La imatge:
Un cotxe que té els vidres de la següent manera:
- Vidre interior brut i l'exterior net.
- Vidre interior net i l'exterior brut.
- Vidre interior i exterior bruts.
- Vidre interior i exterior nets.
Els vidres poden tenir el següents significats:
- Vidre exterior, les situacions que ens trobem agradables i desagradables, còmodes i incòmodes. Té més a veure amb la relació amb el món exterior i en la projecció de la persona de cares a l'exterior.
- Vidre interior, les interpretacions que un fa de la realitat, fa referència a la relació amb un mateix. Té a veure amb les comoditats còmodes i incòmodes que un experimenta interiorment. Té a veure amb l'ànima de la persona.
L'exercici:
1. En lloc de preocupar-te, ocupa't per netejar el teu vidre interior, la teva ànima, i accepta el teu vidre exterior, neteja'l de tant en tant però accepta allò que no pots controlar. Per exemple, si plou i el cotxe se'n brut, accepta-ho i neteja'l quan puguis. Si neteges el teu vidre interior, s'acabarà reflectint a l'exterior de manera natural. Per un Mestre, un vidre exterior brut, ple de dificultats, és una oportunitat per enfortir-se, per treballar interiorment encara més per atraure una realitat més pura internament primer i externament després.
Treballar interiorment. Que vol dir? Que cadascú reflexioni lliurament sobre això. Tenir consciència de la presència d'una entitat superior a prop, que estima, unifica, transforma sàviament, l'esperit mateix.
L'explicació:
La idea és d'alguna manera, reflectir a l'exterior el que és coherent amb la missió de cadascú. És a dir es tracte de no ser el que un no és, sinó sobretot descobrir, recordar el que un és, el que un ha vingut a fer en la vida. En concret, adonar-se de les qualitats que un té i ser intel·ligent per desplegar-se més enllà del món laboral. Ser coherent és molt difícil, però en canvi, és fàcil, trobar elements de coherència, integritat entre la manera de pensar, sentir i actuar sigui quina sigui la situació externa en què un viu en un moment donat.
Fixar l'atenció en aquests elements, es crear aquesta integritat, coherència dins un mateix i aleshores l'exterior tard o d'hora també es manifestarà.
Netejar el vidre interior, purificar-se té moltes vessants. Una d'elles, és adherir-se a la cultura de la desqueixa, de l'ocupació. M´explico, si els senyals externs són negatius i ens adherim a ells, un també es torna negatiu i és difícil netejar el vidre o visió interior. Si els senyals externs són positius i ens adherim a ells, un es pot tornar positiu però basar-se en allò exterior al 100% fa que un sigui vulnerable, ja que basar la seva felicitat en situacions o relacions externes, és donar les regnes del propi estat emocional a l'exterior que no és estable per definició.
Per tant un ha de treballar sobretot per construir un diàleg interior positiu tot i les circumstàncies difícils. En lloc de queixar-se i preocupar-se i estar dominat per la por o el paradigma de la mancança, cal unir-se a la cultura de la "desqueixa", deixar de queixar-se i ocupar-se per canviar la situació des de la modèstia i unió. Certament hi ha moltes injustícies, però diuen que és millor fixar l'atenció en allò que es fa bé perquè creixi i aleshores hi ha més probabilitats que el mal i la injustícia es vagi reduint. Millor queixar-se (tot i que a vegades s'ha de fer i millor positivament), a través de l'exemple, a través de l'ocupació d'alternatives millors que les actuals.
El vidre interior té a veure amb el que un pensa sobre un mateix, influït pels missatges exteriors i les interpretacions que un faci de la seva realitat històrica. Hi ha una llei, anomenada correspondència, de manera que una persona veu a l'exterior el que es veu a ella mateixa, sigui per bé o per malament, per tant cadascú té el seu poder per canviar la seva realitat exterior a partir del treball interior. De totes maneres, un no s'escapa de les crítiques i dificultats, però certament si un no s'identifica amb elles, i s'identifica amb un noble ideal, no l'afectaran massa. És rellevant ser conscient que molts pensaments i sentiments que un experimenta són fruït de l'exageració, de la distorsió mental, cal adonar-se compte d'això i distingir la veritat, la realitat ríca i unificadora de la realitat pobre, desintegradora, distorsionadora. A través de l'experiència i la meditació, i exercicis de respiració o atenció a la respiració, un va assolint una major claredat mental.
En la neteja del vidre interior, tenim més poder i control que la neteja del vidre exterior, ja que l 'exterior es pot embrutir més fàcilment sense el nostre control, que l'interior ja que només nosaltres tenim les claus del cotxe per poder entrar i netejar el vidre, quan ho desitgem. Cal per tant purificar, i una manera és treballar el silenci, ja que quan un experimenta el silenci interior, la ment es dirigida per la consciència a diferència que quan no hi ha silenci, la consciència es dirigida per la ment. Si un va aconseguint dirigir la ment i el cor a través de la consciència, la seva realitat externa la veurà amb uns altres ulls, fins i tot les dificultats les trobarà com oportunitats per ser més savi i més compassiu, llavors per un costat per la llei de la afinitat la persona serà atreta per altres persones que pensen i senten com ell i per un altra costat, per la llei del servei o entrega, o de la jerarquia o responsabilitat, de la mateixa manera que rep ajut de gent més evolucionada, treballarà per ajudar a gent menys evolucionada que ell.
En defintiva el que és important, és ser conscient que per simplificar hi ha dos tipus de pensaments o sentiments, els que estan sota la influència de la por i els que estan sota la influència del amor o generositat, de nosaltres depèn col·locar-nos o identificar-nos o construir-nos al costat d'una o altra influència. Netejar el vidre interior, fa que un s'acosti en la influència del amor, fa que un aprengui a escoltar la Veu interior i donar-li obertura, i fer canvis importants i positius en la vida. Per exemple, si un adopta la costum de fixar-se amb les qualitats internes i les de fora en situacions i persones, les engrandirà i se sentirà més bé (i ben merescut) que en una situació negativa o crítica en excés sigui amb un mateix o amb situacions o persones exteriors. Si abandona dotar la pròpia vàlua la opinió dels altres sobre un mateix, un se sentirà més lliure i aquesta actitud creix quan també un abandona la necessitat d'influir els altres per imposició i en canvi ho substitueix per l'exemple i l'accessibilitat quan es requerit. De totes maneres, és convenient que discerneixi i acceptar amb agraïment la opinió intel·ligent i sincera d'amics vertaders poden ajudar a veure's a un mateix i millorar-se de la mateixa manera que un pot ajudar els altres, i no donar importància a punts de vista egoites, exagerats i distorsionadors.
La intel·ligència es base en:
- Reconèixer les necessitats de l'ànima (en forma de talents i qualitats).
- Identificar les necessitats visibles o materials i invisibles o espirituals del nostre entorn.
- Treballar amb saviesa, motivació i audàcia per desenvolupar i connectar els nostres talents i qualitats al servei del nostre entorn, essent conscient que el desenvolupament de les qualitats humanes són més importans que les qualitats intel·lectuals.
Per exemple, en lloc de voler treballar de director de departament en una empresa perquè està ben considerat i pagat, i perquè un ha estudiat la carrera d'ADE o quelcom similar, essent influït per un missatge exterior que no tingui a veure amb el missatge interior, pot conduir-lo a una certa insatisfacció. Lògicament aquesta insatisfacció pot resultar com un revulsiu perquè descobreixi primer que el més important és la seva actitud davant les coses, i per tant sempre pot trobar elements positius en tal experiència i segon a saber el que un vol i pot ser útil a la societat. Per exemple, es pot adonar que el món de l'empresa no li agradi realment, en canvi ho sigui la música i l'educació. Aleshores pot adreçar-se en aquests camps en la mesura del possible com a professió o com a hobby, encara que senti una certa estranyesa inicial. O que si una persona hagués nascut amb una família de músics i tingués una vocació clara al inici de la seva vida, mai es qüestionaria aquesta afinitat, doncs perquè se la de qüestionar quan més gran la descobreix?
Doncs aquesta estranyesa de deixar el món de l'empresa i dedicar-se el món de l'educació sigui musical o d'altra mena no té massa sentit. Només té sentit a curt termini per haver d'abandonar una professió o situació que d'alguna manera ha alimentat el seu ego, en bona mesura i la seva ànima amb menys mesura. I també pot existir una certa molèstia social perquè implica exposar-se a certes incomoditats d'altres persones no massa generoses o poc clarividents, perquè s'han de veure obligats a canviar de concepte envers a un. Però amb el canvi adequat amb convicció és necessari i tothom ho acaba acceptant i comprenent.
És important a ser sensible envers allò lluminós, descobrir els secrets i tornar-nos com Ell que està dins nostra.
ESQUEMA
Fa 3 mesos
