162. Sobre l'atenció. Dos maneres de mirar una rotonda o partits de tennis.

La imatge: 

Hi ha dos maneres de mirar els partits de tennis i de mirar una rotonda.

1. Partit de tennis. Girant cada vegada el cap.
Rotonda. Mirant cada cotxe com va d'un costat a un altre.

2. Partit de tennis. Girant els ulls i no el cap, sense perdre la globalitat, observant els moviments d'ambdós jugadors i els "dibuixos" de les jugades.
Rotonda. Fixant la vista en el centre, d'aquesta manera s'observa la globalitat, els cotxes que entren com els cotxes que surten.

L'exercici: 

1. Identifica una activitat.
2. Observa la teva concentració.
Si t'observes d'alguna manera vol dir estàs exercitant l'atenció i aleshores ja està d'alguna manera començant a connectar-te amb el teu centre, amb el teu esperit, amb la visió global, sense perdre nota d'alguns detalls. 


L'explicació: 

Doncs això és el mateix que passa amb els sentiments i pensaments.

Molta gent es troba en molts moments en l'actitud 1, és a dir que observen fixament una petita part de la realitat. Estan massa connectats amb un tipus de pensaments i sentiments interiors com relacionats amb quelcom exterior però sense tenir en compte la globalitat. És clar que els efectes d'aquestes pensaments i sentiments són molt diferents ja que es viuen molt bé si són positius i es viuen malament si són negatius. si aquests són positius molt bé i si són molt negatius molt malament.

L'actitud 2, és millor ja que un té una opinió més global d'un mateix, dels altres, de les situacions i perquè veu les coses tal com són. No es deixa portar pels pensaments i sentiments del moment, els observa sense identificar-s'hi. Fins i tot amb aquesta situació la persona pot emetre nous pensaments i sentiments allò que veu. Per exemple quan un veu d'aquesta manera un partit de tennis, al mateix temps pot pensar amb les estratègies, jugades que podria fer cadascun dels jugadors a part de saber interpretar el joc d'un manera més rica.

Qué és el millor? Doncs bé, la millor actitud és la 2, ara bé en determinats moments la situació 1 també està bé quan és necessari prestar atenció en una activitat en concreta. De fet el millor és tenir l'actitud 2 i també adoptar l'actitud 1, és a dir sense deixar de tenir l'actitud 2, ja que d'aquesta manera la persona pot estar centrada en una activitat i al mateix temps tenir l'atenció sobre la globalitat de la tasca i fins i tot saber canviar tonalitats negatives associades a una determinada experiència o situació per tonalitats positives, precisament per mantenir-se connectat en el centre, en el centre d'un mateix, en l'esperit, en la part més pura, més intuïtiva, on té lloc l'amor i la saviesa. Per tant davant una activitat cal estar concentrat i atent a tot el que hi ha al voltant que hi estigui relacionat.

En una actitud una persona és esclava dels pensaments i sentiments del moment siguin de la naturalesa que siguin, encara que s'obtingui molta alegria en un moment determinat. Un és receptor del que hi ha.
En la segona actitud, la persona domina la situació, és equànime dels pensaments i sentiments, i fins i tot és constructor d'alguns d'ells que influeixen en el seu entorn i si la seva ànima és pura, la seva influència és positiva de manera que està enriquint un futur millor. Això implica assumir riscos, fins i tot d'equivocar-se i perjudicar l'entorn. Per això cal preguntar-se les conseqüències de les accions, les positives i les negatives i treballar per minimitzar aquestes últimes. Aquell quin no renta plats no en trenca. Cal ser audaç però també amb prudència i saviesa. Cal sobretot mantenir l'atenció en el centre, en l'amor i la saviesa, és a dir en la veritat. 

Salut, llum i pau!