La meva llista de blogs

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris humilitat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris humilitat. Mostrar tots els missatges

dimecres, 29 de maig del 2013

174. Sobre la felicitat. Una qüestió d'identificació. L'atenció de la mirada i la conversa interior.


La imatge: 

La persona feliç enfront a la persona infeliç.

La persona feliç sàviament i de manera estable perquè treballa per l'emissió de llum. Enfront a la persona feliç superficialment o inestable perquè depèn massa del que té, del que fa, de coses exteriors més que del seu ser.

La persona connectada amb un mateix, en què dóna molta importància en la comunicació interior, en el diàleg interior, amb capacitat de calmar-lo, en capacitat de connectar-se en la seva consciència, amb el seu cos, amb seus sentiments bondadosos, amb la seva saviesa. Enfront a la imatge de la persona desconnectada d'ella mateixa, que se separa i no viu des de la unitat.

Una persona que imita els bons models, enfront de la persona i imita a models mediocres.

 L'exercici:


1. Identifica que és el que et fa sentir més aviat realitzat, satisfet, no només pel que fas que estimes, o pel que assoleixes sinó també pel que ets i et vas convertint.

2. Sigues conscient del següent:
Si tens una mirada irada et tornaràs desagradable
Si tens una mirada lluminosa et tornaràs més relaxat
Si tens una mirada humil, serà més humil  (aquesta actitud és un gran antídot contra l'orgull)
Si tens una mirada generosa, et costarà menys servir els altres i aniràs integrant la felicitat de manera més fàcil
Si tens una mirada agraïda, seràs una persona que viuràs la gratitud tot i les circumstàncies que et trobis i aleshores aniràs vivint una altra vida.
Si fas una mirada justa, conscient de les conseqüències de les teves accions en els altres, serà cada vegada més justa i la vida també ho serà amb tu.
Si fas cara d'enamorat per un noble ideal, o sentiment d'alegria de la manifestació del bé, la virtut dins teu i fora teu (en els altres), la teva joventut perdurarà dins teu. 
Si fas cara de motivat i treballador, deixaràs enrere l'apatia, l'avorriment i la mandra i seràs més fiable i segur.
Si fas cara de confiat sobre la manifestació de les entitats celestials en la terra a través de cadascun de nosaltres sostingut amb el treball, et sentiràs més poderós i sobretot inspirat.
Si fas cara de compromés, amb els bons ideals et sentiràs més segur, més ferm, més convincent.
Si t'imagines la teva ment com un llac d'aigua cristal·lina i transparent, quieta i immòbil, seràs més estable.

3. Estigues atent amb el tipus de conversa que tens.
Si tens una conversa respectuosa amb les teves cèl·lules, sense rebutjar-les, sense deixar de ser l'amo d'elles i per tant sense deixar de caure amb les apatències que tinguin, senzillament acceptant-les i fer-les funcionar segons la teva voluntat sostinguda per l'amor i la saviesa.
Si converses amb tu mateix des de la consciència, més d'un observador a part d'actor, i et vas identificant amb el teu esperit, tindràs més possibilitats d'anar connectant-te amb la teva ànima, amb el teu àngel de la guarda.
Si ets capaç d'observar els teus desitjos cobdiciosos, t'adonaràs compte que seràs capaç de reduir-los, perquè t'adonaràs que perderan força o intensitat.





Explicació: 

Diuen que si persegueixes la felicitat, aquesta es fa esquiva, és a dir que s'allunya, i en canvi si t'atures, és quan aquesta et persegueix. És a dir, interpreto que no es tracte de perseguir-la, de buscar-la a fora nostra, no es tracte de desitjar-la, sinó que es tracte de viure-la des de dins d'un mateix. A través de la comunicació suau, afectuosa, intel·ligent amb un mateix i aleshores t'adonaràs que la comunicació amb els altres serà
quelcom similar en la manera que et comuniques amb tu.

Comunicar-se amb un mateix, no vol dir fer-ho de manera racional solsament, sinó sobretot des de la consciència, des del silenci, per llavors escoltar aquella veu interior que t'indica pistes de la teva missió que et fa cada vegada renunciar a un conjunt de desitjos que no tenen res a veure del que has vingut fer, i en canvi a treballar qualitats humans, valors i talents que sí doten de sentit a la teva existència sigui en la vida familiar, professional, social i espiritual.

Per tant, a partir de la pròpia acceptació per un costat i per una altra banda, a través del treball d'un cert silenci amb l'única intenció d'escoltar-se, renunciant en el fet de fer i de tenir o sense renunciar-hi però dotant molta importància a la presència del ser, aleshores un pot anar rebent bones revelacons en funció del seu estat d'evolució i sobre temes que tingui certes afinitats per anar evolucionant. Per això cal tenir pau interior, cal un cert autodomini de les pròpies cèl·lules que sovint tenen gana, a través de la senzillesa, puresa, justícia, les revelacions s'aniran aprofundint per anar ajudant a la persona a dotar més sentit a la seva exis`tencia, a ser més íntegra, a prendre decisions cada vegada més coherents amb la seva missió i propòsit.

Cal viure amb unitat en lloc des de la separació. Cal tornar-se a enamorar de la vida per aquells que hàgin perdut el rumb però no l'esperança i aleshores fruït d'un treball, espontani, anirem expansionant el cor, i moltes pors s'aniran diluïnt. Això és una manifestació de la felicitat així com també de la salut en general anímica especialment.


Atenció a la mirada i a la conversa des de la unió, la pau i la felicitat sostingut amb el treball!