar, senzillament escoltant la veu interna i natural, ja que on no hi ha condemna, hi ha amor i hi ha el canvi, la cura. Connectant-se amb el seu Àngel, amb el propi i mantenint una actitud valenta, esperançada i compassiva, la persona s'enforteix i es protegeix (aliança externa).

És important recalcar que ser compassiu en aquest cas, significa comprendre que l'agressor haurà de patir i sofrir per reparar el mal causat. On hi ha compassió, hi ha unió en lloc de rebuig, com a mínim respecte i consideració.


La segona actitud, la persona se situa en l'intel·lecte (cosa que pot estar bé en un moment donat) però al romandra massa estona, un pateix el sentiment de separació, ennuig, rebuig, condemna envers a l'agressor i envers a un mateix per no sobreposar-se i al fixar l'atenció en aquest estat de confrontació, còlera, odi i autoodi de manera persistent, fa que la persona atregui les negativitats i debilitats que presta atenció. És una actitud perillosa, que provoca malaltia i només serveix perquè la persona s'adoni del sofriment innecessari que això suposa, i comenci a experimentar sentiments superiors i independents del agressor.

Aquesta reflexió s'ha fet des del punt de vista que un rep un atac, però resulta que un també ha de ser  conscient que pot ser ell qui ataqui els altres o bé que s'ataqui a ell mateix, aleshores cal aturar-se i reparar i reconduir l'actitud. 

"El que no podem controlar és la conducta i les reaccions dels altres, el que sí podem controlar és la nostra actitud davant el que ens succeeix"
"És valent aquell qui s'autovalora en funció de principis, fets i valors universals, en base a l'opinió de Déu i no tant en base a l'opinió dels altres"
"A través de l'acció, un aprèn, més val actuar amb la intenció de fer-ho bé, encara que no surti perfecte, que no actuar" "El desenvolupament és un procés i un conjunt d'experiències i proves a superar, cadascú les seves".