6. Sobre la crítica. El iogui davant qualsevol mena d'ofensa.

La imatge:

El iogui davant la crítica.

(cal dir que el vertader iogui no es queixa davant la crítica, l'insult, la desqualificació i les vàries molèsties, sap que és un ésser immortal i és absolutament recte, per mantenir-se estable i savi envers l'ideal de la compassió, amor envers a tothom, ja que sap que tot allò exterior està manifestat a dins seu d'alguna manera i l'únic que l'interessa és la unitat).

L'exercici i exemples:

1. Observa quan apareix la crítica visiblement o invisiblement o fictíciament sigui feta per tu mateix o bé a través dels altres.
2. Accepta-la.
3. Reconeix el seu contingut vertader i la forma correcta.
4. Transforma el seu contingut incorrecte i la seva forma ofensiva dirigint l'atenció en allò de positiu que tingui. 
(els fets puntuals o constants demostren si la observació o crítica està fonamentada o no està fonamentada).
5. Identifica't en un ideal positiu, en la teva part divina i la de tothom (sàvia i amorosa).
6. Treballa assumint els petits compromissos que t'encaminin a un progrés.
7. Transforma la crítica o el judici fet des de la ment, la racionalitat que es caracteritza per separar, distingir, per la crítica, el judici o l'observació fet des del cor, la unitat, les bones intencions, des del respecte i la llibertat. Experimenta i observa les sensacions de la bona actitud, com si fossis una persona diferent del que normalment ets, des de la naturalesa superior.

Exemple a: la mare et critica perquè tens l'habitació desordenada i perquè no fas el llit.

1. Observa la crítica.
2. Accepta-la.
3. Reconeix la part de veritat d'aquesta crítica (no fer el llit, un desordre excessiu o brutícia que fa que l'energia quedi obstaculitzada en determinades zones de l'habitació) i assumeix el compromís de canviar.
4. Defensa que una part del desordre de la teva habitació, és natural, i que forma part de la teva manera de ser. En el cas que hagi estat dura, en la crítica, comenta-li que l'acceptes però que t'agradaria una forma més amable de dir les coses.
5. Visualitza l'habitació una mica més ordenada i la taula més neta (la part important). Identifica't en les partícules de bones intencions de la crítica de la mare (s'hagin expressat més o menys).
6. Posa't a endreçar l'habitació durant uns minuts al dia, de manera constant fins que es converteixi en un hàbit.
7. Observa els beneficis de l'actitud correcte, de l'observació positiva amb un mateix i amb els altres.

Exemple b: cada vegada que menjo tinc singlot, vol dir que menjo massa ràpid sense atenció, no m'agrada i em critico.

1. Observo l'autocrítica.
2. L'accepto.
3. Reconec la part de veritat que conté.
4. En lloc de castigar-me, dirigeixo l'atenció en els motius que em condueixen a en aquest estat i el que he de fer perquè no torni a succeir.
5. Visualitzo la imatge de menjar amb atenció, amb alguna respiració profunda, mastegant poc a poc, i fins i tot menjant amb devoció. Identifica't amb l'observació feta des de les bones intencions en comptes del autoodi.
6. Menjo amb aquesta actitud, i essent conscient que amb treball, fe i temps, aniré aconseguint aquest bon hàbit de menjar amb atenció, amb silenci, i fent d'aquesta activitat un ioga, és a dir de manera que un eviti estar absorbit per pensaments sovint insignificants i no relacionats amb l'activitat.
7. Observa els beneficis de mantenir aquesta sàvia i considerada actitud en aquesta activitat.

L'explicació:

La crítica dels altres, a vegades, és un reflex de les crítiques cap a un mateix.
La crítica dels altres, a vegades, és beneficiosa ja que és una manera de cobrir algun dèficit atencional, d'atenció cap a un mateix.
La crítica o autocrítica des del judici separatista, des del odi, des de la seperació, és sinònim de violència, és negativa.
La crítica o autocrítica o autoobservació feta des de les bones intencions, és positiva, és guaridora encara que aparentment tingui una forma a vegades una mica freda.
La identificació amb uns fets concrets, amb una manera de ser concreta i puntual és una distorsió mental.
La identificació envers un ideal positiu, encoratja a la persona a treballar amb motivació per anar-lo assolint encara que sigui lentament.
La justícia divina existeix al igual que l'humana, una és perfecte i l'altra tendeix a la perfecció.
La crítica o judici fet des del cor amb un mateix i els altres és impersonal i desinteressada.
La crítica o judici fet des del cor ajuda a viure la persona des del paradigma del amor, en lloc de viure des del paradigma de la por.
El que cal tenir certa por és en incomplir les lleis divines (per exemple, en robar, mentir, etc.) per mitjà de l'atenció en el compliment, comprensió i amor per les lleis divines (per exemple, ser sincer, saber compartir, etc.). En canvi no s'ha de tenir por en tot allò que implica sacrificar o renunciar a la naturalesa inferior pel desenvolupament de la naturalesa superior, una caracteritzada per ser egocèntrica i una altra caracteritzada per ser sàvia i generosa a la vegada.

Salut!