265. Sobre la protecció. Mètode autoprotector. El vol de l'àguila.

La imatge: 

El gran mètode autoprotector davant les agressions.

És el vol de l'àguila. Convertir-se en una àguila i pujar amunt i allà un no es maltractat davant dels enemics i de les entitats inferiors.

L'explicació:

Davant la luxúria. Immediatament un s'eleva per mitjà del pensament, donant més importància a la companyia que l'atracció física.

Davant l'odi. Immediatament un s'eleva, un s'imagina que està per sobre per mitjà del pensament, focalitzant l'atenció en alguna qualitat de la persona de manera que passa a admirar-la.

Davant del orgull. Immediatament un s'eleva i s'adona compte que a sobre seu hi ha multitud d'entitats superiors a ella i aleshores les reconeix i es torna humil.

Davant de la vanitat. Immeditament un s'eleva i s'adona compte que la importància d'un, l'ha de compartir per ser més ben reconegut i aleshores es torna més modest.

Davant l'enveja. Immediatament un s'eleva i combat el sentiment de mancança amb el sentiment d'abundància, per mitjà d'una actitud agraïda i equànime.

Davant l'avarícia. Immediatament un s'eleva i s'adona compte que no compartir temps, diners, coneixements amb altres persones, representa una aigua estancada que cada dia que passa és menys pura. Aleshores la persona comença a compartir allò bell que posseix, la seva energia flueix i aleshores es torna generosa.

Davant la por. Immediatament un s'eleva i s'adona compte que moltes preocupacions són estúpides, són personals i egoistes, sense sentit. Aleshores cal fomentar la confiança en un mateix i els altres i en la vida en general i donant importància l'esperit. Allò que perd la part personal de la persona no té massa importància mentre mantenim intacte i protegit la part superior, és a dir mentre mantenim la direcció en el respecte a les lleis morals.

Davant la gula. Immediatament un s'eleva i s'adona compte que la cobdícia pels coneixements, els viatges, les experiències vàries, al menjar i el plaer no és realment el gaudiment. Aleshores a través de la moderació, la persona copsa el significat real al gaudiment, per exemple menjant més lentament.


Davant la mandra. Immediatament un s'eleva i s'adona compte que la inèrcia a estar estancat, a no confrontar les situacions difícils, a la manca d'activitat provoca l'estancament i la incompetència. Aleshores per mitjà de la capacitat de treball i d'encarar els obstacles la persona comença a brillar i agafar una inèrcia positiva, activa que dóna vigor a tot al cos. 

En defintiva, quan un s'eleva davant dels pensaments i sentiments que ens volen i ens desitgen atemorits, un es queda alliberat i renovat i pot actuar amb eficiència. Certament cal baixar a la terra per fer que el que hi ha al cel es pugui manifestar a la terra, ara bé, cal estar atent i de tant en tant volar per no ser atrapat per entitats que ens volen limitar i esclavitzar. Cal estar atent, estar a prop de Déu que és una imatge d'amor, audàcia i saviesa. Per això cal crear condicionaments reflexes amb Déu, i anar abandonant els condicionaments reflexes amb els objectes que són directament observables en el món dels sentits físics, amb les emocions inferiors i egoistes i els pensaments distorsionadors de la realitat, abraçant la idea de la llibertat que està en la capacitat de volar, d'instal·lar-se amunt o bé amagat profundament dins nostra per no separar-nos de la nostra divinitat. 

L'exercici: 

Quan et vinguin els atacs de tota mena (a dalt s'han mencionat uns quants), cal observar-los i aleshores volar cap amunt i adherir-se a missatges superiors. Fixant l'atenció cap a les inclinacions virtuoses, un se sentirà alliberat de les forces obscures. Com fer-ho? Tot dependrà de l'emoció o sentiment o amor que un tingui cap a aquestes idees superiors enfront a les inferiors. El cos segueix el desig i per tant si el desig o amor d'allò que és Superior és més intens respecte allò inferior, aleshores ens sentirem protegits, el nostre esperit se sentirà lliure i es podrà expressar.
A part de l'atenció també cal un altra ingredient ser humil i demanar ajut celestial perquè la nostra voluntat no sempre és fiable. Cal dialogar i conversar sovint amb l'Àngel de la Guarda. 

Salut, atenció, petició i llibertat!