149. Sobre les cultures (queixa i agraïment). El somriure del savi. A mal temps bona cara.

La imatge: 

Les persones normals reaccionen positivament quan reben bones notícies i reaccionen negativament quan reben males notícies.

Les persones bones i valentes reaccionen sàviament i equànimament quan tenen males notícies o dificultats i reaccionen amb un sentiment lleugerament positiu i fins tot equànime quan les coses funcionen.


L'exercici: 

1. Pensa amb una situació díficil.
2. Mira la part positiva per petita que sigui.
3. Treballa la lliçó i sigues agraït per ser més clarivident i bondadós en circumstàncies difícils.
4. Viu agraït pel fet de viure, per tenir l'oportunitat per créixer.

Breu explicació: 


Per aconseguir equanimitat cal estar acostumat per lo bó de la vida com per lo no tant agradable. Per arribar en aquest estat cal  molta saviesa, i saber aprendre la lliçó que Déu vol de nosaltres, per tant, fins i tot la satisfacció d'estar més enllà del sofriment d'un moment donat sigui físic, emocional o mental, amb la condició que no afegim més llenya en el foc. Satisfacció de conèixer la veritat, de comprendre l'actitud adequada en el moment difícil. Efectivament qua tenim tals notícies, tenim la tendència a queixar-nos, a cridar, a reaccionar negativament per protegir uns determinats drets o unes possessivitats.

Lògicament cal defensar-se d'allò que un ha aconseguir de manera justa, ara bé, també cal comprendre que sobretot cal protegir la dignitat individual, els valors del bé, la puresa. Per tant, mentre una persona només sigui molestada però no se li tanqui la visió, és preferible mantenir una actitud equànime. En cas contrari, sense deixar-se portar per la ira, o l'odi, cal combatre enèrgicament per treure's el mal, el vici, la debilitat, la malaltia, la feblesa de sobre per bé d'un mateix i dels altres.
Ser equànime vol dir reaccionar sàviament, canviar allò que es pot canviar, acceptar el que no es pot canviar, saber distingir una cosa del altra, i sobretot saber actuar en funció de conèixer les conseqüències dels pensaments, sentiments i accions.

La cultura de la queixa o pensar que tothom té drets per a tot i en canvi poques obligacions, no és bona per l'evolució del individu. Una persona que exigeix molt i fa poc, no es comporta de manera justa.

És convenient endinsar-se en la cultura de l'agraïment per no només quan el vent bufa a favor de corrent sinó també quan bufa en contra, perquè de la mateixa manera sense passar-se nedar en contra corrent, t'ajuda a enfortir-te més, ser agraït quan a un se li posen dificultats, és senzillament de savi. Sóc conscient que alguns lectors no han experimentat el que estic dient, però també sóc conscient que ho faran tard o d'hora. Jo ho vaig fer als 37 anys, és a dir de ser eternament agraït per les dificultats que estava passant, perquè era la manera d'adonar-me compte de les causes de tals dificultats i per tant de sentir que tenia ja les claus per obrir les portes d'una determinada esclavitud mental o astral, i en definitiva ser alliberat. Lògicament mantenir l'actitud d'agraïment (no gens fàcil), és clau per evolucionar.
A vegades en el món del tennis, diuen que no és tant difícil arribar a dalt quan un treballa i té talent sinó sobretot mantenir-se. Doncs bé, en el treball espiritual això també passa, és a dir un pot tenir moments de tenir gran confiança interior i per altra banda, un certa buidor. De fet és normal que determinats períodes evolutius estan precedits de períodes involutius, però el que fa que un començi a assaborir una certa estabilitat, radica en el fet de tenir clar quin són els principis, i valors que cal estimar, i defensar dia sí i dia també que estiguin associats a la puresa i a la justícia.

Salut!