112. Sobre el desig. El nen i la pilota.

La imatge: 

El nen que juga amb la pilota, de manera que si li treuen es queixa i si li tornen torna a estar content.

El nen que gaudeix de la pilota quan juga i quan li treuen fixa l'atenció en una altra matèria.

L'exercici: 

1. Identifica alguna cosa que estiguis força aferrat. Aquesta cosa pot agafar diferents formes:

- Una feina.
- Una relació d'amistat.
- Un tret de caràcter sigui bo o no tant bo
- Un partit polític o associació.
- Una diversió o la pràctica d'un hobby o esport.
- La música
- Un menjar

2. Observa't tu mateix en relació aquest objecte

3. Experimenta-ho.

L'explicació: 

Normalment la persona acostuma a vehicular el seu cos sigui físic, mental, emocional en relació amb el seu entorn exterior i agafa una sèrie d'hàbits, costums siguin més positius o més nocius.
Aquests hàbits poden tenir un caràcter addictiu o no addictiu. La diferència està en què el caràcter addictiu té a veure amb una necessitat imperiosa o urgent per part del individu de mantenir una relació amb un objecte o estat mental concret per estar "suposadament" bé. El caràcter addictiu d'una persona es tradueix en què la persona percep que hi ha unes entitats que li agafen el control i no se sent suficientment poderós o lliure. En canvi quan una persona és lliure d'escollir l'activitat que desitgi fer, amb la intensitat adequada aleshores un comença a tenir poder sobre sí mateix, fins el punt que quan un està en aquest estat sent que hi ha altres forces que s'alimenten d'ell però que el permeten sentir-se més lliure i per tant es tracte d'entitats benèfiques.
Per aconseguir aquest estat és important observar-se, ja que d'aquesta manera un no només s'identifica amb l'actor, amb el que fa, el que té, sinó en el que és i s'adona que la realitat és més àmplia i rica i per tant que té més possibilitats d'escollir el que vol fer, com fer-ho i amb la intensitat que ho vol fer.

Moltes vegades, ens comportem com el nen petit que si ens treuen una feina, ens queixem, que si ens rebaixen el salari ens queixem, que si ens insulten ens queixem o irritem. La conseqüència de queixar-se a nivell emocional és desassosec i per tant no és convenient romandra-hi massa estona per una qüestió de salut.
És preferible acceptar la situació que ens trobem com a punt de partida i fixar l'atenció en una ocupació en lloc de preocupació o tristesa. És a dir en fixar l'atenció en la creació de quelcom. A partir de l'autoobservació ja comentada, un es capaç d'adonar-se poc a poc del que un pot oferir a la societat en lloc d'estar esperant rebre sempre més del que un fa, o d'exigir més del compte. És aleshores que a partir d'aquest punt de vista, mentre un s'ocupa i treballa per assumir la responsabilitat de la seva situació i per tant de la seva realitat immediata, cal al mateix temps defensar-se cercant la justícia. Per exemple si un ha estat tractat de manera injusta, és convenient que reclami un acomiadament improcedent i la indemintzació que correspongui. És convenient queixar-se davant les injustícies des de la serenitat, però al mateix temps és bo, fer examen de consciencia, saber el que ha fet bé i el que podria haver fet millor. Un no pot reclamar en els altres allò que no compleix amb ell mateix.


El nen que li treuen la pilota té dos opcions. Plorar i queixar-se o bé acceptar la situació i passat un temps tornar a demanar-la per jugar amb ella. La segona opció és més intel·ligent, demana allò que és just, és a dir tornar a jugar quan toca (quan ja ha fet els deures, o bé quan ja ha deixat els altres jugar, o bé quan ja ha dinat, etc.). Per tant no es tracte de no jugar, es tracte d'acceptar la situació i reclamar el que un necessita legítimament sempre que no molesti els altres. Si el nen quan li prenen la pilota, s'observa, s'adonarà compte que al costat de la pilota hi ha altres jocs, activitats, possibilitats per aprendre i d'aquesta manera no se sentirà aferrat en el futbol.

Que és el desaferrament respecte el aferrament? És un aferrament amb una gradació dèbil o petita.
Fins i tot per activitats positives com l'oració, la meditació, l'esport, un excés d'aferrament pot ser negatiu per la persona perquè el pot conduir a un desequilibri si desatent altres necessitats. Lògicament les necessitats individuals són iguals per a tothom i també diferents. Tothom necessita connectar amb la seva ànima però hi ha gent més activa i hi ha naturaleses més contemplatives. Cadascú s'ha de conèixer per alimentar-se adequadament i justament per adaptar-se a la vida i fer una bona contribució.

Equanimitat i observació!